12.06.2019 - 16:26
|
Actualització: 12.06.2019 - 17:36
Després de l’assemblea extraordinària del PEN d’ahir, en què la majoria de socis va donar suport a la junta per emprendre accions legals contra l’anterior presidenta, Carme Arenas, per irregularitats econòmiques, aquest matí, l’actual presidenta del PEN, Àngels Gregori, el vice-president, Jaume Subirana, i la secretària general, Gemma Rodríguez, han comparegut davant la premsa per explicar i detallar els esdeveniments i accions d’aquest últim any. Per primera vegada, la junta del PEN ha fet públiques les irregularitats econòmiques (abans havia hagut de donar explicacions als socis) detectades en els vuit anys que Carme Arenas fou la presidenta de l’entitat (2010-2018) i els anys anteriors, en què en fou la secretària (2002-2010). En aquest període i fins on se sap avui, els diners cobrats per Carme Arenas del PEN ascendeixen als 657.374 euros, dels quals la junta actual li reclama 373.000.
Àngels Gregori ha explicat que va ser nomenada presidenta de l’entitat el 14 de juny del 2018 i que, poques setmanes després, un error de comptabilitat (amb una subvenció europea) va fer refer els balanços i van aparèixer 40.000 euros sense justificar de l’anterior presidència. Gregori, Subirana i Rodríguez van encarregar un informe jurídic i econòmic per a valorar la situació. A fi de mantenir la discreció sobre l’afer, no van explicar l’encàrrec a la junta.
Primer, es van analitzar els exercicis fiscalment no prescrits, del 2015 al 2018. Es van detectar diversos pagaments: 45.300 euros (2015), 48.700 euros (2016), 41.300 euros (2017), 4.500 (2018). Eren pagaments que figuraven en la comptabilitat del PEN i es justificaven amb xecs al portador, que es cobraven amb una sola signatura, la de Carme Arenas, en quantitats per sota els 1.000 euros. Eren retribucions autoassignades que la junta no coneixia ni havia aprovat.
L’estudi dels comptes de l’entitat destapa que, mesos abans que Carme Arenas assumís la presidència del PEN, quan encara n’era secretària, va demanar al banc que pogués treure diners amb una sola signatura, tot i que els estatuts de l’entitat no ho permetien. D’aquests xecs, no se’n practicaven les retencions fiscals pertinents. I no s’ha trobat registrat cap acord de la junta que empari aquestes quantitats.
Gregori ha detallat les reunions que es van fer amb Carme Arenas i ha dit que havia tingut una paciència infinita i una discreció absoluta. I que havia hipotecat un any de la seva vida amb un afer que no esperava trobar-se ni el volia. Ha explicat que totes les trucades i els correus electrònics estaven transcrits. Que el mes de setembre, ella, el vice-president i la secretària general es van reunir amb Carme Arenas per mirar d’aclarir les irregularitats.
El 29 de novembre, Àngels Gregori va reunir la junta i els va donar a conèixer l’informe jurídic. El 3 de desembre, Gregori i Arenas es van reunir soles, a petició d’Arenas, la qual va accedir a parlar amb els advocats del PEN per aclarir l’informe econòmic i jurídic, segons que ha explicat Gregori. El 14 de desembre, es va fer la reunió amb els advocats, i el 17 de desembre, es va fer una altra reunió, en què Carme Arenas anava acompanyada de dos socis de la seva confiança.
Mentrestant, també es van revisar i comprovar les quantitats que Carme Arenas havia percebut del 2015 cap enrere. Es va descobrir que els llibres majors de l’entitat del 2001 al 2006 no hi eren. I en els anys següents, es van comptabilitzar retirades d’efectiu i factures per prestació de servei: 75.000 euros (2007), 70.000 euros (2008), 118.000 euros (2009), 73.500 euros (2010), 69.000 euros (2011), 46.400 euros (2021), 37.800 euros (2013), 34.000 euros (2014), 41.400 euros (2015).
Aquestes xifres provenien de dues fonts bàsiques. D’una banda, la retirada d’efectiu, de periodicitat mensual, amb xecs al portador. El concepte: direcció i coordinació del PEN. No se’n practicaven retencions fiscals. I d’una altra banda, Carme Arenas presentava factures per prestacions de serveis (projectes, programes, etc.). Es cobraven per transferència bancària i a aquests sí que s’aplicava retenció fiscal.
Tal com estipulen els estatuts de l’entitat, tot i que el càrrec de presidenta no és remunerat, el PEN paga viatges, desplaçaments, dietes i telèfon. Aquests diners no estan comptabilitzats en les despeses irregulars de Carme Arenas. Però també els cobrava.
L’única xifra que s’ha trobat especificada i aprovada per la junta del PEN data del 15 de desembre del 2001, en què s’aprova retribuir Carme Arenas amb 100.000 pessetes (600 euros) per la tasca de secretària general. No ha aparegut cap altre acord ni contracte aprovat per la junta que justifiqui les quantitats que Carme Arenas s’atribuïa, ha explicat Àngels Gregori.
Comissió de serveis o excedència
Hi ha una altra qüestió de la qual encara no s’ha tret l’entrellat: si Arenas es trobava en comissió de serveis (del Departament d’Ensenyament al PEN), entre el setembre del 2006 i el setembre del 2012, o bé era una excedència. De fet, les comissions de serveis es fan d’un departament de la Generalitat a un altre, però no s’acaba d’entendre que es faci una comissió de serveis del Departament d’Ensenyament, on ella treballava, a una entitat privada com és el PEN. Amb tot, hi ha dues cartes, una del 2006, signada per Dolors Oller, que era presidenta, i una del 2010, signada per Raffaella Salierno, que era secretària general. Són cartes al Departament d’Ensenyament en què es demana que es prolongui la comissió de serveis de Carme Arenas. Però no consta enlloc que la junta aprovés aquesta comissió de serveis i tampoc es troba el primer contracte on s’estipulen les condicions. Per aclarir-ho s’ha sol·licitat informació al Departament d’Ensenyament, que encara no l’ha facilitada.
Sumades totes les quantitats que Arenas va cobrar, descomptant els 600 euros mensuals que la junta havia aprovat per retribuir-la, la xifra ascendeix a 657.374 euros. Restada la comissió de serveis (si s’acaba donant per bona), que ascendeix a 247.200 euros, la xifra que la junta actual reclama a Carme Arenas és la ja dita de 373.000 euros.
Jaume Subirana ha dit que Carme Arenas havia treballat professionalment setze anys per a l’entitat. Però tot i això, les quantitats anuals que ha percebut són molt altes. I són cobraments autoatribuïts, sense que la junta n’hagi tingut coneixement ni els hagi aprovat. I mentre ella considera que formen part d’una retribució justa, la junta considera que una part d’aquests diners no està consignada i que això és irregular.
Són molts anys de mala praxi en aquest sentit. I una pregunta que també sura en l’ambient és per què ningú no se’n va adonar abans. En aquest sentit, Àngels Gregori creu que hi ha hagut un excés de confiança. I voldria que aquesta situació comportés, a partir d’ara, una gestió diferent i del tot transparent.
Ara els advocats treballen per completar l’informe tècnic (econòmic i jurídic). El procés és lent perquè els recursos que el PEN pot destinar-hi són escassos. I és per una raó de recursos limitats, que es fa un estudi i no pas una auditoria.
Ahir, els socis van avalar la junta per demandar Carme Arenas pels perjudicis ocasionats a l’entitat. En una nota de premsa, la junta diu que aquesta autorització dels socis ‘faculta la junta a trobar una solució pactada entre les parts en qualsevol moment.’ A partir d’ara, doncs, la intenció de la junta és mirar de començar a negociar amb Carme Arenas en diferents termes. Per exemple, que es faci càrrec dels impostos no pagats si es reclamen, però també podria ser part de l’acord que admetés que es va equivocar. Aquesta hipòtesi sembla llunyana, encara.
