09.09.2016 - 06:00
Autor: Josep Viana i Crespo
Ja fa un any que l’Antoni Carné, fundador i primer president de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, ens va deixar. El temps passa de pressa, però encara ara evoquem la presència de l’Antoni. És normal i imprescindible tenir records. Les persones necessitem la memòria per a reafirmar-nos a nosaltres mateixos: entendre el que hem sigut i aprendre dels nostres referents per afrontar millor el futur. I és això el que fem en mirar el llegat que ens deixa l’amic que just fa un any va traspassar.
Deu anys d’amistat personal amb en Carné són suficients per a entendre i aprendre de la seva visió vers l’entorn cultural, social i polític del nostre país. L’Antoni era singular. A tall d’equivocar-me, però amb la bona intenció d’aproximar-nos al seu pensament, segur que li hauria agradat, i molt, viure la Diada Nacional de l’any passat, amb aquelles riuades de gent per l’avinguda Meridiana de Barcelona, plena de senyeres i demanant que ens deixin expressar democràticament i pacíficament la voluntat política del poble català. Probablement hauria dit: això és impressionant i ens identifica com a poble i com a nació que mira endavant. L’Antoni estimava profundament Catalunya. No en va, es va fer embolcallar amb la senyera en el seu darrer viatge.
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
