Anna Gabriel davant Llarena, pas previ del retorn (temporal) a Catalunya

Aquesta és la setmana del retorn d’Anna Gabriel. L’ex-diputada de la CUP participarà en el seu primer acte públic a Catalunya d’ençà de la seva sortida a l’exili el febrer del 2018. Serà diumenge a dos quarts de tres de la tarda en l’acte de cloenda de l’Escola d’Estiu de la CUP a la Nau Bostik, al barri de la Sagrera de Barcelona. Però abans la sentirem parlar per primera vegada en molt de temps de la causa judicial per la qual l’estat espanyol la persegueix pel Primer d’Octubre. Perquè avui al matí compareixerà davant del jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem espanyol, on rebrà el suport i l’acompanyament de dirigents polítics de la CUP i d’altres partits independentistes. És la declaració que tenia pendent de fer d’ençà de la seva aparició sorpresa (i discreta) al Suprem el mes de juliol, en un canvi d’estratègia i d’advocat perquè sigui acusada i jutjada només per desobediència, un delicte que no implica penes de presó.

És previsible que, després de la declaració d’avui, Llarena la deixi en llibertat sense cap mesura cautelar, a l’espera de saber una data de judici. És una situació calcada a la de Meritxell Serret, que el març de l’any passat va deixar la defensa de Gonzalo Boye i es va presentar per sorpresa al Suprem acompanyada per l’advocat Iñigo Iruin després de més de tres d’anys d’exili a Brussel·les. Ara, Gabriel també és representada per Iruin, després d’anys d’haver tingut la representació de Benet Salellas. Iruin, històric defensor de militants i dirigents de l’esquerra abertzale, també s’ha fet càrrec de la representació de Carme Forcadell en la demanda al Tribunal d’Estrasburg.

Aquest canvi arribava després d’uns anys de blocatge del seu cas per part de Llarena, que es negava a traslladar la causa a un jutjat de Barcelona i que mantenia explícitament, juntament amb la fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol, l’amenaça d’acabar-la acusant per un delicte més greu que pogués implicar penes de presó, com la sedició. I no hi havia manera de sortir de l’atzucac, any rere any. Fins que va arribar aquesta compareixença llampec del juliol al Suprem, que va ser feta pública, tant per part del tribunal com de la CUP, quan Gabriel ja era de tornada a Suïssa.

El comunicat que va difondre el grup de suport de Gabriel donava entenent que hi havia hagut uns contactes previs entre la seva defensa i el tribunal per tenir unes certes garanties de poder fer aquest pas. “Durant els darrers mesos, s’havien produït diverses indagacions i aclariments sobre la seva situació processal actual.” Fins que l’ex-diputada de la CUP va aconseguir les garanties que li calien, i va fer el pas. Un pas que ella explicava per “un seguit de consideracions, reflexions i anàlisis que tenen a veure tant amb el context polític i judicial general com també amb un seguit de circumstàncies personals.” El diputat Xavier Pellicer ja va explicar que si Gabriel havia anat al Suprem era perquè havien sabut que solament l’acusarien de desobediència: “Ha comparegut al Suprem perquè després d’anys de manca de claredat s’ha pogut aclarir que només era acusada d’un delicte de desobediència.”

Gabriel continuarà vivint i treballant a Suïssa, on és la màxima responsable del sindicat UNIA a Ginebra. Ara per ara no hi ha la previsió que torni a establir-se al país. Un temps després d’haver arribat a Suïssa va aconseguir un permís de residència de cinc anys, que li va permetre de participar en la convocatòria per tenir plaça al sindicat on treballa. Aquest permís s’acabarà l’any vinent, i, de moment és una incògnita quins seran els següents passos que farà Gabriel. Sí que és clar que des d’ara, visqui on visqui, ja no ho farà com a exiliada.