Àngel Colom: ‘Són capaços d’inventar-se un GAL gihadista per ocupar militarment Catalunya’

‘Islamistes vinculats a Nous Catalans de Mas i Junqueras s’uneixen a l’ISIS’, titulava ahir el diari La Razón. En la notícia, doncs, empastifava la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC i dirigida per Àngel Colom. No és la primera vegada que la premsa espanyola, o el govern espanyol mateix, proven de barrejar l’independentisme i el gihadisme. Però la informació del diari dirigit per Paco Marhuenda arriba en una situació d’estat d’alerta a tot Europa pel gihadisme, després dels atemptats de París. En aquesta entrevista Àngel Colom diu que estudien de presentar una querella contra el diari i fa unes dures acusacions contra el Ministeri d’Interior.

—Quina impressió us va fer la informació que va publicar ahir La Razón?
—És una informació greu. Greu en els titulars i greu en la notícia, en el sentit que tot hi és manipulat, ple de falsedats. Fan un refregit de coses que han publicat aquests últims mesos i anys entre El Mundo, ABC i La Razón. Intoxicacions diverses. És una manipulació absolutament barroera i descarada; ple de mentides i amb molta mala fe, no tant pel periodista que ho ha escrit, com pel diari i la línia ideològica que segueixen.

—Teniu pensat d’emprendre accions legals contra La Razón?
—El nostre departament jurídic ha consultat diversos advocats i, d’entrada, creiem que els titulars, tant el de la portada com el de l’interior del diari, són clarament susceptibles de querella. Però és el nostre punt de vista. El recorregut jurídic no és tan senzill i restem en espera que els advocats consultats ens diguin si creuen que una querella d’aquesta mena pot tenir recorregut jurídic a l’estat espanyol o no. I remarco a l’estat espanyol. Perquè algunes altres vegades s’han presentat querelles contra algunes informacions que eren mentida en aquests diaris, i eren basades en dades i fets, però ni tan sols van prosperar. Per tant, tenim una sensació d’indefensió jurídica.

—Diuen coses molt greus contra Nous Catalans.
—Sí, contra Nous Catalans, i també contra Oriol Junqueras i Artur Mas, i contra l’independentisme en general. I tens aquella impressió d’inseguretat jurídica que et dóna el fet de saber que potser hi ha jutges i part pel camí. Per tant, ara encara no sabem si acabarem presentant la querella o no. Si el departament jurídic ens diu que té molt poques possibilitats de reeixir, buscarem un altres vies. Però sí que vull deixar clar és que això no pot quedar impune.

—La Razón, entre moltes més coses, diu que el Ministeri d’Interior espanyol ha investigat dues entitats vinculades a Nous Catalans, l’Espai Catalano-Marroquí i la Unió de Centres Culturals Islàmics. En teniu constància, d’haver estat investigats?
—No, en cap moment ens han dit res. Sí que tinc constància, com a director de la Fundació Nous Catalans, que aquestes últimes setmanes hem estat vigilats. Els francesos en diuen ‘banaliser’. És a dir, un cotxe no oficial de la Guàrdia Civil, amb gent a dins que vigilava i que era a prop de la Fundació Nous Catalans.

—Com sabeu que són de la Guàrdia Civil?
—Només et puc dir això. Nosaltres vàrem fer una contravigilància i tenim constància que durant aquests últims quinze dies o tres setmanes ens vigilaven. A més, alguns són molts barroers. Cada dos per tres hem tingut persones que s’instal·laven ostensiblement davant la fundació. Hi eren deu minuts i marxaven. Miraven fixament, es passejaven. Gent que no feia res. Fins i tot hem avisat els mossos, però quan arribaven ja havien marxat.

—Per què us haurien de vigilar?
—No sé què poden vigilar, perquè la feina que fa Nous Catalans és coneguda absolutament per tothom, procurem publicar tot el que fem diàriament a la web nouscatalans.cat. Per tant, tothom qui vulgui saber què fem ho pot seguir cada dia a través d’aquesta web. No ens amaguem de res ni ens amagarem mai de res. Tothom sap quina feina fem. Ells també ho saben. I quan dic ells em refereixo als aparells de l’estat espanyol. Però passa que no és la primera, ni la segona ni la tercera vegada que hem estat assenyalats pel Ministeri d’Interior, pel ministre en persona o per uns altres organismes de l’estat espanyol.

—La policia espanyola mai no us ha arribat a sol·licitar informació per col·laborar amb ells?
—Mai. Mai, i mira que deuen tenir el telèfon i el nostre correu.

—I els Mossos d’Esquadra?
—Amb els Mossos tenim un contacte estret habitual. La fundació té la seu central a Santa Coloma de Gramenet. Per tant, tenim una relació habitual amb l’oficina de la ciutat. Però també amb serveis que de vegades ens han demanat informació i sempre els hem sol·licitat. Però els cossos i forces de seguretat de l’estat, encara és hora que ens demanin res.

—Penseu que un atac com el de La Razón pot formar part d’una operació per a anar barrejant l’independentisme amb el gihadisme?
—No és ni la primera ni la segona vegada. En ocasions anteriors hem estat assenyalats directament pel ministre d’Interior, que acusava la fundació d’adoctrinar les persones immigrades a Catalunya que són de religió musulmana en una línia determinada cap a l’independentisme. Nosaltres ho hem desmentit mil vegades. La feina de Nous Catalans no ha estat mai ni serà mai adoctrinar ningú en res. El que fem no és pas res més que acompanyar les persones immigrades, siguin de la religió que siguin, i en tinguin o no en tinguin, en el procés d’encaix a Catalunya per tal que actuïn i siguin uns catalans més. Aquesta és la feina que fem en tots els terrenys.

—La Razón deia concretament que alguns assidus de les mesquites de Vilanova i la Geltrú i de Sant Vicenç dels Horts havien viatjat a Síria.
—Només et puc dir una cosa. Si el que jo conec del que diu aquest infumable article de La Razón és tot fals, d’allò que no conec tinc unes àmplies sospites que també és fals. Aquests últims anys he visitat 60 o 70 mesquites i oratoris de tot Catalunya. No he visitat cap d’aquestes dues, però això no vol dir res…

—I el batlle de Sant Vicenç dels Horts bé ha de poder visitar la mesquita del seu poble.
—Només faltaria! La de Sant Vicenç dels Horts i les que cregui oportú. És que hi ha ningú que vigili qui va a la parròquia de Sant Andreu de Rupit i Pruit? Per què ens hem de fixar en qui va a un altre centre de culte d’una altra religió? Això forma part, en si, d’una voluntat d’estigmatitzar els centres de culte musulmà com a llocs perillosos. Forma part d’aquesta voluntat d’estigmatitzar la religió musulmana pel que és el comportament d’una minoria superminoritària que no actua en nom de la religió, sinó en nom d’una ideologia.

—El gihadisme com a ideologia.
—És que hem de tenir present que el gihadisme és una ideologia política bàrbara, radical i extremista que combatem tots els demòcrates europeus. Però això no té res a veure amb la religió musulmana. I la religió musulmana és tan honorable com les altres religions. Per tant, una cosa és la religió musulmana i una altra cosa és una ideologia política radical. Quan alguns fan aquests reportatges ho confonen tot, ho empastifen tot, ho barregen tot i barregen conceptes.

—Però sí que heu dit de vegades que a Catalunya hi havia nuclis d’islamisme radicalitzat. On els trobem?
—Sí que n’hi ha, sí. Però jo estic convençut que aquesta informació els mossos la saben. Pertoca a l’àmbit de seguretat i, per tant, els pertoca a ells de fer el seguiment. Que n’hi ha? Això ho sabem tots. Nosaltres treballem amb la gent musulmana de bona fe que és la immensa majoria. I ho fem no pas com a musulmans, sinó com a catalans. Així com ho fem també amb catalans d’uns altres orígens, siguin evangelistes, hinduistes o sikhs. La religió en aquest país, que és un país laic, compta el que compta. Per tant, la feina d’encaix la fem amb els ciutadans de Catalunya d’origen immigrant, independentment de l’origen, de la llengua i de la religió.

—Us preguntàvem si hi havia nuclis radicalitzats a Catalunya perquè hi ha diverses informacions que parlen de centres de culte vinculats al salafisme.
—Això és una qüestió de seguretat i qui ho ha de saber, que estic convençut que ho segueix, són els Mossos. Són els que han de garantir la seguretat de tots els catalans en relació amb aquest tema. Col·lateralment, també ho fa la policia espanyola i la Guàrdia Civil perquè també són presents a Catalunya.

—Hem d’estar tranquils?
—En l’àmbit de seguretat estic tranquil com qualsevol europeu. A França ha passat el que ha passat. A Bèlgica han viscut uns dies de terror i excepcionalitat. A Alemanya va passar el que va passar. Aquí estem en una situació, per sort, molt més tranquil·la, però recordo que ens trobem en nivell quatre; això vol dir que som en un nivell d’alerta alta, com a tot Europa. Per això els Mossos i les altres policies, en aquest cas les espanyoles, que actuen a Catalunya, vetllen per la nostra seguretat. Però entenc que no inventar-se problemes o estigmatitzar tota la població musulmana. Ni tampoc poden fer, com ha fet avui aquest pamflet que és La Razón, un reportatge manipulador, falsejat…

—La pregunta és per què barregen ara l’independentisme amb el gihadisme enmig d’aquest panorama que definíeu.
—Et sóc franc: a hores d’ara veig el Partit Popular i els aparells de l’estat capaços, fins i tot, d’inventar-se un GAL gihadista per ocupar militarment Catalunya, si els convé.

—Els veieu capaços d’això?
—Els veig capaços d’això i tot. Pot ser que el senyor Marhuenda hagi perdut la raó, perquè no seria la primera vegada que ho fa. Jo em pregunto: A què treu cap tot això? Per això et dic que veig els aparells de l’estat perfectament capaços d’inventar-se un GAL gihadista per ocupar militarment o policíacament el país, si els convé. Els en veig capaços. No sé si el que ha fet La Razón és perquè és un afer recurrent i no tenen ètica periodística, o bé ens avisen que les clavegueres de l’estat pensen jugar amb l’alarma gihadista a Catalunya per ocupar policíacament el nostre país.

—Com viu la comunitat musulmana a Catalunya aquesta estigmatització i alhora aquesta situació de tensió que s’ha creat arran dels atemptats de París?
—D’una banda, amb una gran tristesa. Aquests dies, des dels atemptats de París i els fets de Brussel·les, veig molta tristesa i desconcert en els musulmans catalans. La setmana passada les principals comunitats musulmanes de Catalunya van publicar un manifest de condemna sense pal·liatius. No parlem d’una o dues entitats, parlem de desenes de federacions. Un dels llocs d’Europa que han manifestat més clarament el seu rebuig al gihadisme és Catalunya. A França també ho han fet, òbviament, perquè han estat tocats tots els francesos. Però aquí, que som una mica lluny encara que siguem un país veí, doncs els musulmans també han volgut respondre-hi. I hi han respost en primera persona i en present. Va ser una manifestació tranquil·la però molt clara. L’eslògan central era: ‘No en nom nostre’.

—Ja havíeu alertat fa un temps que el govern espanyol havia maniobrat per col·locar Mounir Benjelloun, vinculat al radicalisme islàmic, al capdavant de la Comissió Islàmica d’Espanya.
—Sí, vaig dir-ho i que jo sàpiga no s’ha desmentit. Bé, el senyor Benjelloun ho va voler desmentir. Però bé, la gent té la vida que té i la biografia que té. I tothom sap de quin peu calça.

—I de quin peu calça?
—És un home proper a Justícia i Caritat, prohibida al Marroc i tolerada a Espanya, segons que sembla. Aquí el fet és que ell arriba a la copresidència de la Comissió Islàmica d’Espanya amb el vist-i-plau del govern espanyol i del CNI. Aquest és el nucli del problema.

—Amb quin interès creieu que es va fer aquest moviment?
—Jo no sóc una persona de l’aparell de l’estat espanyol, i per tant no sé quins interessos hi juguen. Ja ho vaig explicar a través del vostre mitjà, quan vaig dir que havia consultat experts europeus i em van dir que estaven sorpresos que a Espanya, els poders de l’estat, d’alguna manera toleressin la presència d’una persona que dóna suport a la idea d’un califat islàmic del Marroc: això és el que fa el senyor Benjelloun. La sorpresa que tinc jo la tenen experts en gihadisme a Europa i la tenen alguns membres dels serveis de seguretat europeus. Per tant, això cal preguntar-ho al general en cap del CNI: ‘Com és que vostè tolera la presència d’aquesta persona al capdavant d’aquesta organització?’ Com és possible que una persona d’un moviment prohibit al Marroc per islamista radical, ocupi encara avui des de fa anys, un lloc de responsabilitat i d’interlocució institucional de l’islam espanyol?

—I cap país no ha denunciat aquest nomenament?
—De vegades les diplomàcies i els interessos dels estats es mouen sibil·linament o no saps ben bé per què no es mouen. El senyor Benjelloun en cap moment no ha negat la seva simpatia amb Justícia i Caritat. En un cert moment, aquest senyor de Múrcia té la representació elevada del conjunt de l’islam institucional espanyol. Però per sort nostra té molt poc impacte a Catalunya. Això ho haig de dir. Les federacions musulmanes catalanes en fan poc cas, de la Comissió Islàmica d’Espanya. Dit en llenguatge franc. Cada vegada més actuen en clau catalana i a poc a poc deixen d’actuar en clau espanyola.

—Això deu molestar el govern espanyol.
—Efectivament. I la prova és la concentració que hi va haver davant el Palau de la Generalitat per condemnar els atacs de París, on hi eren presents les federacions més importants. Van actuar en clau catalana i jo ho celebro. Una cosa és l’estructura institucional que tenen, que per llei encara és espanyola. L’altra cosa és que a la pràctica els musulmans catalans veuen i viuen el procés d’aquí, com tots els altres ciutadans, i quan hi ha un fet actuen. I no sé si demanen permís, però a mi em fa la impressió que actuen directament.