Ángeles Ribes: ‘M’agradaria que PSC i C’s arribéssin a acords a Catalunya’

Ángeles Ribes és la regidora de Ciutadans a Lleida que ha arribat a un pacte amb el PSC del paer, Àngel Ros. Ribes, amb família lleidatana, va arribar a la ciutat quan tenia onze anys. Ribes és nascuda a Jaca (Osca), té quaranta-set anys i a Lleida hi ha viscut des de petita, tret dels anys que va passar a Barcelona estudiant disseny de roba.  Ahir, a la mateixa hora que l’ANC i Òmnium havien convocat una manifestació a Lleida contra aquest pacte, Ribes atenia VilaWeb telefònicament.

—Per què pacteu amb Àngel Ros?
—Vam arribar a un acord, que ja és públic. No es va pactar un acord de govern, ni cap benefici per als regidors de Ciutadans com s’ha dit. Vam arribar a un acord, i ja està. I això hem fet.

—Us en fieu, de Ros? Ho dic perquè fa un any semblava independentista
—No es tracta d’això. Els acords quan se signen hi són per a complir-los. I si no es compleix ja es prendran les mesures oportunes. Però en principi no he de desconfiar de la paraula del senyor alcalde, ni del PSC de Lleida.

—Un pacte PSC-Ciutadans seria aplicable a tot Catalunya? A Lleida comença una nova relació entre tots dos partits?
—No ho sé. Ho hem aconseguit aquí. Però jo no sóc al comitè executiu de Ciutadans.

—I personalment, us agradaria que s’arrbés a pactes a Catalunya amb el PSC?
—M’agradaria que s’arribés a acords en pactes anticorrupció, per la transparència, regeneració democràtica i per la lleialtat institucional.

—Quins canvis lingüístics hi veurem, a la ciutat de Lleida, a banda la declaració d’intencions?
—La revisió del reglament lingüístic s’haurà de portar al ple i a exposició pública. I serà una normativa adient a les lleis vigents. Per exemple, una de les coses que proposem és que les empreses que vulguin fer una licitació o obra amb l’ajuntament no hagin d’enviar la documentació únicament en català, sinó també en castellà.

—I els rètols dels carrers hauran de ser bilingües, per exemple?
—No hem entrat tant al detall. Sí que hem demanat que la informació que l’ajuntament envia als ciutadans sigui bilingüe. No hi veig problema.

—Aquests dies veiem Rajoy perdut per Europa perquè no parla anglès. Creieu que el model lingüístic espanyol és útil per a anar pel món?
—Nosaltres proposem 40% en castellà, 40% en català i 20% en anglès. I crec que amb això milloraríem les capacitats lingüístiques de tots els alumnes. No defenso el model del senyor Rajoy. I al Congrés dels Diputats també presentarem canvis als models d’educació.

—El model lingüístic a Espanya també el canviaríeu, doncs?
—Després de tants anys d’intentar que no hi hagués discriminació cap a una de les llengües hem anat a l’altre extrem. Volem corregir aquesta situació.

—Entesos. Però demanava si a Castella, o Andalusia, canviaríeu el model.
—I a la Vall d’Aran? Quin model farien servir vostès? Els recordo que a Lleida no s’ensenya l’aranès.

—Respongui’m, si us plau: a Castella hi faria cap canvi, en l’àmbit lingüístic?
—No estic a Castella, i tenint en compte que les competències d’educació són autonòmiques, jo em preocuparé de la que em correspon.

—Però no havíem quedat que Ciutadans era de tot Espanya? No tenen model per a Castella?
—Sí. Però jo no estic a Castella.

—Val. Canviem de qüestió. Com us assegurareu que Ros complirà la transparència que ha promès, vista la polèmica que ha tingut no fa gaire per les seves despeses?
—Hi ha una comissió de transparència, i un dels acords és que sigui presidida per diversos partits de manera rotatòria. En aquesta comissió es podran dur a terme tota mena d’iniciatives i control de despeses. Ros ha dit que reduiria pràcticament a zero la partida de despeses protocol·làries. Ens sembla bé.

—Quin projecte teniu per a Lleida?
—Ens agradaria una ciutat més preocupada pel microorganisme i no tant per les grans obres faraòniques que s’han fet els darrers anys. Hem d’actuar perquè es rehabilitin edificis d’habitatges. I tenim molta preocupació per l’horta de Lleida.

—Finalment m’agradaria parlar de vós. On vau néixer?
—A Jaca, Osca. Els meus avis eren de Lleida, com el meu pare, i jo vaig arribar aquí a onze anys. He viscut tota la vida aquí menys el temps estudiant a Barcelona. Disseny de roba. A l’escola Goymar.

—El vostre marit fa poc que s’ha afiliat a Ciutadans. Deu ser la vostra influència…
—Ha ha! Suposo!

—He llegit a internet que el vostre marit forma part de Somatemps, agrupació que té alguns membres de l’ultradreta. És cert, això?
—Jo no ho sóc, de Somatemps. No ho sabria dir. I m’estranyaria que fossin d’ultradreta.

—El vostre marit, i membre de Ciutadans, forma part de Somatemps?
—Hauríeu de preguntar-li-ho a ell.

—No ho sabeu?
—No. Només sé que hi ha participat com a ponent.

—La vostra carrera política, senyora Ribes, s’acaba a escala municipal, o us agradaria participar a escala catalana o espanyola?
—De moment m’he compromès per quatre anys a l’ajuntament. A Ciutadans, ja en fa vuit que hi sóc. Em quedaré aquests quatre anys a l’ajuntament, això segur. I més enllà ja no ho sé.

—Quin és el vostre lleidatà de referència?
—No tinc cap figura referent. Però si em preguntéssiu el referent aragonès, o de Jaca, tampoc no en tindria.