Anonymous, navegant en aigües confuses

Pirates informàtics, hackers, cibercriminals, ciberactivistes. Ja fa uns anys que darrere la careta de Guy Fawkes s’hi amaga el col·lectiu Anonymous, conegut precisament per no tenir rostre i per la voluntat de mantenir l’anonimat a l’hora de dur a terme accions cibernètiques.

Què és?
“El coneixement és lliure. Som Anonymous. Som legió. No perdonem. No oblidem. Espereu-nos”. Aquest és l’emblema d’Anonymous, que des d’aproximadament l’any 2008 usa la xarxa com a mitjà per difondre aquelles dades o pràctiques que consideren atempten contra la llibertat d’informació de les persones. Ara bé, com denominar un col·lectiu que es caracteritza per fugir de jerarquies, ideologies i portaveus?

Experts en ciberseguretat i dret a Internet ho tenen clar: l’heterogeneïtat d’Anonymous fa que no tingui una única definició. Per l’advocat Carlos Sanchez Almeida, el fenomen no és més que “un meme, un concepte de la xarxa per etiquetar i englobar unes determinades accions” que qüestionen pràctiques dels governs, empreses o individus que considerin inapropiades. Seguint aquesta línia, l’expert en seguretat informàtica Pablo González veu Anonymous com “un grup de persones que mostren a través d’accions cibernètiques que no estan d’acord amb com s’estan gestionant certes coses a la societat”, tot evidenciant amb les seves accions com cada cop més “el món digital i físic van de la mà, i el que es fa a la xarxa també busca tenir una repercussió en l’analògic”. En definitiva, i juntament amb el periodista Enric Borràs, coincideixen a definir-la com una ameba en constant canvi, com una gran marca que ho engloba tot i alhora no és res concret més enllà d’infinites persones amb un teclat i un ordinador connectat a la xarxa.

Des del moviment, s’autodefineixen com a “hacktivistes”, com a actors polítics que en lloc de fer activisme de carrer, duen a terme les seves accions i reivindicacions a les xarxes. Però no hi ha un perfil clar, qualsevol persona pot ser d’Anonymous i reivindicar una acció en nom seu. Els seus membres fugen d’establir una organització i una jerarquia clara, cosa que a nivell pràctic els suposa alhora, una fortalesa i una debilitat. L’autonomia i emmascarament dels ruscs fa el moviment quelcom descentralitzat i impossible d’exterminar, però a la vegada en pot dificultar la coordinació.

La força d’Anonymous rau en el fet que en qualsevol moment es pot crear un rusc. Els ruscs són, en l’argot d’Anonymous, grups reduïts de persones comparables als grups d’afinitat o a les cèl·lules antifranquistes, que poden promoure les accions sols o coordinant-se amb d’altres per aquelles d’impacte global, com ara la Operation Payback en defensa de WikiLeaks. Tot i que el moviment es defineix com “apolític” cada rusc té la seva manera de fer i la seva pròpia ideologia. En paraules del grupuscle espanyol ‘Anonymous Action’, “no ens coneixem, aquesta no és la finalitat de les nostres accions, i treballem en ruscs perquè és l’única manera amb què es pot establir un grup de confiança”. Membres d’un dels ruscs d’Anonymous a Espanya reiteren l’heterogeneïtat de l’organització i fan èmfasi en el fet que “allò que busquem és que cadascú pensi per si mateix”.  
Ciberactivisme o cibercrim?
Anonymous, com altres grups o individus hacktivistes, usen les xarxes com a plataforma per dur a terme accions que defensen sota el paraigua del dret a la informació i els drets fonamentals del ciutadà. Les accions com a mitjà per atacar uns objectius que canvien en cada cas i en paraules d’un grupuscle espanyol, “poden ser tots aquells que amenaci o coarti els drets humans i fonamentals”. Però, fins a quin punt treure a la llum dades secretes o fer caure pàgines web pot emparar-se en l’activisme i no entrar en el cibercrim?

Segons l’advocat Sánchez Almeida, la línia vermella és bàsicament el Codi Penal, que parer seu “és una línia difusa perquè en cada moment dependrà de la realitat social del moment, del que consideren els jutges que està permès o no”. Seguint això, la majoria d’accions reivindicades per Anonymous són delicte, però Josep Cañabate, membre de l’Observatori de Ciberseguretat, Drets i Llibertats, apunta que hi ha dues possibles lectures per analitzar les accions d’Anonymous: la legalista i l’ètica. Legalment les accions poden ser penades, “però des del punt de vista ètic a vegades les seves accions podrien ser més legítimes” en tant que persegueixen individus que són moralment condemnables com ara pedòfils o l’ISIS.

En la legalitat espanyola les accions d’Anonymous poden ser penades sota la condemna de delictes cibernètics clàssics com poden ser danys informàtics o revelació de dades secretes. Això no és nou, ara bé, el que sí que ha canviat des de l’aparició d’aquesta “marca”, és que a aquestes acusacions s’intenta sumar la de pertinença a grup criminal, cosa que segons Almeida és bastant complicat des d’un punt de vista tècnic de dret penal en la mesura que Anonymous “no és un grup jeràrquic ni organitzat com exigeix el Codi Penal”. L’advocat afegeix que aquestes mesures responen a una lògica de “criminalitzar la xarxa en la mesura que és un mitjà nou difícil de controlar pels governs, es busca estigmatitzar als dissidents”.

A banda, amb les noves reformes de la llei espanyola, algunes accions d’Anonymous fins i tot podrien ser considerades terrorisme. Si es jutgen com a tal les penes es podrien elevar fins als 15 anys, tot i no ser un delicte de sang. A més, hackers i experts en ciberseguretat alerten que amb aquestes darreres modificacions, el sol fet de posseir eines que puguin usar-se per hackejar un sistema pot ser un delicte. Un hacker que vol restar en l’anonimat ho denuncia tot comparant-ho amb utensilis de la vida quotidiana, “si tens un ganivet a la carmanyola per tallar el dinar no vol dir que l’hagis de fer servir per matar ningú”.

El principal atac d’Anonymous és la denegació de servei, que conegut com a Ddos, deixa inoperativa una pàgina web.

Anonymous a Espanya
A l’Estat espanyol el moviment d’Anonymous va aparèixer vinculat al 15M de 2011. De fet, segons Enric Borràs, “no deixa de ser la translació a Internet d’una sèrie de moviments ciutadans que ja existien abans”. Precisament durant l’etapa del 15M es van fer múltiples atacs que foren atribuïts a Anonymous com ara fer caure la web de la Junta Electoral Central.

L’advocat Almeida porta la defensa d’un dels tres acusats de formar part de la cúpula d’Anonymous Espanya, a qui s’intenta responsabilitzar d’aquests atacs. En la seva opinió, els tres acusats són “el cap de turc que es busca per escarmentar a tots els col·lectius del 15M”, posant en relleu que les detencions – l’entrada i registre dels acusats es va produir el 20 de maig – “es produeixen pràcticament coetànies a les eleccions”.

Avui en dia el rusc més actiu d’Anonymous a l’Estat segons el CNI és La Nueve. La seva darrera acció ha estat la publicació dels comptes d’El Corte Inglés el passat dia 3 de febrer.