Antoni Bassas rep el Premi Pla amb ‘Bon dia, són les 8!’

La tradicional vetllada literària del dia de Reis ha distingit amb el 50è Premi Josep Pla a Antoni Bassas (Barcelona, 1961) per l’assaig ‘Bon dia, són les 8!’, una crònica periodística dels anys que  el reconegut periodista va dirigir i presentar ‘El Matí de Catalunya Ràdio’.  L’obra vol anar més enllà d’un retrat en primera persona del programa i busca esdevenir un retrat humà a partir dels entrevistats i tertulians, un testimoni de la memòria col·lectiva d’un país que buscava la seva veu.

Bassas va liderar l’espai radiofònic entre el 1995 i el 2008, temporades en què el programa va ser líder d’audiència. Un any més tard de la seva polèmica sortida de la ràdio pública, es va incorporar a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari ‘Ara’. El premi està dotat amb 6.000 euros i 30 originals optaven a la distinció. ‘La fada negra’ de Xavier Theros va ser la novel·la guanyadora l’edició anterior.

En rebre el guardó, Bassas ha explicat que ‘durant molt de temps’ es va resistir a escriure aquest treball i ha desvelat que l’endemà de deixar el programa ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ ja va rebre propostes. ‘En aquell moment em sentia sobrepassat emocionalment i em sabia greu que es parlés més dels últims 14 dies que de les 14 temporades’, ha expressat.

Bassas ha manifestat que allò que el va empènyer finalment a escriure l’assaig és que ‘a poc a poc em vaig començar a sentir en deute amb la gent’ i va pensar que seria important ‘deixar testimoni escrit d’aquells anys que van ser molt agradables’. El llibre està ple, segons Bassas, ‘de periodisme, polítics, presidents i dels passadissos on es troben els polítics i els periodistes’. ‘Escrivint-lo em vaig adonar que no només estava escrivint la història d’un programa de ràdio, sinó que estava escrivint la història més recent del país’, ha revelat.

El flamant guanyador del Premi Josep Pla ha volgut dedicar el guardó a ‘quatre homes de pau que estan injustament empresonats: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez’.

Després de l’entrega del premi, Bassas ha confessat que escriure el llibre li ha portat més de dos anys ‘perquè no tenia temps en passar tantes coses cada dia’. Es tracta d’un volum dedicat als oients que aposta pels records i la nostàlgia i no pas la investigació. ‘No hi ha grans revelacions, explico interioritats de reunions’, ha detallat. En aquest sentit ha subratllat que en l’obra es plasma ‘l’endèmic’ conflicte entre la col·lisió del poder polític amb el seu ‘desig de control’ i la independència professional del periodisme.

Segons ha explicat, per nodrir aquest treball Antoni Bassas no ha fet entrevistes, sinó que ha recollit el testimoni dels seus excompanys d’equip que li han explicat ‘records’. El periodista també ha destacat que el llibre recull la preocupació per la importància de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ‘encara avui tenen una realitat molt amenaçada’. ‘És important remarcar la contribució que hem fet a donar un relat quotidià al país’, ha afirmat.

Bassas ha concretat que en el treball s’expliquen interioritats com ara què passava a Catalunya Ràdio quan un president de la Generalitat assistia als estudis per ser entrevistat. ‘Explico el que els oients no veien. Com van ser les relacions personals amb els tres presidents catalans amb qui vaig coincidir: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla’, ha avançat.

El periodista ha dit que el llibre és una ‘celebració’ i un ‘homenatge’ als seus companys. Així també es relaten moments ‘especialment complicats’ com la cobertura informativa de l’emissora durant els atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid. D’altra banda, en un últim capítol també fa un repàs de la seva estada com a corresponsal per TV3 als estats Units.

Pel que fa a l’actualitat política catalana, Bassas ha recordat que en el llibre es plasma que en aquella època es ‘començava a notar’ un canvi en la percepció dels catalans amb la seva relació amb l’estat.