Anna Fontcuberta: “Vull dir a la gent jove que no tingui por”

Anna Fontcuberta i Morral (1975) serà la primera rectora de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), la prestigiosa universitat suïssa d’on surten els enginyers del país. El mandat de Fontcuberta començarà el gener de l’any que ve. Filla de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), és llicenciada en física a la Universitat de Barcelona (UB) i doctorada a l’Escola Politècnica de Palaiseau (Illa de França, estat francès) amb una tesi sobre els materials semiconductors, la seva especialitat. Aquests materials, com ara el silici, són bàsics per al funcionament dels ordinadors, els satèl·lits i els panells solars, per exemple. Fontcuberta, que parla català, francès, alemany, anglès i espanyol, va cofundar una empresa als Estats Units que millorava els materials usats als satèl·lits. La doctora Fontcuberta atén VilaWeb per Zoom d’un aeroport estant per parlar de física i dels seus orígens.

—A què es dedicava la vostra mare?
—La meva mare, abans de tenir-me a mi, feia de secretària. Després ho va haver de deixar perquè no hi havia estructures de suport. La meva àvia treballava. I quan jo tenia disset anys, el meu pare es va quedar sense feina. I la mare es va posar a treballar en una peixateria d’un supermercat.

—I el pare, de què treballava?
—Va començar enginyeria tècnica industrial, però no la va poder acabar per problemes de salut a la família. I va fer feines molt tècniques, però sense el títol.

—I per què acabeu estudiant física, vós?
—Perquè és el que m’agrada més. I pensava que estudiant física sabria com funciona el món i l’entendria.

—I dècades després, heu entès com funciona?
—No. Però no hi ha res com ser jove, i pensar com els joves.

—El vostre camp d’estudi en la física, si me’l poguéssiu resumir, quin seria?
—Els materials semiconductors. Semi vol dir “meitat”. Vol dir que són materials que poden ser aïllants (que no deixen passar corrent) o conductors (que deixen passar corrent). Depèn de què els fem. Per exemple, als xips que tenim al mòbil, al cotxe o a l’ordinador, hi ha transistors. Deixen passar corrent o no segons la tensió que hi apliquem. Aquests materials són com aixetes.

—I sempre és corrent elèctric, allò que deixen passar? No condueixen calor, per exemple?
—També condueixen la calor, però no n’hi ha aplicacions de moment.

—Aquests materials són sempre naturals o els inventem, com ara el plàstic?
—El semiconductor més útil és el silici, que es fabrica a partir de la sorra de la platja. La sorra de la platja és l’òxid de silici. Si en treus l’oxigen i la purifiques, n’anul·les les impureses, es fa el silici. Uns altres semiconductors més sofisticats sí que els fabriquem de manera artificial. Per exemple, en els satèl·lits tenim arsenur de gal·li com a cèl·lula solar, com a panell solar. Aquest material és molt més car.

—I quines aplicacions hi ha, dels semiconductors?
—Els transistors als xips, sensors i detectors de llum (com als ascensors), LED (que fan la il·luminació molt més eficient), làsers, plaques solars…

—Quin va ser el tema del vostre doctorat a l’estat francès?
—El doctorat era sobre un tipus de silici que permetia de fer cèl·lules solars, els panells solars, d’una manera molt més barata. Miràvem d’organitzar els àtoms de manera que l’absorció de la llum fos més eficient. A més, podíem fer servir molt poc silici, de manera que podíem fer panells solars flexibles i molt més lleugers.

—Aquests materials semiconductors s’acabaran?
—El silici no ens l’acabarem. El que es pot acabar, per exemple, és l’indi. En una cèl·lula solar, en un panell solar, no només és important el silici, que absorbeix la llum i la transforma en corrent. També és important de col·lectar el corrent. I l’elèctrode col·lector, el que toca el sol, ha de ser transparent, perquè, si no, la llum no arribaria a la cèl·lula. I aquest elèctrode transparent és un compost, un òxid d’estany i d’indi. I d’indi n’hi ha molt poc. D’això sí que n’hem de trobar alternatives, perquè s’acabarà algun dia. Aquest compost també és el que hi ha a les pantalles dels ordinadors. Avui dia quasi tot funciona amb sensors i electrònica connectada, tot això fa servir semiconductors. A més, parlem de la importància en augment de la intel·ligència artificial. La IA fa servir ordinadors superpotents que consumeixen moltíssima energia. Aquí, la tecnologia semiconductora és clau. I també és clau d’on surt l’electricitat per fer-los funcionar, tinc entès que Amazon i Google procuren fer servir el 100% d’energia renovable.

—Quin és el gran canvi que heu vist en els semiconductors durant la vostra carrera?
—El gran canvi va ser quan la Xina va decidir d’invertir en panells solars, en la cèl·lula solar. Abans tots lluitàvem perquè costés un dòlar el quilowatt hora. Doncs ara som a 0,05. I això va ser gràcies a la gran inversió de la Xina. Ha estat un canvi brutal.

—Per què?
—Perquè això ens permet a tots de poder comprar cèl·lules solars, panells solars, a casa nostra, i ser gairebé autosuficients des del punt de vista energètic. El preu de la tecnologia depèn del volum que fabriquis. Com més fabriquis, més barat. La Xina va invertir-hi molt. Moltes tècniques de fabricació que volien fer les cèl·lules més barates van esdevenir obsoletes, perquè la tecnologia portadora va esdevenir molt barata. Va ser un canvi bastant gran que va passar cap al 2008.

—I canvis futurs, quins podria haver-hi?
—Pot ser que, amb la demanda constantment en augment de panells solars, acabem necessitant més tecnologies. En el tema de l’electrònica, un altre gran canvi és que els xips semiconductors es fan servir per a tot, perquè tot és connectat amb tot. Els cotxes en són plens, tot és ple de sensors. Ho vam veure durant la crisi de la covid: amb la crisi de semiconductors, no ens arribaven cotxes. No sé com acabarà, això. I la intel·ligència artificial es nodreix de xips molt potents. Hi haurà un moment en què suposo que arribarem al límit de què podem fabricar, perquè necessita molta energia. Serà interessant de veure què passa amb tots aquests ordinadors que fan anar la intel·ligència artificial.

—En aquesta tecnologia dels panells solars, la Xina va primera, els Estats Units, segons, i Europa anem tercers. És aquest, l’ordre?
—Sí. Depenem molt de la fabricació de panells solars a la Xina. És una llàstima, però és així. Bé, llàstima per a nosaltres, que almenys han fet que puguem tenir accés a aquesta tecnologia.

—El vostre camp d’estudi té una aplicació directa i immediata? Lluny de la física vista com una cosa molt abstracta.
—Sí, és una mica la idea que alguna gent té, que els físics són una mica en un altre món. Però no és així. Els físics en general som gent molt pràctica. De fet, la gent que estudia física aprèn a solucionar problemes, a estructurar el problema, veure quines són les bases que necessites per a afrontar-lo i resoldre’l. Som gent que sabem resoldre enigmes. I sí, hi ha els teòrics, els físics que estudien la teoria de cordes, de l’univers, però, fins i tot en aquest cas, necessiten instruments molt avançats que tenen aplicacions també per a nosaltres.

—Si ho he llegit bé, vau ser cofundadora d’una empresa que es deia Aonex, als Estats Units.
—Aquesta empresa té a veure amb les cèl·lules solars més eficients fetes d’arsenur de gal·li o fosfur d’indi, les que són als satèl·lits, que són fetes de materials que són molt més eficients (i molt més cars). Nosaltres vam fer una tècnica en què podíem fer servir mil vegades menys de material que amb la tecnologia estàndard. I significava crear una làmina, i posar-la en qualsevol substrat que pogués aguantar-la. Així podien ser panells flexibles. Vam fer una tecnologia que ens permetia de fer servir molt menys material, abaratir aquests panells i que fossin molt més eficients.

—Això és la vostra tesi doctoral, usar menys material. Vau convertir la tesi en una empresa? És això?
—La meva tesi doctoral era sobre el silici, una altra forma del silici, però no deixava de ser silici. En aquesta empresa els materials eren els més sofisticats, els que es fan servir en els satèl·lits. Jo vaig contribuir a crear-la, i al cap d’un any vaig tornar cap a Europa. L’empresa es va vendre al cap de tres anys a una companyia de l’MIT. Les patents les va comprar Philips.

—Ara us han nomenat rectora de l’Escola Politècnica Federal de Lausana.
—A la nostra universitat es diu president, a les cantonals es diuen rectors. Però realment la funció és molt semblant.

—Per què es diu que és tan important aquesta facultat de Lausana de què sereu rectora?
—És una de les dues universitats politècniques finançades pel govern suís, per això es diuen federals. I realment aquestes facultats –la de Lausana i la de Zúric– són el motor de Suïssa per a la innovació. Aquí formem els enginyers. Aquest és un país molt tecnològic, molt innovador, i la mà d’obra la formem nosaltres.

—Sou la primera dona que arriba al càrrec.
—Aquests darrers anys ha augmentat molt el percentatge de dones professores. I s’ha creat una cultura molt col·legial, també entre les dones. Hi ha un ambient molt bo a la universitat, i les dones agafen més responsabilitats. Hi ha hagut moltes vice-presidentes. És una cultura que permet que les dones vagin avançant.

—Vaig entrevistar un metge que em va dir que a la Facultat de Medicina actualment hi ha més noies que estudien medicina que no pas nois. A la vostra facultat, dels estudiants, quin percentatge hi ha de nois i noies?
—Hi ha un 30% de noies en total de la universitat. I de professores, un 16%.

—Quan vós estudiàveu, quin percentatge hi havia de noies a la Facultat de Física?
—No t’ho puc dir exactament, però diria que un 40% de noies. Els nostres veïns, els enginyers industrials, tenien molt poques noies, però a física, força.

—Teniu doble nacionalitat: suïssa i espanyola. Voteu a tots dos llocs? O només en un?
—Voto a tots dos llocs.

—Seguiu la política catalana?
—Sí, ho segueixo. Però quan veig les trifulgues, intento d’allunyar-me’n una mica perquè penso que, a vegades, les coses podrien fer-se d’una manera més constructiva.

—En el camp científic, quin consell donaríeu perquè es poguessin millorar les coses a Catalunya?
—Donar recursos a la gent jove. Tenim centres de recerca que són pioners, que es van crear fa una vintena d’anys, i que han aconseguit molta projecció internacional. Continuar impulsant aquests instituts i, sobretot, ajudar la gent jove. La gent jove té idees. Tenim gent amb molt de potencial i val la pena donar-los els mitjans.

—Ara que sereu rectora de la facultat de Lausana, quin serà el vostre objectiu? Què voldríeu assolir?
—Com que el president actual encara hi serà durant nou mesos, encara no vull parlar de plans. No vull eclipsar allò que ell vol fer, que encara vol acabar moltes coses.

—Voleu dir res que no hagi demanat?
—Vull dir a la gent jove que faci tot allò que pugui per aconseguir els seus somnis i que no tingui por. Que val la pena esforçar-se per aconseguir tots els somnis.