13.09.2017 - 22:00
Mentre el TC espanyol amenaça batlles i membres del govern català per evitar els preparatius del referèndum, avui a Varsòvia comença un cicle de conferències per a debatre els valors europeus i, més específicament, l’incompliment de l’article 2 dels tractats de la Unió Europea (TE), que fa referència a la defensa dels drets fonamentals. Un dels conferenciants que hi participarà serà Antoni Abat Ninet, professor de dret de la Universitat de Copenhaguen. La seva ponència –’El conflicte polític entre Catalunya i Espanya i la possible aplicació de l’article 7 del TUE’– girarà entorn d’una potencial intervenció de la UE si l’estat espanyol vulnera els drets dels catalans. Ninet opina que ja ens trobem en aquesta situació i no descarta que la UE actuï abans del referèndum.
—Quan es podria aplicar l’article 7?
—L’article 7 té un vessant que és preventiu. És a dir, ja es podria aplicar ara mateix. De fet, ja fan tard, perquè pot ser que es vulneri l’article 2, que estableix que la UE es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans.
—De moment s’han investigat mitjans de comunicació i a Madrid s’ha prohibit un acte en favor del dret de decidir. Es vulneren drets?
—Sí. I el fet més gros és que en una sentència el TC ha advertit els mitjans públics que no poden informar de la convocatòria del referèndum. O les llistes del BOE, on detallen tots els noms dels càrrecs que han estat advertits. És una amenaça clara. És molt bèstia, perquè el referèndum no és cap delicte, és despenalitzat pel TC en una sentència del 2011 perquè Zapatero va eliminar la reforma d’Aznar. En aquest punt hem tocat el moll de l’os. Tot això és una barbaritat.
—I què passaria si s’apliqués l’article 7?
—Seria un revés en tota regla per a Espanya, que ressonaria mundialment. Seria una assumpció de sobiranies important per part de la Comissió Europea. És una cosa molt seriosa, per això no s’aplica gairebé mai. És un article pensat per a preservar els valors fonamentals de la UE .
—Quina intervenció podria fer la UE?
—No ho especifica l’article. Però se suposa que hauria de prendre les competències de l’estat espanyol en aquells àmbits en què es vulneren els drets fonamentals. Ara per ara, només s’ha aplicat a Polònia: han donat un termini de trenta dies perquè el govern polonès rectifiqui el cop d’estat constitucional que ha fet. A Romania va anar de poc que no l’apliquen. És un cas molt interessant perquè s’hi va abusar del concepte d’estat d’emergència. I van aprofitar l’estat d’emergència per reformar el codi penal i destipificar uns delictes de corrupció. A l’estat espanyol també es fa un abús del dret penal i es vulneren drets fonamentals a consciència. Aquesta limitació es podria arribar a interpretar com un estat d’emergència. De fet, tenen la possibilitat de fer-ho. El govern espanyol no cal que vagi al congrés si vol demanar l’aplicació de l’estat d’emergència. Tenen una altra manera. Pugen el nivell d’alerta antiterrorista i t’apliquen la llei antiterrorista. A més a més, hi ha un TC espanyol que és part i jutge. Per això el Consell d’Europa ja va fer una crítica expressa al govern espanyol perquè considerava que li atorgaven massa competències.
—Però sembla inimaginable que Europa apliqui una mesura com aquesta abans del referèndum.
—Però tot plegat va canviant. La tensió ha augmentat molt i es van esdevenint progressivament vulneracions dels drets fonamentals. I no de manera dissimulada, sinó de manera oberta. I Europa hi van prenent partit. Només cal mirar els articles de Le Monde, Figaro, Financial Times, The Guardian. A fora se sap que hi ha vulneracions i que si els espanyols mantenen els plans n’hi haurà més. Certament, és difícil que Europa intervingui ara, però no ho veig cap disbarat. Si abans del referèndum apliquen el 155 o l’estat d’emergència de manera burocràtica però no democràtica –com fan amb el terrorisme, però amb nosaltres–, Europa pot intervenir-hi. O si se’ls acudeix d’aplicar l’article 8, que permet el desplegament de l’exèrcit. Tal com van les coses, jo no posaria la mà al foc que Europa no hi intervindrà abans del referèndum. Ja sé que estem parlant de dinou dies, però si l’escalada dels actes continua en aquesta línia… És escandalós, això que passa.
—Éreu partidari de fer la DUI després del 27-S per a convocar un referèndum que posteriorment la legitimés. Ara la situació és la inversa. Hi haurà un referèndum i, si guanya el sí, s’aprovarà la llei de transitorietat. Us satisfà la fórmula?
—Molt. La declaració unilateral d’independència és la llei del referèndum perquè té un article que assumeix les competències pròpies i diu que cap llei espanyola no pot anar-hi en contra. No cal anar al parlament a declarar-la, perquè a efectes jurídics ja s’ha fet. La fórmula, la veig immillorable.
—A hores d’ara, creieu que el procés té legitimitat a Europa?
—És difícil de dir perquè la legitimitat te la guanyes, i la guanyes fent el referèndum. I és aquí on els espanyols han errat. L’acte del referèndum és l’acte d’autodeterminació, tant si el guanyes com si el perds. Si els espanyols haguessin permès que decidíssim, ja no hi hauria hagut autodeterminació, perquè ja ens ho autoritzarien. No seríem nosaltres que ens la guanyem. I hi ha una cosa que passen per alt: només en un referèndum acordat ha guanyat el sí, que va ser el de Montenegro. En tots els altres ha guanyat el no.
