29.07.2024 - 17:14
|
Actualització: 29.07.2024 - 18:05
El consell de ministres del govern d’Andorra ha aprovat el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret d’habitatge que, entre més mesures, inclou la cessió temporal obligatòria de pisos buits. L’objectiu és garantir un creixement moderat i aportar solucions a l’accés a habitatges de lloguer, una de les preocupacions més grans del govern. “No es pot dissociar el dret a l’habitatge del creixement sostenible del nostre país”, ha dit el cap de govern, Xavier Espot, durant la compareixença de premsa de presentació del text que ha fet juntament amb els ministres de la Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, de Turisme i Comerç, Jordi Torres, i de Justícia i Interior, Ester Molné.
Sobre això, ha recordat que el projecte de llei afectava àmbits com el turisme, les finances, la inversió estrangera i aspectes de regulació en matèria d’immigració, tot amb l’objectiu de posar al mercat més d’un miler de pisos de lloguer. Espot també ha subratllat que la nova llei permetia d’afrontar el problema de l’habitatge i complementar la congelació dels lloguers fins a enguany, una mesura que, segons el seu punt de vista, dóna marge al govern per aportar solucions “decidides i valentes” i desenvolupar una política seriosa en matèria de lloguer a curt termini i mitjà.
Pisos buits
El text defineix com a pis buit aquells habitatges que no tenen contracte de subministrament elèctric o que no hagin tingut consum d’energia durant els dos anys anteriors al primer de gener de 2024, i la xifra provisional és d’uns dos mil pisos. Per a fer aflorar els pisos buits, en un primer moment s’enviarà un requeriment al titular de l’habitatge per informar-lo que el pis és considerat buit, i el propietari disposarà de tres mesos per justificar que no ho és.
En tot cas podrà vendre, llogar o cedir l’ús del seu pis al govern perquè formi part del parc públic d’habitatge de lloguer a preu assequible en les condicions que s’estableixin. Passats els tres mesos, si no hi ha justificació d’ocupació del pis, el govern declararà l’incompliment de la funció social de l’habitatge, per la qual cosa el mateix executiu acordarà mitjançant una resolució la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge per un termini de cinc anys a tot estirar.
A canvi, el titular del pis percebrà una compensació econòmica equivalent a la renda de preu assequible que es defineixi i en cas que sigui necessari el govern finançarà, per compte del titular del pis, les despeses dels treballs que siguin necessaris perquè l’habitatge sigui digne, i es deduirà de l’import de la renda. El govern també garantirà el pagament del lloguer en cas d’impagaments per part de l’inquilí i, en cas que en un termini de sis mesos el pis no sigui lliurat a una persona amb necessitat, el titular podrà recuperar l’ús de l’habitatge. Finalment, s’ha previst un augment de l’impost de pisos buits, que passarà dels cinquanta euros per metre quadrat als cent.
El projecte de llei prohibeix la concessió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i d’apartaments turístics. Per als permisos vigents, s’ha previst un sistema de caducitat temporal, que es podrà renovar cada tres anys tenint en comptes dos supòsits: sempre que l’HUT sigui en un edifici en què més del 30% del total de també ho siguin, podrà renovar la llicència amb noves condicions per augmentar-ne la qualitat, i si no és en un edifici amb més del 30% de pisos turístics, no podrà renovar la llicència. Els càlculs del govern apunten que uns 660 pisos perdran la llicència, prop del 25% del total de gairebé 2.800 pisos turístics que hi ha al Principat. Si en un termini de sis mesos de la cessió del pis a l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) no s’ha pogut llogar, el titular recuperarà la llicència turística.
Sobre la inversió estrangera, ha decidit que les persones físiques no residents, les persones físiques residents amb menys de tres anys de residència, les persones jurídiques de nacionalitat estrangera i les persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera de més del 25% al capital solament podran adquirir dos pisos al país. També es prohibeixen les promocions immobiliàries estrangeres, excepte si són destinades al mercat de lloguer, i la inversió estrangera directa de més del 25% en una societat andorrana requerirà autorització prèvia –fins ara era del 50%.
El projecte de llei conté un augment del tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles fetes tant per residents com per no residents segons el guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé.
En matèria d’immigració s’eliminen els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris i es prohibirà de treballar per compte propi als titulars d’una autorització de residència i treball durant el primer any de vigència de l’autorització per evitar que s’eludeixi el pagament del dipòsit de cinquanta mil euros.
