01.03.2020 - 11:52
Aquesta setmana eldiario.es va destapar que Ciutadans va tenir a sou un membre de la Junta electoral espanyola (JEC). Es tracta d’Andrés Betancor, catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’escàndol ha fet que la UPF li obri un expedient, però fa menys d’un mes Betancor donava lliçons de neutralitat electoral i parlava de la ‘netedat’ de la junta electoral. N’és exemple aquest article que va publicar a Expansion, on es penjava medalles per la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra, que va perdre l’escó quan el parlament va acceptar l’ordre del Suprem de suspendre’l a petició de la JEC.
A l’article, utilitza reiteradament el concepte de ‘netedat’ per a parlar del paper de la JEC: ‘La Junta és la màxima autoritat electoral que té la responsabilitat i la funció constitucional de preservar la neteja de la contesa electoral; el compliment de la legislació perquè res ni ningú, encara menys els poders públics, puguin contaminar-la. És l’àrbitre suprem que garanteix que totes les candidatures competeixen en igualtat de condicions, sense que res ni ningú el pugui pertorbar o alterar. Es tracta de preservar la manifestació neta del dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través de representants, triats mitjançant sufragi universal, lliure i secret (article 23 de la Constitució-CE).’
Betancor no té problemes per malparlar del president Torra per haver penjat un llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat, que considera ‘un atac gravíssim de la competència electoral’. L’advocat de Torra, Gonzalo Boye, va anunciar una querella per la utilització que Betancor havia fet de la seva posició per a trencar el paper d’àrbitre i afavorir les posicions de Ciutadans. A l’article, l’ex-membre de la JEC a sou de Ciutadans diu que aquella pancarta penjada per Torra podia ‘corrompre la disputa electoral’ i diu que ‘evitar la contaminació és un objectiu essencial a perseguir per l’administració electoral’. ‘No pot continuar sent diputat aquell que ha estat condemnat per desobediència, a més, a la màxima autoritat electoral. Exemplaritat i exemplaritat.’, afegia.
L’article continua amb el desig de Betancor que, un cop desposseït de l’escó al parlament, Torra fos apartat del capdavant de la presidència de la Generalitat: ‘Si tot s’ajusta al que la Llei estableix, adéu Torra. Adéu. Es tanca un trist capítol de la història de Catalunya, d’il·legalitat, de paràlisi. Confiem que el següent sigui el de l’esperança; la de trobar la solució que tots reclamem; en el qual regni l’Estat democràtic de Dret i no l’arbitrarietat.’
