Anna Muzitxuk: ‘Hauria pogut guanyar 160.000 dòlars, però no em volia tornar a sentir humiliada’

Els mitjans gairebé no es fan mai ressò de notícies d’escacs, i encara menys si n’és protagonista una dona. És així. Però el mes de desembre passat, Anna Muzitxuk, tricampiona mundial d’escacs, va fer viral la seva història. En una publicació a Facebook, aquesta escaquista ucraïnesa va anunciar que, per reivindicar els drets de les dones, no defensaria els dos títols mundials –modalitat partida ràpida i llamp– en el recent mundial de l’Aràbia Saudita. Ahir va passar per Barcelona per disputar una exhibició de partides simultànies i abans, va oferir una marató d’entrevistes.

Té una història llaminera i molts mitjans han volgut parlar cara a cara amb aquesta noia de vint-i-vuit anys, que ha aconseguit d’incomodar la Federació Internacional d’Escacs (FIDE) amb la seva renúncia. És d’aparença inofensiva, però manté una actitud ferma, insubornable. Imaginem ara que la selecció alemanya de futbol, campiona del món, diu que no acudirà a la cita on pot defensar el títol. Que no està d’acord amb els drets d’alguns col·lectius del país on es fa l’esdeveniment. Doncs Muzitxuk va fer això el mes de desembre passat.

‘En pocs dies perdré els meus dos títols mundials. Només perquè he decidit de no anar a l’Aràbia Saudita, perquè no vull jugar amb les regles dels altres, ni portar abaia, ni haver d’anar acompanyada quan sóc al carrer ni, en resum, sentir-me una persona de segona classe’, deia en el famós comentari a Facebook. ‘Arriscar la vida i portar abaia allà on vagi?’, es demanava sobre la túnica que les dones han de dur obligatòriament en espais públics. En poques hores aquell escrit va córrer com la pólvora i esdevingué la publicació més popular que hi ha hagut mai a Ucraïna. ‘Cent setanta mil persones hi van posar “m’agrada”, setanta mil la van compartir i milers el van comentar. No entenia què passava, com podia arribar a tanta gent’, explica en un hotel de la Diagonal, on els periodistes passen l’un rere l’altre per a conversar-hi una estona.

La renúncia de Muzitxuk no és pas una renúncia qualsevol. Com ja ha passat en més esports, els països del golf Pèrsic malden per acollir grans competicions internacionals que els donin prestigi. A més, els premis en metàl·lic que ofereixen són molt més sucosos que no els de les altres seus. ‘El primer premi era vuit vegades més alt. Hauria estat una gran recompensa si hi hagués repetit els meus èxits i hagués tornat a guanyar tots dos títols’, explica sense immutar-se. ‘I quants diners hauríeu obtingut?’, li demanem. S’ho pensa, i respon: 160.000 dòlars. També ho diu sense alterar-se: ‘Sí, són molts diners’, mentre deixa anar un breu somriure.

L’Iran, la presa de consciència
Mesos abans d’anunciar que no participaria en el mundial de l’Aràbia Saudita, Anna Muzitxuk va disputar un campionat del món a Teheran, a l’Iran. Fou allà on va veure que no volia tornar a sentir-se ‘una persona de segona classe’. ‘Després de passar-hi un mes amb el vel, em vaig adonar que la gent em mirava estranyada quan era en llocs públics. Sobretot perquè era una dona i, a més a més, estrangera. Em va fer pensar en la situació de les dones i em vaig sentir malament’, explica. Llavors va prendre la decisió de no tornar a competir en un país on les dones no tinguessin els mateixos drets que els homes: ‘Allò que vaig viure a l’Iran va ser massa, i, tot i que hauria pogut guanyar molts diners, no em volia tornar a sentir humiliada d’aquella manera.’

El gest de Muzitxuk va remoure la consciència de més jugadores i gairebé el 40% dels jugadors del campionat masculí es van solidaritzar amb les seves companyes de professió i van decidir de no participar en el mundial de l’Aràbia Saudita. Però els diners que reben els escaquistes, i de retruc la federació internacional, pesen massa i segons alguns rumors l’Aràbia Saudita podria organitzar el pròxim campionat del món. ‘De moment no és clar. Espero que tot plegat hagi servit perquè la federació s’ho pensi dues vegades quan triï el lloc’, avisa.