07.03.2021 - 21:50
|
Actualització: 07.03.2021 - 23:07
L’Assemblea Republicana de Vigo, encapçalada per l’advocat Antón Beiras, demandarà la fiscal general espanyola, Dolores Delgado, i el director general de l’Agència Tributària, Jesús Gascón, per un presumpte delicte de prevaricació en l’omissió de les seves funcions en el cas de les regularitzacions fiscals del rei emèrit d’Espanya.
—Juan Carlos de Borbó acaba de fer dues regularitzacions fiscals “espontànies” per evitar així l’obertura de processos penals. Això passaria si parléssim de cap altre ciutadà?
—És una conducta del tot inusual. La primera cosa que fa l’Agència Tributària és notificar al ciutadà l’obertura d’accions d’inspecció per l’exempció d’un impost i en uns períodes específics. Juan Carlos no pot ser castigat del 2014 enrere, però ha de retre comptes de l’IRPF del 2015 al 2018. I fa catorze mesos que l’Agència Tributària és conscient d’aquestes irregularitats fiscals i no ha comunicat l’obertura de cap investigació. Ha presentat informes a la Fiscalia, però el seu deure no és aquest, sinó presentar denúncies. Perquè quan es presenta una denúncia a la Fiscalia, ha d’actuar d’ofici i presentar una denúncia en un jutjat d’instrucció.
—Parlem, doncs, d’un tracte favorable?
—I tant! El dret de presentar una declaració complementària (sempre que no s’hagi notificat l’obertura d’una investigació) esdevé un privilegi quan són l’Agència Tributària i la Fiscalia que, passats catorze mesos, no obren diligències. Jo tinc clients a la presó per delictes fiscals de 140.000 euros, i aquí es tracta de milions.
—Qui hi ha darrere aquesta manera de procedir de les autoritats fiscals?
—Tot i que la demanda es dirigeix contra Dolores Delgado i Jesús Gascón, estic convençut que ni l’un ni l’altre no s’atreveixen a prendre aquesta decisió si no és per una instrucció política. Als Països Baixos, fa un mes, el govern va dimitir per l’escàndol de les prestacions socials als immigrants. Aquí? Aquí ningú no dimiteix per aquest escàndol. La ministra d’Hisenda, si n’és la responsable, ha de dimitir i, si no ho és, ha de destituir immediatament el secretari d’estat d’Hisenda, que és de qui depèn l’Agència Tributària. La llei espanyola determina un govern presidencialista i per això no es fa res sense el coneixement i l’aprovació del president. De la mateixa manera que tots sabem que José Barrionuevo no va organitzar els GAL d’amagat de Felipe González, el president Sánchez també ha de saber què passa en aquest cas.
—L’entorn de Juan Carlos ha pactat amb la Fiscalia la regularització fiscal?
—Això no es pot demostrar i les querelles no se sostenen sobre supòsits, però estic convençut que la regularització ha estat pactada amb l’Agència Tributària. Tot això esdevé un problema d’estat i sembla mentida que el PSOE, que tot i ser un partit constitucionalista afirma encara mantenir una ànima republicana, faci tot això fora de la llei.
—Fora de la llei, per què?
—Amb el marc legal a la mà, el congrés podria amnistiar Juan Carlos al·legant els serveis prestats el 23-F, per protegir la corona, per exemple. I l’amnistia pot ser prèvia al judici, això ho vam veure amb els policies que havien comès tortures a l’època de Franco i van ser amnistiats sense ser jutjats. Amb els vots de PSOE, PP, Ciutadans i Vox tenen una majoria sobrera per a aprovar l’amnistia al congrés espanyol. Tindria un cost polític per a un determinat sector de votants socialistes que no l’acceptarien, i potser escriurien algun article d’opinió criticant la decisió, però no es podrien querellar en cap cas. Per tant, sembla mentida que es faci una amnistia des de les clavegueres, per la porta del darrere i cometent un delicte de prevaricació. Perquè no cal un acte administratiu per a incórrer en aquest delicte, sinó que es pot jutjar per omissió. I la mera inacció de la Fiscalia i de l’Agència Tributària són conductes prevaricadores.
—És fals, doncs, que Hisenda siguem tots?
—L’imperatiu categòric d’aquesta denúncia que presentem és la brutalitat amb què s’ha vulnerat el principi d’igualtat davant la llei, que té una intensitat especial en la igualtat davant les obligacions tributàries. Per això ens hem querellat. Ni jo ni l’Assemblea Republicana de Vigo no tenim res en contra de Juan Carlos en aquest assumpte concret, no es tracta d’una queixa antimonàrquica, l’única cosa que volem és posar negre sobre blanc i esclarir per què dues de les institucions més poderoses de l’estat espanyol no han actuat.
—Què significaria que s’acceptés a tràmit aquesta reclamació?
—Si fossin admeses, Dolores Delgado i Jesús Gascón haurien de comparèixer al jutjat i indicar quines van ser les unitats d’inspecció i els fiscals concrets que van ometre el deure de notificar l’obertura del procediment d’inspecció. I aquestes dues institucions no són vint funcionaris corruptes “aïllats”, ni una “policia patriòtica”, són dues institucions amb un poder d’ingerència infinit sobre els ciutadans i que són sotmeses al principi d’igualtat i han d’actuar d’acord amb la llei, sense discriminar cap ciutadà
—Fins a quin punt l’actuació de la Fiscalia beneficia Juan Carlos?
—Juan Carlos va rebre uns quants milions d’euros. L’article 305 del codi penal diu que el frau contra la hisenda pública serà sancionat amb una multa que pot arribar a ser fins a sis vegades la quantitat de què es parla. Per tant, tan sols tenint en compte els 4,4 milions que ha pagat per regularitzar la situació, la multa podria ser de 24 milions d’euros.