20.06.2018 - 22:00
‘A cada pas, en lloc d’atansar-me al remat, aquesta obra semblava no voler tenir fi.’ Ho explica qui n’ha estat el curador, Eduard J. Verger, a la nota que obre el llibre. I l’expressió, mesurada i sentida com ho és el mateix escriptor, ens ofereix potser una idea de la magnitud de l’obra, de la seva història orgànica i mòbil al llarg del temps.
La primera edició d’un conjunt que havia de tenir quatre volums, i que aleshores es va quedar en tres, va arribar a començament dels anys vuitanta del segle passat. Va néixer dins de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim, fundada per Joan Fuster. N’era el número vuit i es presentava així: ‘És el primer intent que mai fins ara s’ha donat de recollir, en un panorama tan ampli com el present i amb una certa ordenació metòdica, una mostra selectiva de la poesia escrita en llengua catalana per autors valencians des del segle XIV als nostres dies.’
Ara, i per fi, la Institució Alfons el Magnànim n’ha preparat una segona edició. En dos volums que aplegaran els quatre que hi havia previstos. Editats i anotats pel mateix Eduard J. Verger que ja va preparar Ia primera envestida. I diferents, també: Verger ha aprofitat la reedició per afegir a la tria una desena d’autors que n’havien estat exclosos, a més, explica, d’incloure-hi un grapat de ‘lleus modificacions imprescindibles a causa dels més de trenta anys transcorreguts’: hi ha dates actualitzades, petits lapsus corregits. I ja està: és la mateixa que era, però actualitzada. L’editor ha resistit, ens relata, ‘la temptació de matisar o rectificar’ alguna impertinència o simplificació del moment: ‘Són detalls no sempre evitables en una obra d’aquestes característiques i no resten validesa al panorama.’
Si ja ho era quan es va publicar per primera vegada, ara ho podem tornar a dir amb totes les lletres: aquesta obra panoràmica és de les que es fan imprescindibles: des de Jaume i Pere March fins a Magdalena Garcia Bravo i Ramon Andrés Cabrelles, el primer volum de la reedició ens fa viatjar des del mil tres-cents i poc a mitjan segle vint en un tast de disrupcions i continuïtats que ajuda a corregir-nos l’anomalia que tan conscientment assenyala Verger: ‘Fora dels cercles d’estudiosos, la noció que la majoria dels valencians que llegeixen té del transcurs de la nostra poesia es redueix, en els millors casos, a poc més que mitja dotzena de noms dels autors més importants del període auri, de les obres dels quals rarament ha llegit hom alguna pàgina.’
La presentació oficial d’aquest primer volum aplegarà avui, al Centre Cultural de la Beneficència de València, a més de l’editor i anotador, Eduard J. Verger, el professor de la Universitat de València, Vicent J. Escartí, i el rapsode Vicent Camps, que recitarà una selecció de poemes. Perquè tothom hi pugui constatar com, entre les glòries medievals i les voluntats recuperadores de la Renaixença, hi vam tenir un barroc, també, al sud.
