Andorra mostra una còpia del testament de Pompeu Fabra coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement

El vestíbul de l’edifici administratiu del Govern d’Andorra acull des d’aquest dimarts una exposició dedicada al testament que Pompeu Fabra va fer a Sant Julià de Lòria poc més d’un any abans de la seva mort, el 25 de desembre de 1948, i del qual se’n pot veure una còpia. El lingüista i gramàtic va decidir desplaçar-se expressament fins al Principat andorrà per aconseguir que el document que recollia les seves últimes voluntats estigués redactat en llengua catalana. Coincidint amb la commemoració del 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana s’ha inaugurat aquesta mostra, que es podrà visitar fins la tardor.

La còpia del testament original que Pompeu Fabra va fer a Sant Julià de Lòria el 27 de novembre de 1947, el qual està custodiat per la Cambra de Notaris d’Andorra, es pot veure dins una exposició instal·lada al vestíbul de l’edifici administratiu del govern del principat. A la mostra s’explica com la seva voluntat per aconseguir que el document estigués redactat en la seva llengua el va motivar a fer aquest desplaçament pocs mesos abans de la seva mort, el 25 de desembre de 1948, i en unes ‘circumstàncies no favorables’, tal com ha recordat el comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, que ha participat en l’acte d’inauguració de l’escenografia. Ginebra ha volgut destacar que la figura de l’il·lustre lingüista i gramàtic, del qual es commemora enguany el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, ‘uneix’ tots els territoris de parla catalana i ha adquirit un nou valor vinculat a la seva ‘actitud de resistència’ en la tasca per la llengua i cultura catalanes que va dur a terme en diversos ‘moments adversos’.

Sobre la importància del seu testament, el comissari ha explicat que, avui dia, encara suposa un ‘esforç’ aconseguir que un document notarial estigui escrit en català i ha considerat aquest fet com un ‘símptoma de no normalitat’. La mostra també compta amb dos exemplars de la primera i de la segona edició del Diccionari de Pompeu Fabra, prestats pel col·leccionista Robert Basart, on es pot veure com, al primer volum, hi apareixen manuscrites totes les esmenes que es recullen en el segon, tal com ha explicat la ministra de Cultura andorrana, Olga Gelabert. Pel que fa a la publicació íntegra de la còpia del testament, el consentiment dels hereus del lingüista ha estat essencial, ja que aquest tipus de documentació no pot sortir a la llum pública fins que passen cent anys del seu arxivament a la Cambra de Notaris d’Andorra.

Tot i tractar-se d’una còpia escanejada del testament original, la reproducció permet observar, fins i tot, els accidents del paper, per la qual cosa tant el valor documental com el sentimental del text romanen gairebé intactes. L’escenografia del vestíbul té continuïtat a l’exterior de l’edifici, on s’han instal·lat uns plafons que complementen l’exposició dedicada a Pompeu Fabra. Entre altres informacions, s’indica que la tercera edició del seu Diccionari es va publicar, almenys en part, a Andorra la Vella l’any 1962. L’homenatge que Andorra ret aquest any a Fabra tindrà dos elements més: l’emissió al juliol d’un segell commemoratiu per part dels Correus espanyols dins la col·lecció andorrana, i una jornada de conferències, el pròxim 18 de setembre, a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, que tornarà a comptar amb la presència, entre altres experts, del comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra.