Un animal pluricel·lular sobreviu després de romandre vint-i-quatre mil anys congelat

Els rotífers bdel·loïdeus, uns animals microscòpics, no només poden suportar la congelació, sinó que poden romandre almenys vint-i-quatre mil anys en el permagel siberià i sobreviure. “El nostre informe és la prova més contundent fins ara que aquests animals multicel·lulars poden resistir desenes de milers d’anys en criptobiosis, un estat amb el metabolisme gairebé completament aturat”, afirma Stas Malavin a la revista ‘Current Biology‘, del Laboratori de Criologia del Sòl de Púsxino (Rússia).

El Laboratori de Criologia del Sòl és un centre especialitzat en l’aïllament d’organismes microscòpics de l’antic permagel de Sibèria. Per recollir mostres utilitzen una plataforma de perforació en alguns dels llocs més remots de l’Àrtic. Ja han identificat molts microbis unicel·lulars. També s’ha informat d’un cuc nematode de trenta mil anys d’antiguitat, així com s’han regenerat molses i algunes plantes després de molts milers d’anys atrapats en el gel. Ara, l’equip afegeix els rotífers a la llista d’organismes amb una notable capacitat de sobreviure, aparentment de forma indefinida, en un estat d’animació suspesa sota el paisatge gelat.

Els investigadors han utilitzat la datació per radiocarboni per determinar que els rotífers que van recuperar del permagel tenien uns vint-i-quatre mil anys d’antiguitat. Un cop descongelat, el rotífer, que pertany al gènere Adineta, va poder reproduir-se en un procés clonal conegut com a partenogènesi.

Per seguir el procés de congelació i recuperació de l’antic rotífer, els investigadors van congelar i després van descongelar dotzenes de rotífers en el laboratori. Els estudis van mostrar que els rotífers podien resistir a la formació de cristalls de gel que es produeix durant la congelació lenta. Això suggereix que tenen algun mecanisme per protegir les cèl·lules i òrgans del dany a temperatures extremadament baixes. “La conclusió és que un organisme pluricel·lular pot ser congelat i emmagatzemat com a tal durant milers d’anys i després tornar a la vida, el somni de molts escriptors de ficció – assenyala Malavin -. No cal dir que com més complex sigui l’organisme, més difícil serà que es conservi viu i, en el cas dels mamífers, actualment no és possible. No obstant això, passar d’un organisme unicel·lular a un organisme amb intestí i cervell, encara que sigui microscòpic, és un gran pas endavant”.

Encara no és clar què es necessita per sobreviure en el gel fins i tot durant uns pocs anys, diu. És una qüestió que requereix més estudis. Els investigadors diuen que continuaran explorant les mostres de l’Àrtic a la recerca d’altres organismes capaços de fer aquesta criptobiosi a llarg termini. En última instància, volen saber més sobre els mecanismes biològics que permeten als rotífers sobreviure. L’esperança és que els coneixements d’aquests diminuts animals ofereixin pistes sobre la millor manera de crioconservar les cèl·lules, els teixits i els òrgans d’altres animals, inclosos els humans.