Antigalles a les pantalles

He imaginat un programa de tele. No m’havia passat mai. No crec que em torni a passar. No hi tinc nas, jo. Va ser arran d’una conversa amb una paradista del Mercat de Sant Antoni, diumenge passat, quan la ciutat celebrava la seva festa major. Parlàvem de la 71a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern, que es fa al passeig de Gràcia del 16 de setembre al 2 d’octubre (encara hi sou a temps!). Potser no us n’heu assabentat, que la feien, tot i que ja vagin per la setanta-unena edició: és que al telenotícies, m’ho va dir la paradista, li van dedicar trenta segons i sembla que les autoritats locals i derivats tampoc hi han tret el cap –però altres tipus d’autoritats sí, per sort. Quina vergonya i quina tristesa sentir-li dir això. Se’m va quedar a dins. I la imaginació hi va fer la resta.

Potser dir que he imaginat un programa de tele seria exagerat, però una secció, per què no? Fins i tot a la ràdio, si convé, tot i que el factor visual seria important, i l’hauríem de resoldre amb el suport de les xarxes. M’embalo només de pensar-hi. Una secció dedicada al llibre antic, i qui diu antic diu de fons. Ara que si en el darrer trimestre de l’any parles d’un llibre publicat al maig d’enguany ja sembla que vagis a contracorrent, què us semblaria una secció on es parlés de novel·les del 2010…, del 1995…, del 1982…, del 1975… i cap enrere? Perquè no ens ho hem llegit tot, catalans, i heu de saber que no hi ha cap mal a llegir i recomanar i fins i tot res-se-nyar un llibre de fa dotze, vint-i-set o setanta-quatre anys. I si la ressenya us fa venir ganes de llegir, les parades del Mercat de Sant Antoni i les llibreries de vell són plenes d’exemplars orfes que us esperen, i si no, alto què us diré, hi ha una cosa que es diu biblioteca.

A més, addictes com som a l’anècdota i al fetitxisme per guanyar clics, imagineu una secció (o subsecció, que m’estic embalant i continuo somiant el programa sencer) sobre llibres dedicats? No parlo només de dedicatòries de l’estil “a la mare en el dia del seu sant”, sinó de llibres dedicats pel mateix autor a un altre autor, per exemple; se n’han trobat a cabassos! O dedicatòries d’autors que sembla que amaguin tota una història al darrere; no em digueu que no imagineu el periodista de torn elucubrant sobre què deu voler dir cada frase de l’escrit i el presentador i els altres col·laboradors engrescant-se a posar-hi més pa que formatge? I mentrestant un enviat especial a cal llibreter de vell que va vendre la peça, perquè miri de recordar d’on va sortir, com li va arribar a la botiga o a la parada. Sóc l’única que m’engresco amb això?

Fins i tot es pot fer un reportatge sobre com es buida un pis de llibres i es destrien quins es poden vendre i quins no. O es pot acompanyar un comprador en un dia de mercat i que ens vagi explicant què busca, què troba. O fer una entrevista a un autor davant dels exemplars del seu últim llibre rebaixats a tres euros dos anys després d’haver sortit al mercat (i qui diu dos anys diu dues setmanes, que hi ha novetats que es pot dir que arriben alhora al mercat “nou” i al “vell”, no us vindria de gust analitzar-ho amb la càmera a la mà?). O investigar quan apareix una remesa d’aquelles estranyes, com un cop que en una parada del mercat hi havia un munt de llibres d’Espinàs i no em vaig atrevir a preguntar d’on havien sortit, perquè no sabia què em faria més pena, si imaginar el lector d’Espinàs al tanatori i els fills buidant-ne les prestatgeries o imaginar-lo viu i decidint que allò ja no li interessava… Oh, i caldria dedicar un espai a les troballes de dins dels llibres: postals, llistes de la compra, bitllets de tren i metro de l’any de la picor, escrits als marges, subratllats… Tot això, ben explicat, podria tenir tant de ganxo! O no us heu entretingut mai en una caixa de postals escrites del mercat? Ho recomano a novel·listes sense idees!

I deixant de banda la pantalla i la idea de programa (o secció!) que no em comprarà ningú, digueu-me si hi ha res de més ecològic, dins del gremi del llibre, que les llibreries de vell, de segona mà. Ara que tothom s’apunta a ser verd i a practicar l’ecoblanqueig amb unes galtes d’escàndol, com és que no traiem profit d’això que tenim tant a l’abast de la mà? Ara que anem tan justos de tot –els uns de quartos, els altres de paper…–, i si dediquem temps i esforç als llibres ja fets? I si ens desempalleguem una mica de la dictadura de la novetat i ens dediquem a parlar de llibres, a promoure llibres, a fer que la gent llegeixi llibres encara que no hagin estat impresos el 2022?

Ara que cada cap de setmana hi ha una fira de llibres en algun poble dels Països Catalans, i si hi afegim parades d’exemplars de segona mà? O és que no heu vist la gernació que hi ha cada diumenge al voltant del Mercat del Llibre de Sant Antoni? Que no podríem, per exemple, fer recitals de poesia de reculls antics? Que no podríem, posem per cas, fer ressenyes de llibres vells (per aquí ja ho hem fet en alguna ocasió)? Que potser penseu que això no afavoriria tot el gremi? Al passeig de Gràcia, entre el 16 de setembre i el 2 d’octubre, s’hi venen llibres i hi va gent que llegeix. Llibres i gent que llegeix, és això, no?

Aquest setembre que diuen que s’ha publicat més que mai (els que podeu, comproveu-ne les xifres), aquest setembre que les novetats no han arribat a tot arreu a temps (“A temps”! Ens hem tornat bojos!), potser seria el moment de fer un lloc als mitjans per als llibres en un sentit més ampli, o sigui, en tot el seu sentit. Perquè ara que ja hem comprovat que si editorials i llibreries fan comboi els llibres arriben més lluny i els lectors hi surten guanyant, ara que les editorials també han començat a entendre que les biblioteques són còmplices indispensables en la cadena del llibre, per què no hi afegim el gremi de llibreters de vell, a l’equació? Hi han sigut sempre i s’ocupen dels llibres quan la resta ja ens en despreocupem, quan ja ningú no els vol: no es mereixerien una secció en algun raconet dels mitjans? No em digueu que no! Antigalles a les pantalles, jo ho veig!