La participació a les 13.00 hores en les eleccions andorranes supera en 2,5 punts la de 2019

La participació a les 13.00 hores en les eleccions generals d’Andorra se situa en un 47,26%, segons que ha informat el ministre portaveu en funcions, Cesar Marquina. Això suposa 2,5 punts més que en els comicis del 2019, quan a aquesta hora havia votat el 44,76% dels electors. Del total de 29.958 persones que estan cridades a votar ja ho han fet a les 13.00 hores 14.159. Aquesta participació inclou el vot judicial de 9.010 persones, molt superior a les 7.141 que van emetre’l fa quatre anys. El ministre portaveu ho ha atribuït a la coincidència dels comicis amb l’inici de la Setmana Santa.

Els ciutadans andorrans són cridats avui a les urnes, en unes eleccions transcendentals per al país en què s’han de decidir les majories que negociaran l’acord d’associació amb la Unió Europea i que posaran els fonaments econòmics després de la pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna.

Les dues candidatures amb opcions de governar són Demòcrates per Andorra, del cap de govern actual, Xavier Espot, que provarà d’aconseguir la reelecció, i la coalició del Partit Socialdemòcrata (PS) i Progressistes SDP, amb Pere López al capdavant d’aquest pacte d’esquerres. Les eleccions comencen a les 9.00 i hi poden votar 29.957 electors, i a Andorra la Vella, la capital, és on podrà votar més gent, amb 8.693 electors censats.

Els col·legis electorals tanquen a les 19.00 i és previst que els resultats de les 7 parròquies es revelin simultàniament. Cada elector té dos vots i dels 28 escons que hi ha en joc, 14 s’elegeixen en llistes territorials. La candidatura més votada de cadascuna de les parròquies s’enduu 2 consellers, i els 14 escons restants s’elegeixen a la votació nacional, amb llistes tancades.

Un sondatge publicat ara fa menys d’un mes, pocs dies abans no comencés la campanya electoral, revelava que, amb un gran nombre d’indecisos encara, la llista de Demòcrates seria la força més votada en l’àmbit nacional i aconseguiria 6 diputats dels 14; el PS-SDP seria la segona, amb 4 escons, i Concòrdia i Andorra Endavant n’obtindrien 2 cadascun. La resta de candidatures no superarien la barrera electoral, que és del 7,14%.

Això vol dir que el resultat en l’àmbit territorial, amb un sistema electoral majoritari, serà fonamental en la configuració de majories. Sobre això, Demòcrates ha fet coalició amb els Liberals en totes les parròquies, i també amb Ciutadans Compromesos (CC) a la Maçana, i amb Acció a Escaldes-Engordany.

A Canillo hi ha una sola llista, encapçalada per Demòcrates i, per tant, ja té garantits aquests dos escons, mentre que en tota la resta de parròquies almenys hi ha una llista de Demòcrates i una del PS-SDP. De manera que en sis parròquies de les set hi ha un enfrontament directe entre les dues grans candidatures.

Ara fa quatre anys, molts duels electorals es van decidir per poques desenes de vots, i és previst que enguany passi igual. A Andorra la Vella, el PS, en coalició amb els Liberals, va aconseguir 1.702 vots, contra 1.690 dels Demòcrates; a Ordino van guanyar els Demòcrates per tan sols 57 vots i a Encamp també, per solament 61.

Duel de govern entre Espot i López

Xavier Espot va arribar al càrrec de cap de govern fa quatre anys i, a causa del límit constitucional, no es podria tornar a presentar més si enguany fos reelegit. L’any 2019, Demòcrates va aconseguir 11 escons, i com que la majoria absoluta és de 15, van formar govern amb Liberals d’Andorra, que durant la legislatura ha tingut l’escissió d’Acció.

Tot i haver aconseguit de mantenir sota control la pandèmia, la gestió del govern ha estat perjudicada per l’augment de preus per la inflació, molt especialment en els productes bàsics i l’habitatge, que se situa en 4.600 euros el metre quadrat, un augment del 9,5% respecte de l’any anterior, i que era de 2.128 euros el 2016. De fet, es parla de “dues Andorres”, entre els que viuen còmodament i els que com més va més dificultats tenen.

Per la seva part, Pere López posa l’accent en l’eix social, i demana de “reparar la fractura social”. El seu lema de campanya electoral és “El canvi de la majoria”.

López va ser ministre d’Economia entre el 2009 i el 2011 i ha estat candidat en les dues darreres eleccions: va aconseguir solament 3 escons l’any 2015, i l’escissió Progressistes SDP en va guanyar 2; mentre que el 2019 en va obtenir 7, i SDP en va quedar fora. Enguany, la unió de tots dos partits podria fer que fossin fins i tot primera força en l’àmbit nacional.

Tres nous partits amb opcions de ser clau

En el sondatge, la tercera força més votada era Andorra Endavant, de Carine Montaner –de tarannà populista i que destaca per la seva oposició a l’acord d’associació amb la Unió Europea–, que no es defineix amb una ideologia concreta.

Montaner va entrar al parlament l’any 2015 com a candidata de Tercera Via, un partit que enguany no es presenta a les eleccions, però el març del 2021 es va escindir i es va mantenir com a consellera general no adscrita. Tot i que tan sols es presenta en la llista nacional i en tres parròquies, uns quants escons poden ser prou per a decantar majories.

Un altre partit nou és Concòrdia, format el juliol del 2022, i que opta per un canvi de model de creixement i per diversificar l’economia. Es defineixen com un grup de joves que s’ha mobilitzat per propiciar un canvi de rumb a Andorra, i han dit que, si no poden governar, restaran a l’oposició.

El partit pot captar un vot tant del centreesquerra com del centredreta i, en debats com ara l’accés a l’habitatge i les relacions amb la UE, Concòrdia s’inclina per posicions proteccionistes.

El tercer partit que es presenta és Acció, una escissió més progressista dels Liberals encapçalada per la ministra Judith Pallarés, i que pot obtenir representació arran d’un acord amb Demòcrates a la llista d’Escaldes-Engordany.

Una campanya electoral sobre les grans qüestions andorranes

La campanya s’ha centrat en dues grans qüestions: la social, amb la pèrdua de qualitat de vida, i l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’habitatge ha estat un eix central, atès que la inversió estrangera per les construccions de luxe en dificulta l’accés a la classe mitjana i dels joves.

Un altre aspecte clau és l’avortament, ara il·legal i penat. A la legislatura que s’acaba, s’ha impulsat una taula de treball per a abordar l’encaix de l’avortament a la constitució i, a escala social, es va creant un clima favorable a despenalitzar-lo. L’opció que sembla més viable ara com ara és la despenalització, fet pel qual no caldria modificar la constitució. Espot ha dit que el debat pot anar del bracet de la negociació amb la UE, mentre que Pere López va recordar que fa anys que ho porten al programa i que fins i tot aspiren a legalitzar l’avortament en tots els casos.

El focus també s’ha posat sobre l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, que hauria d’arribar durant la segona meitat de l’any. El text haurà de ser votat en referèndum. El sondatge d’aquesta setmana revela que més de la meitat dels andorrans vol una relació més estreta amb la Unió Europea, un 43% amb un acord en línia amb allò que es negocia ara i un 10% que aspiraria fins i tot a ser membre del bloc comunitari. En canvi, un 25% està d’acord amb l’estatus actual i un 6% preferiria menys relació. Sobre això, hi ha un consens entre els dos grans partits, Demòcrates i PS, que són netament europeistes, tot i que mantenen diferències sobre els punts a negociar. El procés va començar el 2015 i ha de permetre l’accés al mercat europeu interior, amb la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, semblant al que tenen Islàndia, Liechtenstein i Noruega.