25.02.2022 - 14:34
|
Actualització: 25.02.2022 - 15:34
Anna Murià i Romaní (1904-2002) és una de les escriptores més longeves i prolífiques de la literatura catalana. Va conrear la novel·la, el conte, l’assaig, el memorialisme, el periodisme… I, malgrat tot, continua essent una gran desconeguda. O, més ben dit, algú que, per a molta gent, ha restat a l’ombra de dues personalitats que la van envoltar: el seu company, el poeta Agustí Bartra, i la seva amiga Mercè Rodoreda. Per tornar-la a situar al lloc que li correspon, Comanegra acaba de publicar Sota la pluja, dins la col·lecció Portàtils, i que aplega els contes seleccionats per Murià als seus reculls de contes Via de l’est (1946) i El país de les fonts (1975), i prologats per l’escriptora i periodista Mercè Ibarz.
L’any 1985, Ibarz, llavors periodista de l’Avui, va entrevistar una Murià vídua, que ja havia arribat a la vuitantena. S’acabaven de publicar per primera vegada les cartes que li havia enviat Mercè Rodoreda. Des d’aquella trobada, van mantenir una llarga amistat, en què la jove periodista va descobrir que la seva vella col·lega tenia més ganes de parlar del present que no pas d’aquell passat sobre el qual la interrogaven escolars i historiadors: “Nosaltres potser no vam preguntar prou sobre l’exili a Murià, Tísner o Calders, però ells volien ser escriptors del present, vius, no pas un àlbum de records, com deia ella.” Com confessa l’autora del pròleg, ara s’adona que n’ha estat molt, d’important, el mestratge de Murià per a la seva carrera d’escriptora, periodista i crítica cultural, terrenys en què també va excel·lir l’autora de Sota la pluja.
Entre el periodisme i la literatura
Filla del periodista i cineasta Magí Murià –responsable, per exemple, del doblatge de Draps i ferros vells, el primer film en català de la història–, va ser una de les capdavanteres del periodisme dels anys vint i trenta, juntament amb més dones que van fluctuar dels diaris als llibres, com ara Rosa Maria Arquimbau i Mercè Rodoreda. Membre del Club Femení i d’Esports, militant successivament d’Acció Catalana, ERC i Estat Català i formada a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, va treballar de secretària i va col·laborar a la revista que dirigia el seu pare, la Dona Catalana. L’any 32 va debutar en la literatura amb la novel·la Joana Mas, que li va valer que un crític de qui s’ha oblidat el rastre li digués que no tenia imaginació.
Una afirmació que Mercè Ibarz vol rebatre recordant la modernitat de la seva proposta literària, agermanada amb obres com Vals de Francesc Trabal i Aloma, de Rodoreda, companys d’una generació que fa eclosió entorn dels anys trenta i que, com recordava el crític Julià Guillamon, tenen els joves de protagonistes. “Com amb Kafka, que pots trobar coses dels seus diaris a les seves novel·les, Murià considera tot allò que li passa com a matèria literària”, explica Ibarz, que no s’està de definir la seva amiga de “sensual, reflexiva i visionària”. Prou visionària per a preveure com seria el món l’any 2280, tal com passa al conte “La finestra del gel”.
L’aventura de l’exili i l’amor
La guerra de 1936-1939 marca un punt i a part en la vida de Murià: és nomenada secretària de la Institució de les Lletres Catalanes, creada l’any 1937 per escriptors com ara Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols i presidida per Josep Pous i Pagès, on va teixir l’amistat amb Rodoreda. També publica la segona novel·la, La peixera, I no deixa de col·laborar a la premsa, escrivint a la Rambla, la Nau, Meridià i Diari de Catalunya –l’antic Brusi, en mans d’Estat Català–, del qual arribà a ser directora. La primera directora d’un diari en català.
Tota aquesta activitat en favor de la cultura catalana i el seu compromís polític la van fer marxar a l’exili, en un èxode compartit amb intel·lectuals com Pau Vila, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Cèsar August Jordana, Sebastià Gasch i el grup de Sabadell, amb Oliver, Obiols i Trabal, els quals acompanya Rodoreda, en el mític Bibliobús. Com a refugiats van fer cap fins al castell de Roissy-en-Brie, on foren acollits gràcies als esforços d’institucions com el PEN Club i les iniciatives de Josep Maria Trias Peitx.
Rossy-en-Brie, un lloc de memòria essencial en la literatura catalana del segle XX, és l’indret on passen alguns dels millors contes, aplegats a Sota la pluja. El castell-refugi esdevé l’escenari d’amors i desamors, com el d’Obiols i Rodoreda –sota la mirada engelosida de Francesc Trabal, que abans havia tingut un afer amb l’escriptora i que és el germà de la dona d’Obiols–, o la mateixa Murià amb Bartra, en una unió inseparable.
Els contes de Murià sobre aquell moment, publicats l’any 1946 a Via de l’est, i els retrats dels seus companys d’exili complementen la lectura de les Cartes a l’Anna Murià, de Rodoreda, reeditades fa tot just un any a Club Editor. De fet, el gruix de la correspondència, conservada per Murià, es produeix després de la separació del grup, quan Bartra i Murià han emprès el viatge cap a Amèrica, lluny de la França en guerra. Com recorda Ibarz, l’exili de Murià i companyia no va ser només causat per la persecució política, sinó també per la impossibilitat de viure sota el franquisme d’aquella generació que tot just començava a despuntar: “Ella em deia que havien marxat a l’aventura, i en aquesta aventura va conèixer l’home de la seva vida.” De fet, en un dels contes, “Hossana”, Murià refà l’inici d’aquesta relació, amb un erotisme i una sensualitat inusuals.
Un acte de generositat
Com recorda Ibarz, i es pot veure en el volum, per a la vitalista Murià l’amor era el gran tema d’una autora “que tenia el vici d’escriure” i que va publicar articles fins a noranta-cinc anys. Ibarz també vol matisar la imatge d’una Murià atrapada entre el marit i l’amiga, i proposa, més enllà de les qüestions personals, d’analitzar aquesta actitud de “generositat extrema”, com una forma de crítica cultural. Escrivint sobre el seu company de vida, o conservant les cartes que va rebre de Mercè Rodoreda –gràcies a les quals s’han pogut estudiar a fons la vida i els llibres de l’autora de Mirall trencat–, Murià havia fet també una part fonamental de la seva pròpia obra. Ibarz compara l’actitud de Murià amb la de Nina Berberova, testimoni i narradora de l’ambient cultural dels exiliats russos a París, un ambient del qual surt algú com Vladímir Nabokov. De la mateixa manera, dels cercles d’exiliats catalans narrats per Murià als seus contes, en van sortir Bartra i Rodoreda.
A banda les novel·les i els contes, Murià va destacar com a autora infantil i juvenil, amb una adaptació del clàssic El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia al continent americà, titulat El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic, que va ser un dels seus grans èxits. La redescoberta de Murià tindrà continuïtat amb la publicació de la seva obra periodística dels anys trenta.
