21.07.2015 - 17:59
|
Actualització: 22.07.2015 - 20:43
Ahir vam viure un moment històric. Un d’aquells moments que d’ací a uns quants anys, d’ací a uns quants decennis, recordarem amb nostàlgia i alegria. La presentació de Junts pel Sí ens va oferir ahir un primer tast per a entendre com seran els mesos més impressionants de la nostra vida, que és alhora el nostre futur més immediat. ‘Proclamarem la independència. Anem a totes’, va anunciar solemnement Raül Romeva. I és això que passarà. El país, aquesta part del país que en diem Principat, ara anirà a totes. Sense por. I personalment, no en tinc cap dubte i estic convençut que el resultat serà encara millor que no esperem.
Ahir vam veure com es concretaven propòsits, anhels, voluntats que vénen de molt lluny i que han estat duts per molta gent. Però sobretot ahir vam veure com seria el nostre futur. Quantes generacions no han esperat a viure això que vam tenir la sort de seguir ahir! Els cinc candidats que van parlar van desgranar un programa concret, serè, raonable, eficaç, viable, que ens portarà a la independència de manera immediata. Fins i tot van avisar que si l’estat espanyol intenta fer cap barrabassada, se la trobarà.
Quantes generacions no han esperat a viure això que vam tenir la sort de seguir ahir!
Qui vulga fer-ne mofa, que ho faça, però és un pla escrit, concret i directe, de solidesa indiscutible i amb totes les arestes polides. Parlem de mesos per a proclamar la república catalana. Diem com ho farem, sense amagar cap carta. I hem sabut construir el giny, útil, que ens hi pot menar. En el discurs de Raül Romeva no es va deixar ni un cap per a lligar i això és molt important. Us recomane de llegir-lo amb atenció perquè és un text fundacional, que explica que ha començat el futur i que rebolcar-se en qualsevol passat és perdre temps, també del punt de vista electoral.
No ho negaré: aquesta és la Catalunya que més m’agrada. La que em fa sentir confiat. La que crec que ens fa dignes d’un futur més lliure i més just. La que ens fa estar segurs que som capaços d’anar pel món com som i de regalar al món la nostra manera de ser. És una sort, viure això que vivim i una gran responsabilitat. I per això aquesta vegada no hi ha cap més eixida que anar a totes. A totes.
L’opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t’apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Maria Artigal
Somiant, hem resistit tota la llarga nit. I avui, junts, hem fet el pas més important i més difícil: deixar enrera la por a actuar, a fer, a ser de veritat. Alea jacta est. Anem a totes. No hi ha marxa enrera. Com bé dius, Partal, quin orgull, quanta responsabilitat.
Linus Fontrodona
Avui gairebé no tinc paraules… Potser tres, i amb prou feines: Lloat sia Déu!
Maria Benítez
Soc feliç. Crec que, políticament parlant, mai ho havia estat tant. Veure que un somni es comença a materialitzar posa la pell de gallina. Pensar que podem abastar un futur de llibertat i que només depèn de nosaltres, encara ara, em costa de creure.
Escric, i de tant en tant, m’aturo i repasso els diaris, no fos cas que hagués estat un miratge, i no, segueix sent una realitat JuntsPelSi , el discursos que s’han fet davant el Museu d’Història, mai un escenari ha estat tan ben triat, per ser hoste d’un moment històric, tot és real.
Mai la realitat havia estat tant plaent. Mai la realitat ens havia exigit tant com ens exigeix ara, treball, esforç, constància. Segueixo sent feliç.
Amadeu Abril
Sí, hem vist el país del futur, el país que volem. I com ha dit en Romeva, cal passar del volem fer al fer, i fer-ho bé i ràpid.
El millor de tot plegat: Tenim un (gran) acord. Tenim una (gran) llista (+CUP). Tenim un (bon) pla (“gran”, vista la posició de l’Estat espanyol, no ho pot ser). Tenim un programa fort, clar i detallat pel que fa al procés cap a la independència (llibre del CATN + precisions posteriors). I avui ha quedat clar que hi ha també un pla de mesures per a l’emergència social (i més enllà). Molt més contingut del que seria ògicament esperable amb tanta diversitat de punts de partida. Tenim equip. Bons polítics (avui molt grisos…), líders creïbles de la societat civil, i un cap de llsita que avui ha estat magnífic. No hi ha hagut ni un sol atac a cap altra llista, partit o opció. Ni un insult a altres polítics o opinions del país.
Ara compareu tot això amb el que heu sentit aquests dies…
Però com sóc com sóc (i som com som) també voldria dir el que he trobat a falta (a més d’un nom millor, clar, però això és marginal): Un acte millor organitzat, més treballat i on els participants tinguessin el joc més repartit i assumit. No és només estètica: és que no podem pensar que el partit el tenim guanyat, hem de anar a totes, en cada ocasió.
L’estranya referència a “majoria suficient i necessària”. Les majories són simples, absolutes o reforçades, però sempre objectives. Aquests termes ambigus els hauríem de foragitar del vocabulari: ja crearan prou confusió “els altres”.
El programa per la independència i l’eix social em semblen prou clars, forts i útils pel període on caldrà aplicar-los. Però no hi ha hagut ni una paraula sobre temes de regeneració democràtica, sobre participació, sobre, sobre l’okupació de l’esfera pública pels partits-centres de col·locació. Ni mitja referència a la corrupció. Eps, no perdem de vista que això és damunt la taula, i juga un rol molt important!
En fi, que podem anar a dormir orgullosos i contents. Però sense pensar-nos que ja guanyem 4-0 a la mitja part, lluny d’això. Pep, des del núm. 85: recorda’ns cada dia que els partits duren 90 minuts!
Josep Joan Aguilera
Cada dia que passa és millor que l’anterior . La sensació de recta final es palpa.. Els esdeveniments es precipiten.
Hem tingut la inmensa sort de viure la llibertat, que haurem de dedicar a tots els que ens han precedit, que fins i tot han entregat les seves vides per arribar a aqjuest instant.
Ha començat molt bé el dia escoltant a l’autor dels editorials no retrocedint ni un ‘pam’ devant dels arguments barroers que es llençavan a la tertúlia de Catalunya Ràdio..
Josep i Antònia Viñas-Ciurana
Junts pel Sí és una llista extraordinària. Tothom hi és. Cap sector de la nostra societat s’hi ha de sentir exclòs. És la precursora de la Catalunya que volem: respectuosa amb les maneres de veure la societat. Acollidora i amable. Gràcies a totes i a tots els que amb la seva generositat i coratge l’han feta possible. Tenim un eslògan imparable que ho diu tot: Junts pel Sí.
Antoni Carol
“Junts pel Sí”. M’encisa això de “Junts pel Sí” (en lloc de “Junts per al Sí”). El “Sí” és sobretot la causa —el motor— i no la conseqüència d’anar junts. No anem a cercar un “sí”: ja hem dit “Sí”, anem junts i anem a totes!
Joan Rubiralta
Quan un ha lluitat anys i panys i gairebé fins a l’extenuació, per una idea política i quan veu que ja hi som a prop, no pot fer altra cosa que estar exultant, com és el meu cas. És evident que arribar fins aquí no ha estat fàcil i ha calgut sumar voluntats polítiques i personals, fins i tot fer alguna renúncia, per arribar a aquest consens que constitueix la llista dels “Junts pel Sí” perquè, finalment, tothom s’ha adonat que si no anem junts no ens en sortirem i si passa això no solament estarem tan malament com fins ara sinó molt pitjor. Per pura supervivència, doncs, cal unificar voluntats, acabar la llista, fer el programa detallat de les accions del 28S i amb tota al força possible i dins dels àmbits de la nostra vida, anar explicant el missatge arreu amb tota la contundència i sense por.
Cal que el missatge sigui alegre i entusiasmat, encoratjador i esperançador, apassionat i il·lusionat. Fent entendre que oportunitats com aquesta només se’n poden donar una a la vida i que si no t’hi poses, passa el tren i quedes a fora. Cal dir i repetir, que ara és l’hora de construir un país nou i tota la ciutadania catalana està cridada a fer-lo. I assegurant que el beneficis indubtables del procés beneficiaran a tothom, també els qui ara estan indecisos o en contra i que a més, ningú perdrà cap dret perquè si volen podran seguir sent espanyols a Catalunya a més de catalans i que per tant no perdran cap dret sinó que només en podran guanyar. Actuant així els qui ja estem convençuts, en podrem convèncer d’altres i l’afecte que aquest procés pot agafar, pot arribar a ser com una reacció en cadena fins arribar a l’esclat final del 27S. No es tracta de guanyar per la mínima, sinó d’assolir un triomf total i rotund i especialment, incontestable. Ara solament és a les nostre mans. Tothom a arromangar-se!
Josep Jallé
Amics, companys, associats, subscriptors ….. ara arriba la nostra hora, allò pel que els nostres predecessors van patir, van perdre però mai van defallir en la tramesa d’anar lluny, més lluny que on van poder arribar ells. Sempre més lluny. Per tots, en el record, lluitarem més que mai perquè ara som davant del salt de la tanca, de eixir del ‘corralito’. Amb el somriure, amb l’èpica, Junts pel si a la llibertat.
Àngels Folch
Això és el que molts estàvem demanant des de feia mesos! Aquesta és la imatge i el discurs que ens farà guanyar.
Com el dia que es va fer pública la data i la pregunta del 9N, ahir, vaig sentir la necessitat imperiosa de sortir al carrer, d’agafar-me de la mà dels centenars i milers de persones amb les que he treballat colze a colze per assolir la independència, ganes de cantar i de ballar, d’abraçar-me amb tothom. En moments com aquest d’ahir tots hem tingut la sensació, el convenciment, que això és molt potent, que serà irrepetible i que ens en sortirem.
La felicitat deu ser quelcom similar a aquesta sensació. Gràcies, en general, a tots els que l’han fet possible, i, en particular, a les cinc persones que ahir representaven aquest esperit d’unitat, de fraternitat, de llibertat i de dignitat. Gràcies Raúl Romeva, gràcies Carme Forcadell, gràcies Muriel Casals, gràcies President Mas i gràcies Oriol Junqueras.
Sí, aquesta és la Catalunya que m’agrada, aquesta és la Catalunya que vull. Visca Catalunya lliure!
Josep Usó
Realment, amb l’embranzida d’ahir, la llista (que no hem d’oblidar que va auxiliada a la banda esquerra per la de la CUP) sembla del tot imparable. I la frase del número 1, de Raül Romeva,és fantàstica. “Proclamarem la Independència. Anem a totes”.
Sembla, a seixanta-set dies del 27S, que l’estat Espanyol pot fer poc més que cridar. Però, per si de cas, també sembla clar que tenen previstes totes les possibilitats. O pràcticament totes. Ho torne a dir. Ara mateix, Catalunya, el Principat, es veu imparable. Des del País Valencià ens ho mirem amb il·lusió i joia. Ara Sí.
