14.09.2020 - 18:09
|
Actualització: 14.09.2020 - 21:23
La justícia andorrana ha admès a tràmit la querella presentada per Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra contra l’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l’ex-ministre d’Hisenda Cristòbal Montoro, l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz i l’ex-secretari d’estat d’Interior Francisco Martínez, així com l’ex-director de la policia espanyola Ignacio Cosidó.
Aquesta querella és l’ampliació de la que les dues entitats van presentar el juliol del 2019, en què s’acusava l’ex-president i ex-ministres espanyols d’haver ordenat pressions als responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per aconseguir els suposats comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol amb l’amenaça del tancament del banc. Segons les entitats, es va extorsionar el banc amb l’amenaça del tancament de la BPA i de la seva filial espanyola Banco Madrid. De fet, ambdós bancs van acabar tancats.
A Rajoy i els ex-ministres se’ls acusa d’un delicte de falsedat documental; a Rajoy i Montoro, per un delicte contra els òrgans constitucionals per haver intimidad presumptament els aleshores membres del govern andorrà; i a Fernández Díaz, Martínez i Cosidó, per delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge.
Segons l’acusació particular, les coaccions es van dur a terme en la visita oficial que van fer a Andorra Rajoy i Montoro el gener del 2015 quan es van reunir amb el cap de govern, Toni Martí, i els ministres Jordi Cinva, Gilbert Saboya i Jordi Alcobé. Segons les entitats, l’objectiu de la visita era obtenir informació dels dirigents independentistes. La interlocutòria de la batllia ha admès a tràmit la querella contra l’ex-president i ex-ministres espanyols per tots els delictes de què són acusats.
El testimoni de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo sobre l’operació Catalunya va acreditar que l’actuació policíaca objecte d’aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, i ara la justícia andorrana vol saber la implicació dels nous querellats i els delictes que hagin pogut cometre. A banda d’investigar els delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge contra els responsables de l’ex-cúpula del Ministeri d’Interior espanyol, a la causa hi ha prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units) va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015: es va provocar a partir de l’enviament per part del govern espanyol d’informació ‘falsa’ sobre una hipotètica pràctica d’emblanquiment de capitals per part de la BPA.
També hi ha indicis que la reunió del 8 de gener de 2015 Rajoy i Montoro amb Martí i tres ex-ministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, en base a la informació ‘falsa’ que es rebria des de els Estats Units. ‘L’IDHA i Drets considerem que l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans –que, per cert, mai no han aparegut– va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana’, denuncien.
En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals se’ls investiga, l’estat espanyol, de manera subsidiària, s’haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d’aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, a la BPA com a entitat, i a les institucions andorranes, en aquest cas, el govern, a banda dels polítics independentistes catalans.
