11.05.2023 - 21:40
Avui comença una campanya electoral complexa, que més enllà d’altres institucions, com la de les Corts Valencianes, el parlament de les Illes i els consellers insulars, afecta els ajuntaments de 1.614 municipis del Principat, el País Valencià, les Illes i la Franja, amb les seves dinàmiques, llistes i candidats, que fan de cada una de les votacions un sistema polític propi.
El darrer baròmetre del CEO de Catalunya revela algunes dades significatives, que mostren un comportament diferenciat en les eleccions municipals respecte de les espanyoles, europees i als parlaments. De fet, solament cinc persones de cada deu declara que vota sempre el mateix partit independentment del tipus d’eleccions. En canvi, quatre de cada deu admet que vota un partit a les eleccions municipals i un altre a les del Parlament de Catalunya.
Sobre això, els votants de municipis de menys de deu mil habitants a Catalunya són els que més prioritzen els candidats per sobre de les llistes. D’aquesta manera, un 68% assegura que optaria per un candidat que li agradés encara que formés part d’un partit que no el satisfés. En canvi, aquest comportament canvia quan augmenta la dimensió del municipi: els residents de la ciutat de Barcelona prioritzen el vot al partit, i només un 36% estaria disposat a agafar la butlleta d’una formació que no li agrada.
Aquest vot dual, per tant, és especialment alt en localitats petites. En les de menys de dos mil habitants, un 61% dels electors assegura que modifica el vot quan arriben les municipals. Per partit, més de la meitat dels simpatitzants de Vox i el PP estarien disposats a votar aquell candidat que els agradés, mentre que els dels comuns i de la CUP avantposarien el partit.
Un vot que pot influir en altres eleccions
El fet de coincidir les eleccions al parlament i les municipals pot beneficiar els partits del Botànic en les eleccions a les Corts Valencianes. El PSPV, Compromís i Unides Podem tenen una base territorial més sòlida que no pas el bloc de la dreta. Això es pot veure amb els resultats de l’any 2019. Si la diferència a les Corts Valencianes va ser mínima, en els ajuntaments hi ha una diferència de més de cent mil vots.
Als partits progressistes, doncs, els pot interessar de vincular les eleccions al parlament amb les locals, on hi ha batlles amb una popularitat molt més elevada que no pas les formacions, i això pot arrossegar algun vot més. En aquesta línia, la forta organització local d’EUPV pot ajudar al fet que Unides Podem superi la barrera electoral del 5%. Tot i que el PP també té una forta implantació territorial al País Valencià, Ciutadans i Vox són els que tenen un entramat més dèbil en l’àmbit local.
Si tenen una xarxa de batlles més forta i els votants d’esquerres són els menys disposats a votar un candidat d’un partit que no és el seu, s’intueix que els partits del Botànic es poden veure beneficiats a les Corts Valencianes del fet de vincular totes dues votacions, perquè una part de l’electorat pot acabar optant per una formació que en un principi no preveia de votar. I això, en gran part, explicaria per què s’ha tornat a fer coincidir les dues eleccions, a diferència de fa quatre anys.
Un efecte no desitjat per a les esquerres serà que, en sentit contrari, una part dels votants de dretes que no van anar a votar fa quatre anys a les municipals ara votaran aprofitant que es desplacen fins al col·legi electoral. En les eleccions a les Corts Valencianes hi ha una participació més alta que no pas en les municipals, i l’any 2019, quan no es van fer coincidir, la participació en les municipals va caure gairebé de sis punts.
Però… qui és el batlle?
Malgrat que una part molt important dels ciutadans vota en clau local i hi ha batlles amb una popularitat molt superior al partit, també hi ha una part molt important dels catalans que no sap qui governa al seu municipi. De fet, segons el baròmetre del CEO, solament un 57% sap dir el nom del seu batlle i una part encara més petita, el 51%, sap a quin partit polític pertany.
El nom del batlle el sap la gran majoria dels habitants dels municipis més petits i també dels de Barcelona, però aquest coneixement és inferior al 50% en les localitats entre deu mil habitants i un milió.
Les diferències també les trobem segons la ideologia. Un 64% dels partidaris d’un estat independent sap el nom del seu batlle, mentre que entre els qui no ho són, el percentatge és del 51%. Per partits, un 78% dels simpatitzants de Junts, un 74% dels de la CUP i un 68% dels d’ERC el saben. Entre els dels comuns (60%) i el PSC (59%) hi ha un coneixement més baix, però encara són majoria els qui en saben el nom, mentre que entre els de Vox (52%), el PP (43%) i Ciutadans (54%) gairebé la meitat de simpatitzants no sap com es diu el batlle d’on viuen.
La diferència és també remarcable segons l’edat. Els qui menys saben dir qui és el seu batlle són els menors de trenta-cinc anys. Solament un 43% en pot dir el nom; mentre que el percentatge arriba fins al 61% entre els qui tenen entre cinquanta anys i seixanta-quatre. Hi ha un desconeixement encara més gran entre els més joves sobre el partit al qual pertany el batlle, ja que només un 30% sap dir de quin partit és.
Els independents, la demostració d’una dinàmica pròpia
Finalment, dins el comportament peculiar en les eleccions municipals, trobem una gran quantitat de llistes independents al Principat. De fet, diuen que tenen presència en un terç dels municipis i que sumades representen la tercera força de Catalunya, fet que no arriba a aquest nivell al País Valencià.
Tot i no estar vinculades a cap partit, hi ha candidatures independents que s’agrupen en coalicions per obtenir consellers als consells comarcals i diputacions. Una de les coalicions que agrupa més candidatures d’aquesta mena és Independents de la Selva, que representa una quinzena de candidatures a la comarca. Preveu d’arribar a la cinquantena de regidors i aconseguir sis o set batlles. Un altre cas és el de Tots per l’Empordà, que presenta vint-i-vuit llistes locals i l’any 2019 va aconseguir quatre batllies.
De fet, entre els cent nou municipis amb una sola llista, és a dir, que ja saben qui governarà els quatre anys vinents, hi ha disset candidatures que no estan vinculades a cap partit. Això seria impossible sense un comportament electoral municipal desvinculat de la política nacional.
