16.06.2022 - 21:40
La vice-presidenta del govern valencià i dirigent de Compromís, Mónica Oltra, va ser cridada ahir pel TSJ valencià a declarar com a encausada arran de la gestió del cas d’abusos a una menor tutelada pel qual va ser condemnat el seu ex-marit. Oltra ha estat citada el 6 de juliol a les deu del matí.
Les primeres reaccions a aquesta notícia han consistit, de part de Compromís, a fer pinya entorn de la seua cap de llista i a dir que l’extrema dreta no marcarà el ritme de la política valenciana. Aquesta ja havia estat la tònica general fins ara, des que el problema va esclatar i, efectivament, és una part de la veritat, car és cert que l’extrema dreta prova de marcar el pas del govern, aprofitant-se de l’afer.
Però hi ha una altra part de la veritat que la vice-presidenta i el govern valencià han tendit a menystenir i que tampoc no es pot amagar, que és l’existència evident d’un conflicte d’interessos personal. Conflicte que no pot ser negat en nom de l’antifeixisme. Que no hauria de ser negat en nom de l’antifeixisme.
L’ex-marit de Mónica Oltra cometé una agressió sexual de la qual ella no té cap culpa ni responsabilitat de cap mena. Però, arran de la condició de funcionari del seu ex-marit, resulta que és la conselleria que ella presideix i, per tant, en última instància ella mateixa, que ha d’adoptar les decisions finals sobre el cas.
La pràctica més prudent, plenament consolidada en les democràcies avançades, hauria estat apartar-se del càrrec en el moment en què va ser conscient del cas, tot declarant una incompatibilitat personal que ningú no pot discutir. Simplement perquè tothom pot entendre que el fet de ser familiars, en la condició de marit o de pare dels fills, que això tant hi fa, afecta la decisió que puga prendre la consellera. I, en qualsevol cas, costa molt d’imaginar que siga possible de mirar-te fredament, de manera imparcial, una agressió sexual del teu ex-marit a una tercera persona.
Acceptar aquesta incompatibilitat personal, sobretot haver-la acceptada al començament de la crisi, quan no era la bola de neu en què s’ha convertit avui, no hauria significat doblegar-se a l’extrema dreta, sinó aplicar les regles del bon govern d’una democràcia. Mónica Oltra hauria pogut presentar perfectament la dimissió de consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives per no interferir en l’afer de cap manera i continuar fent de vice-presidenta del Consell i de dirigent de Compromís. Segurament ara no seríem on som. Però, dissortadament, ja és massa tard i aquest afer tindrà greus conseqüències al País Valencià.
PS1. “‘Si un dia em veig imputada…’, va dir Mónica Oltra a Francisco Camps“. Sobre el mateix tema de l’editorial, us recomane que llegiu aquesta anàlisi de la nostra cap de redacció, Esperança Camps.
PS2. Avui hi ha la presentació de Fronteres a Agramunt, a les vuit del vespre a l’Espai Cívic. I la setmana vinent, dimarts a Cambrils i dimecres a Palma, a Ca n’Alcover. Si us ve de gust.
PS3. Aquesta setmana més de dos-cents subscriptors de VilaWeb han participat en les visites guiades a l’exposició “Revolució VilaWeb”, que es fa al Palau Robert de Barcelona. En continuarem fent abans de l’estiu i al setembre les obrirem als lectors en general. L’exposició, la podeu visitar fins el 25 de setembre.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent, com ho hem fet amb la nova maqueta i el nou concepte del diari. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!
