06.06.2023 - 21:41
Anna Erra, batllessa en funcions de Vic i vice-presidenta de Junts per Catalunya, serà, si no hi ha canvis d’última hora, la nova presidenta del Parlament de Catalunya. La notícia s’ha sabut aquesta tarda, poc després de veure arribar Erra al costat de Laura Borràs a la seu del partit, on s’ha reunit l’executiva per encarar el relleu a la cambra catalana. El seu nom ha estat promogut pel sector més institucional del partit, encapçalat per Jordi Turull. Un sector que ja s’hi va abocar en el congrés d’Argelers de l’estiu, on es va convertir en la gran sorpresa quan aconseguí més vots que la presidenta del partit, Laura Borràs.
Feia setmanes que Erra sonava com a relleu de Borràs a la presidència del parlament. De fet, quan va decidir de no presentar-se a la reelecció a la batllia de Vic, molts ho van entendre com un pas per a agafar més pes en la política nacional, sobretot al Parlament de Catalunya, on ja era diputada. Un dels noms que també sonaven com a candidats era el de la batllessa en funcions de Girona, Marta Madrenas, que finalment ha optat per encapçalar la llista de Junts a Girona en les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Aquest moviment ha deixat via lliure a Erra, en un moment en què Junts també cerca un perfil fort per a afrontar les eleccions catalanes vinents.
La successora de Borràs es decidirà divendres. Erra ja té assegurat els vots dels diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). De fet, ERC fa temps que pressiona Junts perquè presenti un candidat alternatiu a Borràs, suspesa d’ençà del 28 de juliol de l’any passat, una vegada es va ordenar l’obertura del judici oral. La CUP ha anunciat justament avui que votarà en blanc a la proposta que faci Junts. És a dir, Erra ho té tot a favor per a esdevenir la nova presidenta del parlament.
Anna Erra, més enllà de la política
Però qui és Anna Erra? Quina és la seva trajectòria? Nascuda a Vic el 7 d’octubre de 1965, és llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona, i diplomada en magisteri a la Universitat de Vic. És casada amb tres fills. Ha treballat durant vint-i-cinc anys com a docent al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, una institució educativa concertada amb més de cent seixanta anys d’història. També és coautora d’uns quants llibres de text de secundària de l’àmbit de les ciències socials.
Col·labora amb nombroses entitats socials, culturals i esportives de Vic, com ara el Club Bàsquet Vic, on va jugar nou anys, i també és sòcia d’Òmnium Cultural. És presidenta del patronat de la Fundació Universitària Balmes, entitat titular de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que té per finalitats promoure el planejament, l’orientació, la creació i el desenvolupament d’estudis universitaris i estudis superiors. I és membre de la Comissió d’Educació de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
La primera batllessa de Vic
L’Ajuntament de Vic ha estat la casa política d’Anna Erra durant més de quinze anys. Hi va entrar l’any 2007 i fins el 2015 va ser tinenta de batllia i regidora d’Educació, Cultura, Comerç i Turisme. Fins l’any 2011 també en va presidir l’àrea social. Tot plegat, sota la batuta del batlle Josep Maria Vila d’Abadal i Serra.
El 2015 es va presentar a les eleccions municipals per Convergència i Unió (CiU), que va guanyar, amb nou regidors, tot i que no tenia la majoria absoluta. Arran de la pressió de bloc d’esquerres per a fer un govern alternatiu, Erra va optar per pactar amb l’únic regidor del PSC, Benjamí Dòniga. Incorporava un perfil federalista i contrari a la independència de Catalunya, que la continuava obligant a governar en minoria, però estava convençuda que era un moviment hàbil per a enviar la resta de partits a l’oposició. Pactant amb el PSC, trencava qualsevol possibilitat del bloc d’esquerres de formar govern i deixava de banda ERC, que havia estat soci en el mandat anterior. D’aquesta manera es va convertir en la primera batllessa de Vic. L’octubre del 2016, Erra va arribar a un acord amb els ecosocialistes Vic per a Tots, encapçalats per Arnau Martí –que enguany ha estat el cap de llista d’En Comú Podem–, que li va permetre de governar amb més estabilitat.
Aquest primer mandat va ser marcat pel referèndum del Primer d’Octubre i l’empresonament i l’exili dels dirigents polítics. Vic va ser l’epicentre d’una polèmica que va obrir portades dels mitjans espanyolistes. El motiu és haver difós un missatge per la megafonia de l’ajuntament per a denunciar la repressió contra l’independentisme. “No normalitzem la situació d’excepcionalitat i d’urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu: la independència de Catalunya”, deia el missatge. Erra fou citada a declarar el 25 de febrer de 2019 per aquest fet.
La “marca Erra” es va consolidar en les eleccions del 2019, que va guanyar per majoria absoluta: onze regidors de vint-i-un. Havia de ser el mandat més àgil i còmode de tots, però es va convertir en un dels més convulsos. Primer, pel moment de màxima efervescència de l’independentisme català arran de la sentència contra el procés i, en segon lloc, per la pandèmia de la covid, que ho va trasbalsar absolutament tot.
El salt al parlament
Va aterrar al Parlament de Catalunya el 19 de juny de 2018 en la llista de Junts per Catalunya. Era un moment complicat. Va entrar a la cambra en substitució de Jordi Sánchez, obligat a renunciar a la seva acta de diputat arran de la decisió de Llarena de no deixar-lo sortir de la presó per al debat d’investidura. D’aleshores ençà, Erra ha anat guanyant cada vegada més pes dins el grup parlamentari. Actualment, és la presidenta de la Comissió de Recerca i Universitats i membre i portaveu de Junts a la Comissió d’Educació.
De totes les intervencions, se’n destaca una que va aixecar polseguera, sobre el català i els nouvinguts, el febrer del 2020. La diputada va fer una pregunta a la consellera de Cultura sobre el programa “No em canviïs la llengua”, i va demanar als catalans que no canviessin la llengua quan s’adrecessin a persones que semblen de fora. “Hem de conscienciar els catalans autòctons que hi ha gent nascuda a fora que vol aprendre el català, i posar fi al costum molt present en determinades zones del país de parlar sempre en castellà a qualsevol persona que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembla catalana”, va dir.
Catalunya és un país d'acollida on el català és una eina per a la integració, l'accés a la cultura i la convivència i la cohesió social.
Iniciatives com "No em canviïs la llengua" ajuden a normalitzar, aprendre i a integrar l'ús del català a les persones nouvingudes. @JuntsXCat pic.twitter.com/DbU8I9evqJ
— Anna Erra 🎗 (@Anna_Erra) February 12, 2020
Aquestes paraules van causar malestar a gran part de l’hemicicle, amb contundents crítiques del PSC i Ciutadans, que la van qualificar de racista i supremacista. Poc després, Erra va fer un piulet lamentant que s’hagués malinterpretat la intervenció. “Com a alcaldessa de Vic, sempre he treballat i treballaré per la integració i la cohesió social”, va dir.
Lamento que la meva intervenció avui al @parlamentcat s’hagi mal interpretat i demano disculpes a qui hagi pogut molestar. M’avala la meva trajectòria política. Com a @AlcaldessaVic sempre he treballat i treballaré per la integració i la cohesió social.
— Anna Erra 🎗 (@Anna_Erra) February 12, 2020
“La meva feina com a alcaldessa de Vic ja haurà acabat”
A començament de juny de l’any passat, Erra va anunciar que no seria cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions municipals del 28 de maig. Ho va anunciar en una conferència de premsa, on deixà clar que era honesta amb les seves conviccions i la seva manera de veure la política. “Sempre havia dit que pel meu càrrec necessitava vuit anys”, va dir, tot fent un símil amb l’esport que més ha practicat, el bàsquet: “Un partit té dues parts i aquest partit el donaré per acabat d’aquí a un any. Crec que la meva feina com a alcaldessa ja haurà acabat.”
La decisió de no presentar-se va coincidir amb un moment en què havia guanyat presència en l’executiva de Junts, quan va ser elegida vice-presidenta del partit durant el congrés d’Argelers. Així i tot, va desvincular els resultats del congrés de la decisió de deixar la política municipal.
