“Som un tresor”: el primer discurs de Gabriel a Barcelona es limita a glossar les bondats de l’Esquerra Independentista

Ara fa quatre anys, l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel se’n va anar a Suïssa a cercar refugi arran de la persecució de Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem espanyol, que l’havia citada a declarar sense haver-li comunicat de què l’acusava. Aleshores Llarena mantenia tancats i sense judici Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i l’arbitrarietat mostrada a l’hora de reprimir l’independentisme deixava clar que era molt possible que si Gabriel anava al Suprem a declarar, també fos empresonada. Quatre anys després, Gabriel ha fet un tomb en l’estratègia de defensa i aquest estiu va aparèixer per sorpresa a Madrid per a comparèixer davant Llarena, que li va comunicar que solament l’investigava per desobediència –que no implica penes de presó– i la va deixar en llibertat. Avui, per primera vegada d’ençà que se’n va anar a l’exili, Gabriel ha estat abrigallada pels seus companys de partit en l’acte de clausura de l’escola d’estiu de la CUP.

“On és l’Anna Gabriel que coneixíem? Doncs l’Anna Gabriel que coneixíeu també s’emociona.” L’ex-diputada i pràcticament símbol de la CUP ha respost a l’aplaudiment sentit amb un discurs que pretenia aixecar l’autoestima de la militància de l’Esquerra Independentista en un moment de desorientació de tot l’independentisme, d’escac a un grup parlamentari que lamenta cada dia com el govern d’Aragonès incompleix el pacte d’investidura i del desafiament de l’organització per recuperar la força perduda a les darreres eleccions municipals.

“L’Esquerra Independentista, tan vilipendiada i atacada, és un tresor”, ha dit Gabriel, que durant gairebé cinc anys i a més de set-cents quilòmetres de distància l’ha trobada a faltar i ha hagut de veure de lluny estant com afrontava els moments convulsos d’aquests darrers anys. “Som un tresor per rars, per estranys. Perquè combinem formació, mètode i reflexió amb pràctica. La nostra militància és quotidiana, el nostre compromís és concret”, ha dit.

Durant l’exili suís, pràcticament no ha concedit entrevistes. Ha intervingut en comptades ocasions en actes de partit i saber què pensa sobre com sortir de l’atzucac ha estat impossible. Dimecres va ser a Madrid per a declarar davant Llarena i, quan va sortir, va dir amb la veu trencada que no acceptaria preguntes perquè estava “relativament emocionada”. Avui, tot i que ha reivindicat que ningú no pot dir-los que no prenen compromisos ni s’arremanguen per fer un país millor, tampoc no ha parlat de cap on cal remar ni quin ha de ser el paper de la CUP els anys vinents.

“Estem molt millor que fa anys, no en tingueu cap mena de dubte. Es parla del desànim i del moviment actual. Nosaltres no, nosaltres ens decidim a afrontar un moment que no és senzill amb anàlisi, formació, debat i intercanvi, amb propostes per als municipis, per a la llengua i contra la repressió”, ha dit. L’única referència, velada, als companys de viatge d’uns altres partits i entitats ha estat quan ha dit que ells defugien de “propostes buides i personalismes”.

Quan aquest juliol va comparèixer per sorpresa a Madrid, va dir que continuaria vivint a Suïssa, però ara que pot tornar als Països Catalans quan ho vulgui plana el dubte del rol polític que voldrà prendre a partir d’ara. Si tornarà a implicar-se activament a la CUP i Endavant o si, com tantes figures destacades del partit més, farà un pas al costat i deixarà pas a una renovació de lideratges. Avui no ho ha aclarit, però sí que ha dit que el seu bagatge podia servir per a aixecar els ànims: “Si puc servir d’alguna cosa després de molt de temps de ser fora és de contagiar-vos l’autoestima màxima, l’orgull absolut i el convenciment que no solament som necessàries per a les vides lliures i l’alliberament del país. Som necessàries perquè portem un món nou als nostres cors.” Ha lluït amb orgull l’etiqueta de “radical” que tan sovint es penja a la CUP, però hi ha afegit que també són “honestes i transparents”. “Ens equivoquem, i tant, però diem que ho farem molt millor”, ha afegit. I ha acabat: “Ànims, a continuar, a perseverar, a continuar militant. A menjar-nos els rics, fins que la llibertat sigui un hàbit!”

Aplaudiment tancat, abraçades, petons, i a poc a poc la sala s’ha buidat. L’esperada primera xerrada de Gabriel a Catalunya d’ençà que se’n va haver d’anar a l’exili s’ha resolt en un discurs de pocs minuts en què en compte de parlar a tota societat s’ha adreçat tan sols als seus companys de trinxera. Demà, la CUP presentarà els candidats a les eleccions municipals de Barcelona, la preocupació principal al partit a hores d’ara. I qui dia passa, any empeny.