L’angoixa dels afectats pel Tribunal de Comptes: “La Generalitat s’ha de posar al davant”

L’independentisme és abocat a una nova causa milionària que aquesta setmana ha tingut un dels punts decisius. El Tribunal de Comptes va comunicar a trenta-quatre ex-alts càrrecs de la Generalitat que haurien de fer front a una fiança solidària de 5,4 milions d’euros per les despeses en acció exterior fetes entre el 2011 i el 2017. El rellotge ha començat a córrer i d’ací a dues setmanes hauran d’abonar aquesta quantitat si no volen que els embarguin els béns. De moment, és la via més versemblant, perquè, per ara, ni la Caixa de Solidaritat ni el govern han definit la manera d’ajudar-los.

“M’estranya la incapacitat que hi ha hagut de reaccionar. Han passat quaranta-vuit hores. Puc parlar en nom de tots els afectats quan dic que caldria esperar una resposta robusta i decidida tant de les institucions com de la Caixa de Solidaritat. Esperem que això passi els dies vinents”, diu l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo. Juntament amb l’ex-conseller i portaveu del govern, Francesc Homs, són dos dels encausats a qui el tribunal imposa les fiances més altes, de 3,6 milions d’euros i 2,9 respectivament.

La Caixa de Solidaritat, pendent d’activar-se

La Caixa de Solidaritat, que va aportar uns quants milions d’euros en la causa del 9-N i del referèndum, de moment no fa campanya per a recollir diners. Considera que en aquesta nova onada repressiva, la resposta no pot ser únicament recaptatòria, i insta el govern a prendre-hi partit. Diverses fonts asseguren que l’executiu cerca la fórmula per avalar la quantitat de tots els implicats, però de moment no s’ha concretat res. La Caixa de Solidaritat, que ara mateix és buida, hauria de recollir més de cinc milions d’euros en menys d’un mes, i ara per ara resta a l’espera de la Generalitat, que no es decideix a fer el pas.

Qualsevol moviment pot ser observat amb lupa per la justícia espanyola, atès que el tribunal assenyala la Generalitat com l’entitat afectada per les despeses que es jutjaran. El govern i el president Pere Aragonès s’han limitat a donar “suport total” als afectats, a dir que els serveis jurídics analitzaran la manera de limitar el perjudici econòmic de les fiances milionàries que els han imposat i a “exigir” a Pedro Sánchez que hi faci alguna cosa.

“La Generalitat no pot dimitir d’aquesta responsabilitat”

Royo entén que el govern pugui sentir-se condicionat per les pressions de la judicatura espanyola, però li demana que encapçali una solució col·lectiva per a tots els encausats: “Em consta que la Generalitat cerca solucions. I que la Caixa de Solidaritat i les entitats tenen una bona predisposició per a ajudar, però demanem que la Generalitat sigui qui encapçali aquesta resposta, sobretot en aquest cas en què s’embarga persones per l’activitat que van fer en l’exercici dels seus càrrecs de responsabilitat pública. La Generalitat no pot dimitir d’aquesta responsabilitat, ha de sortir al davant de tothom a plantar cara a aquesta espoliació.”

S’expressa en la mateixa línia Francesc Homs, que insta el conjunt de l’independentisme a trobar una solució solidària i conjunta: “No per benefici meu, sinó per l’interès de tots. És evident que si fem una cosa entre tots, la solidaritat és un actiu. Això no és una agressió a unes persones concretes sinó a l’independentisme.”

Homs: “M’han embargat pertot arreu”

Homs ja va haver de satisfer una fiança solidària pel 9-N que es va cloure en una condemna de 5,2 milions, una part de la qual va ser sufragada per la Caixa de Solidaritat. La resta es va cobrir amb l’embargament dels seus habitatges particulars: “Ja no em poden prendre res més perquè m’han embargat de tot arreu. Em van embargar l’habitatge l’octubre del 2017. Podrien deixar-me retingut qualsevol ingrés futur i deixar-me sense res a final de mes. Cerquen una cadena perpètua econòmica que arrossegaré tota la vida.”

Royo també té experiència en embargaments. En va poder aixecar un gràcies a l’aportació de la Caixa de Solidaritat. El seu nom és en la causa que instrueix el jutjat 13 de Barcelona i que investiga l’organització del referèndum. Hi ha desenes d’ex-alts càrrecs investigats per delictes com ara malversació, prevaricació, revelació de secrets i falsedat documental que poden implicar penes de molts anys de presó. El mes de maig d’ara fa dos anys, sense avís previ, es va trobar amb els comptes a zero: “En aquest cas el procediment serà més endreçat que no al jutjat 13, on hi havia moltes ganes de fer mal. Ara es començarà pels béns dels afectats i es farà l’embargament de comptes corrents en una segona fase. Ja ho veurem.”

Royo també va haver d’encarar una fiança del Tribunal de Comptes per l’organització del Primer d’Octubre que finalment va assumir la Caixa de Solidaritat. I ara, aquesta causa per l’acció exterior. L’advocacia de l’estat ha caigut a última hora del procediment. Segons Homs, no és un gest de “concòrdia” ni de “magnanimitat” del govern de Sánchez, sinó que s’ajusta a la legalitat. Recorda que en el cas del 9-N, el 2018, el Tribunal de Comptes ja havia especificat que l’advocacia no havia de personar-s’hi perquè l’administració estatal no n’era perjudicada.

Curiosament, la setmana en què el Tribunal de Comptes ha dictat les noves fiances, el Suprem ha decidit de resoldre els recursos de la causa del 9-N. Els ha rebutjats, de manera que els cinc milions que Artur Mas, Francesc Homs i Irene Rigau van pagar amb els seus habitatges i els diners de la Caixa de Solidaritat no els seran retornats.