Escassetat i preu disparat: què passa amb les proves d’antígens a les farmàcies?

L’escena es repeteix centenars de vegades cada dia. Algú entra a la farmàcia i demana si venen proves d’antígens i, novament, rep un “no” per resposta i l’insten a demanar-ne en una altra farmàcia. L’explosió d’infeccions de covid per l’expansió de la variant òmicron, afegida a la incapacitat del sistema de salut públic per a fer proves a tots els ciutadans que ho necessitin, han fet enfilar la demanda de proves d’antígens d’autotest inèdita des que al juliol el govern espanyol va autoritzar-ne la venda lliure en farmàcies. La situació encara és pitjor a les Illes, segons que denuncia el Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears, perquè la insularitat és una dificultat afegida en la distribució.

A l’escassetat general, s’hi afegeix el problema que entre les poques farmàcies que ara com ara en tenen prou estoc, hi ha una gran varietat de preus, que es mouen entre 4 euros i vora 12. Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya, responsabilitza els governs d’haver causat indirectament l’escassetat actual, pels canvis de criteri sobre les proves d’antígens i per no haver-hi cregut prou. Al començament, durant mesos, el govern espanyol va blocar la regulació de la venda lliure de proves d’antígens malgrat les demandes constants dels experts i l’experiència de països de l’entorn, que mesos enrere ja les havien incorporades com una mesura més de protecció contra la pandèmia. I quan va autoritzar la venda de proves, no les va incloure en el catàleg de productes sanitaris finançats per la seguretat social ni va encoratjar els ciutadans a fer-ne servir, de manera que les farmàcies no van veure mai la necessitat de tenir-ne un estoc prou gran. Fins que no s’han acostat les festes de Nadal i no s’ha propagat tant el coronavirus no ha crescut l’interès per comprar-ne. Ara sí, i ara la demanda ha sobrepassat amb escreix l’estoc de les farmàcies. “Quantes vegades ens hem trobat que els governs fan missatges contradictoris sobre les proves d’antígens? Si tens posicions dubitatives generes desconfiança en el mercat, i llavors se’n compra poca quantitat.”

Quan el govern espanyol va autoritzar la venda lliure de proves d’antígens, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, es va oposar a subvencionar-les i va dir que el seu ministeri treballaria perquè fossin “tan assequibles com fos possible”. Llavors el preu voltava els sis euros, un dels més cars d’Europa, on alguns estats fins i tot n’oferien de franc. A Catalunya Nord mateix se’n podien comprar des de l’abril i l’estat francès n’assumia el 100% del cost. Actualment, la gratuïtat de les proves és tan sols per als vaccinats.

La manca de regulació del preu de les proves d’antígens xoca amb allò que passa amb les màscares quirúrgiques, que tenen un preu màxim fixat de 0,72 euros. L’objectiu, diu la nota de premsa que ho va anunciar, era que tothom pugui accedir “en condicions econòmiques no abusives a aquest producte sanitari de protecció de la salut”. De la mateixa manera, durant el confinament de 2020 el govern espanyol va intervenir les proves de detecció del coronavirus que es feien en laboratoris privats per a regular-ne el preu.

Especulació i vies de subministrament alternatives que en disparen el preu

Ara com ara, el preu de les proves d’antígens que es venen a les farmàcies és absolutament lliure i depèn, principalment, del preu de cost que ofereixen els distribuïdors i de la llei de l’oferta i la demanda. Antoni Torres explica que en quinze dies la demanda de proves d’antígens s’ha multiplicat per vint. Tampoc no hi ha gaire marge per a aconseguir-ne més, perquè els distribuïdors tenen el mateix problema i n’han de comprar més als països productors, principalment a Àsia. “Quan hi ha el creixement de demanda els distribuïdors ja reaccionen i compren més proves, però s’han d’esperar tres setmanes que arribin amb vaixell”, diu.

L’alternativa és el transport de les proves amb avió. Tanmateix, segons Torres, això n‘encareix el preu final tres vegades o quatre. “Tot depèn del transport. Si és regular i econòmic, el preu es manté. Si el canvies i en tries un de més car, es dispara”, afegeix.

A banda, explica que la situació excepcional de demanda de proves d’antígens superior a la disponibilitat fa que empreses intermediàries en vulguin treure profit: “Hi ha dues vies d’aprovisionament. Una és la dels proveïdors majoristes habituals, que tenen un preu regular i es manté; i després hi ha els proveïdors especuladors. Als farmacèutics cada dia ens arriben correus electrònics i trucades oferint-nos proves a un preu quatre vegades superior al normal.”

Tres models de preu diferents segons la finalitat de la prova

A les farmàcies catalanes, diu Torres, s’hi poden trobar tres preus diferents segons la finalitat de la prova. El més habitual és el de les proves d’autotest, en què no cal comunicar el resultat a les autoritats sanitàries. Com hem dit, el preu d’aquestes proves no és regulat i depèn del preu de cost que ofereixi el proveïdor i els marges de negoci de la farmàcia. El resultat d’aquestes proves no està certificat i, per tant, no serveixen per a satisfer els requeriments fronterers de tercers països per a viatjar-hi. Perquè sigui així, cal anar a una de les farmàcies habilitades pel Departament de Salut per a fer proves i emetre certificats sobre el resultat –pràcticament el 50% de les farmàcies. En aquest cas, la prova d’antígens, que és la mateixa que es ven com a autotest, té un preu superior perquè el farmacèutic recull la mostra i s’encarrega de fer la prova.

Per acabar, periòdicament el Departament de Salut ha impulsat campanyes específiques de proves en massa finançades amb fons públics. A l’estiu en va fer a participants d’activitats d’educació en el lleure. I quan va començar el curs acadèmic es va convidar alumnes i professors a fer-se una prova gratuïta. En aquests casos, n’hi ha prou de presentar la targeta sanitària i el resultat de la prova és registrat a la Meva Salut.