Antoni Castellà: ‘El referèndum s’hauria de poder fer l’any 2017’

Antoni Castellà (1970) és portaveu de Demòcrates de Catalunya, el partit impulsat pels ex-membres d’Unió Democràtica i independentistes que van separar-se de Duran i Lleida. Ex-secretari general d’Universitats, actualment és diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya. El seu partit, i ell personalment, són dels que defensen clarament que es modifiqui el full de ruta actual i s’hi incorpori el referèndum d’autodeterminació, que a hores d’ara no hi és inclòs. En aquesta entrevista explica els arguments a favor del referèndum unilateral (RUI) i per què creu que el full de ruta actual s’ha de modificar. També té temps de parlar de les relacions entre Demòcrates i CDC. Castellà rep VilaWeb en un dels sofàs dels Passos Perduts del Parlament de Catalunya.

—Heu dit que voleu un RUI. Quin problema té, el full de ruta actual? Per què l’hem de canviar?
—El full de ruta actual és un bon marc, però això que volem fer és una cosa transcendent. Jo sóc dels que pensen que un full de ruta no és inamovible, com la constitució espanyola. Hem de veure si el que tenim és exactament l’instrument correcte per a arribar a la independència o podem incorporar-hi alguns elements. I des del meu punt de vista estem en el punt d’incorporar-hi alguns elements. Vull recordar que el full de ruta no neix després del resultat del 27-S, que ens dóna un mandat. Els partits no seiem mai tranquil·lament per veure quina és la millor estratègia respecte de l’estat espanyol. El full de ruta neix i forma part d’un procés complex per a formar una llista unitària. Era el programa electoral. Per tant, ara que tenim el mandat, ara que han passat uns quants mesos, asseguem-nos tots els partits que estem d’acord amb la independència, fem balanç i mirem quina és la millor estratègia.

—Quan fa el clic Antoni Castellà i es decanta pel RUI?
—Nosaltres, Demòcrates, tenim un consell nacional i conferència de premsa el 30 de maig. I és el 30 de maig quan anunciem que creiem que seria interessant de debatre si incorporem un instrument d’aquesta mena al full de ruta.

—I per què s’hi ha d’incorporar?
—Perquè aleshores ja vèiem les dificultats d’acordar un pressupost. Si els 72 diputats no ens posem d’acord pel pressupost, em pregunto si ens posarem d’acord en una constitució. I la constitució és el pas final del full de ruta actual. Crec que és més fàcil de posar-se d’acord en un sí o un no a la independència, que no pas en una constitució. El full de ruta actual diu que s’aprova la llei de transitorietat jurídica, després hi hauria d’haver una proclamació d’independència, després es dissol el parlament, es fan eleccions i després s’elabora una constitució. Constitució que es ratifica en referèndum. Amb el full de ruta actual el dia D final és quan s’aprova la constitució catalana. Nosaltres creiem que fins i tot pel que fa a la visualització internacional l’actual full de ruta costa d’entendre.

—I per això volen substituir-lo?
—No. No hem de substituir res. Incorporem un referèndum al full de ruta actual. Nosaltres pensem que el referèndum garanteix que s’acabi el risc de processisme. Quan s’hagi aprovat la llei de transitorietat jurídica tindrem un marc jurídic català. I la primera decisió sobirana que podem prendre amb el marc nou és convocar un referèndum. Que, de fet, aleshores, deixa de ser unilateral. Un referèndum vinculant, òbviament. I això internacionalment s’entén, perquè es basa sempre en la democràcia. A més a més, el referèndum és un bon instrument per a recuperar la unitat absoluta de l’independentisme.

—Això del RUI és un invent de la CUP, diuen alguns.
—Si juguem al partidisme… Demòcrates és el primer partit que ho posa a l’agenda. El 30 de maig vam demanar que s’inclogués al full de ruta i que es convoqués la mesa de partits. Però és que des del 7 de novembre el referèndum és al nostre congrés fundacional. Ara, crec que jugar al partidisme és ridícul. Quan juguem al partidisme fem el ridícul, sincerament.

—Si Demòcrates i CDC s’arriben a posar d’acord, no hauríeu tirat tant pel dret, amb el RUI. Segur que algú us ho ha dit.
—Home, no. Hi insisteixo: això forma part del congrés fundacional del nostre partit, el 7 de novembre. Jo tinc la tranquil·litat que el concepte –la independència, nítidament– i la via –el referèndum– els tenim a l’acte fundacional del partit. Dit d’una altra manera: Demòcrates neix per al procés d’independència del país. No per a res més.

—En un referèndum no anirà a votar ningú.
—No hi estic d’acord. Ara els ciutadans hauran d’entendre que el referèndum no és cap consulta, és un referèndum que comporta automàticament la independència si es guanya. I és desitjable que la gent voti, com més millor. Ara, quan el referèndum és convocat pel Parlament de Catalunya s’ha de dir que és tan democràtic participar-hi com no participar-hi. Acabem de tenir l’experiència del Brexit, en què la participació del 70% és dels que es van registrar per votar. Però els que van guanyar, l’opció de marxar, no arribava al 40% del cens. Recordem que, en democràcia, tant democràtic és participar com no participar. Per tant, tan bon punt el Parlament de Catalunya ha convocat un referèndum, l’única cosa que es comptarà és si guanya el sí o si guanya el no. I perdoneu-me, eh?, però, com a demòcrata que sóc, sempre defensaré que com més gent hi participi, millor. Ara, la participació no pot ser cap handicap. Perquè tan democràtic és participar-hi com no.

—No hi posaríeu un llindar mínim de participació, doncs?
—No. No hi posaria limitacions de cap mena, en el nivell de participació. Ni demanaria més que el 50%+1 dels vots per guanyar.

—El RUI ja es va fer: és el 9N.
—En absolut. El 9-N va ser una consulta no vinculant dins el marc legislatiu espanyol. I, de fet, la gran injustícia, que denunciem, és que el president i els consellers siguin encausats sense raó jurídica, perquè va ser possible de fer-ho des del marc jurídic espanyol. El referèndum seria fora del marc jurídic espanyol, i vinculant.

—Per tant, el 9-N va ser una estafa?
—No. El 9-N era el que es podia fer en aquell moment. Era explicar al món que Catalunya vol fer un referèndum. Crec que hem d’equilibrar el que fem des del punt de vista domèstic i el que fem des d’un punt de vista internacional. I són les manifestacions i el 9-N  que ens situen en l’agenda internacional. El 9-N ens prepara per a prendre la decisió final.

—Un referèndum s’ha de fer pactat amb l’estat. Com a la Gran Bretanya.
—La Gran Bretanya, sense llevar-li cap mèrit, accepta el referèndum perquè sap que, altrament, els escocesos haurien fet el referèndum de manera unilateral. I aquest detall s’ha passat per alt. No va passar que un bon dia la Gran Bretanya es va despertar i va dir: ‘Feu un referèndum.’ No. És Escòcia que diu farem el referèndum, pactat o no, però el farem. I quan es té el convenciment que es farà igualment, és quan es pacta.

—Abans del RUI, hem de fer una DUI, o amb la llei de transitorietat ja n’hi ha prou?
—Asseguem-nos, posem-nos d’acord i tinguem tots el mateix criteri. Si fem DUI i referèndum; si fem llei de transitorietat i referèndum. Crec que la llei de transitorietat és una declaració d’independència en si mateixa: substituïm la llei espanyola per la llei catalana. Nosaltres diem que l’actual full de ruta és ben estructurat en aquest sentit: la declaració, la proclamació, és la llei de transitorietat Jurídica. I, just després, el primer acte de sobirania és un referèndum.

—Els funcionaris han de participar en el referèndum?
—I tant. Perquè el Parlament convoca, i sota el marc legislatiu català, que cobreix els funcionaris. Diguem que ara ho hem de fer al revés: hem de permetre que un funcionari digui que no vol participar-hi. Es pot arribar a entendre. En trobarem un substitut que sí. Però, en canvi, no hem de fer una crida als voluntaris. Això va a l’inrevés, ara. El parlament convoca, i és el màxim òrgan: dóna el marc on queden protegits els funcionaris.

—El referèndum no es pot fer. No tenim el cens.
—Com que no? És clar que tenim el cens per a fer el referèndum. Però si totes les formacions polítiques que s’han presentat a les eleccions tenen el cens! I es pot actualitzar amb els ajuntaments i l’Idescat per saber qui ha arribat a l’edat de votar i aquells que s’han mort, des de les darreres eleccions. Passa que sota el marc legislatiu espanyol no el podem fer servir, el cens. Però tenir-lo, el tenim. Per tant, quan substituïm el marc legislatiu espanyol pel català, doncs el cens es fa servir. I ja està.

—Sense els comuns a favor del RUI, no anem enlloc.
—No. A qui hem de convèncer és a la majoria de la ciutadania. Ara, és cert que és un moment interessant per a preguntar als comuns si eren sincers o no. Ells sempre han defensat la possibilitat d’un referèndum pactat. Doncs ara el referèndum és impossible que sigui pactat. Mireu el 26-J. La pregunta que fem és si estan d’acord o no amb un referèndum. Haurien d’acompanyar en aquest sentit.

—El RUI és un debat dins Junts pel Sí, o tothom pensa igual?
—Hi ha un debat intern. Dit això, i Demòcrates som lleials a això, Junts pel Sí ha dit que defensa el full de ruta actual. Perquè el portem al programa electoral. I això van votar els ciutadans. I a partir d’aquí cada partit pot suggerir aportacions, modificacions, incorporacions que s’han de discutir dins Junts pel Sí. Demòcrates ho fa. Ho fem dins, en un debat normal, debat que tenim sobre aquest aspecte, i molts altres. Els partits són associacions de persones que intenten posar-se d’acord. Si em pregunteu si dins Demòcrates la unanimitat sobre el referèndum és total, us diré que no. No hi és. Hi ha una majoria de persones que ho creu, això sí.

—La moció de confiança ha de ser sobre el full de ruta?
—Espero que no. La moció de confiança faria un mal favor si girés entorn del full de ruta. Els partits, en canvi, sí que ens hem de posar d’acord a decidir com encarem aquest darrer tram. La moció de confiança vol dir compromís d’estabilitat parlamentària. El compromís d’anar tots a una fins a acabar el procés d’independència. El compromís dels 72 diputats de donar estabilitat. Per tant, no me n’amago, en la moció de confiança, hi incloc el pressupost de l’any 2017. Si no, ens farem trampes al solitari. Ens dispararem trets al peu.

—Hi ha data per al referèndum?
—Hem de posar terminis. Data, potser no. Als escacs no dius les tres jugades següents que faràs. No ho ensenyem tot, tampoc. Però els marcs sí que els necessitem: Demòcrates vam dir que el referèndum s’hauria de poder fer l’any 2017. És un marc prou ampli, i prou curt en el temps a la vegada.

CDC i Demòcrates

—Per quina raó Demòcrates no va poder entrar dins CDC i ara és un partit que va sol?
—No tindria sentit fundar un nou partit per dissoldre’l després en un altre. Demòcrates va néixer com una eina de regeneració política i donant resposta a l’espai central del sobiranisme, netament independentista. Un espai que avui és orfe i que, d’ençà d’una dècada, es demostra buit de propostes. Nosaltres volem donar resposta a aquest espai.

—Demòcrates volia mantenir les mateixes quotes que tenia UDC dins la coalició?
—Reitero que no vam fer mai cap proposta de fusió ni de coalició amb cap partit, tampoc amb CDC. Penseu que la coalició puntual de Democràcia i Llibertat per a nosaltres va ser una aposta de coalició, hereva de Junts Pel Sí i no de CiU 2.0, i en la confecció de llistes vam renunciar explícitament a quotes de partits. El nostre plantejament sempre ha estat de parlar de perfils, de talent, de continguts, d’estratègia, però no de quotes.

—En la darrera votació al parlament, Demòcrates ha votat contra de mantenir el concert a les escoles que separen per sexe.
—És un bon exemple. Vàrem votar en aquest sentit la resolució parlamentaria fruit d’una consulta electrònica a tots els voluntaris de l’organització. Amb un 70% de vots a favor, vam traslladar el mandat de defensar la coeducació a través de l’escolarització mixta quan s’hagin acabat els concerts educatius vigents. Defensem l’escola de titularitat pública i la concertada com els dos instruments que conformen un únic sistema públic de qualitat. Prendre una posició parlamentària, d’una proposta de resolució, a través d’una consulta electrònica a tots els voluntaris de Demòcrates és una primera gran diferència amb la resta de partits.

Demòcrates neix com un instrument de reconnexió entre ciutadania i política, som un partit que vol trencar amb la partitocràcia, que té voluntaris, llistes obertes, òrgans col·legiats, consells avaluadors del talent , primàries obertes a la ciutadania i que prohibim per estatuts el finançament per crèdit bancari. Tot això al servei d’assolir un estat independent sense ambigüitats, la regeneració democràtica radical i el desenvolupament integral de la persona en el marc d’una comunitat del coneixement, equitativa, justa, sostenible amb el medi i fraternal. Aquesta és la revolució que defensem!