Andorra aprova una llei del català històrica, que exigeix de saber la llengua i preveu sancions

El Consell General d’Andorra ha aprovat la llei de llengua pròpia i oficial, que ha d’impulsar la preservació del català i garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial. El text legislatiu ha estat aprovat amb el suport de vint-i-cinc consellers dels vint-i-vuit, és a dir, amb una folgada majoria, que inclou Demòcrates, Concòrdia, Socialdemòcrates i Ciutadans Compromesos. Solament en resta fora Andorra Endavant.

El projecte de llei, presentat pel govern andorrà, ha estat molt modificat per assolir l’acord entre la majoria de grups parlamentaris. En el nou text legislatiu aprovat avui –que substitueix la llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial del 1999–, hi destaca l’obligació d’acreditar nocions bàsiques de català per a obtenir la primera renovació del permís de residència, l’exigència mínima de fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i de saber el vocabulari bàsic de la professió.

També reconeix la llengua de signes i es creen dos organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, que tindrà un caràcter administratiu i sectorial, i el Consell Nacional per la Llengua, amb un caràcter polític i social.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha explicat que el govern farà cada any un balanç sobre la seva aplicació i ha destacat que, d’ençà que es va anunciar la nova llei, s’ha triplicat el nombre de persones que s’han interessat per aprendre la llengua: hi ha 6.800 persones que han anat als centres d’autoaprenentatge, n’hi ha 300 que fan cursos virtuals i 750, de manera presencial.

Un dels canvis més grans i més mediàtics acordats durant la tramitació ha estat ampliar l’exigència de demostrar el coneixement de la llengua a tots els permisos d’immigració. Al començament, es preveia d’obligar a acreditar nocions bàsiques per obtenir la primera renovació del permís de residència i treball, però en restaven exempts els treballadors per compte propi i els estrangers amb residència passiva, és a dir, que no tenien contracte de treball, com ara els inversos, els pensionistes i els youtubers. Ara ho hauran de fer tots. El dirigent de Concòrdia i cap de l’oposició, Cerni Escalé, considera que “és possiblement la llei més ambiciosa de protecció de la llengua en un territori de parla catalana, perquè vincula les renovacions dels permisos de residència al coneixement del català”, però, també diu que “la llei dóna noves garanties, però el seu èxit dependrà dels parlants”.

Sobre això, s’ha acordat que, de manera immediata, calgui fer un curs de formació de trenta hores per a renovar el permís de residència i treball si no es pot demostrar un nivell adequat i, a partir del 26 d’abril de 2026, s’ha especificat que per a obtenir la primera renovació caldrà acreditar el nivell A1, amb què es demostra que es comprenen i es fan servir expressions bàsiques quotidianes. Per a la segona vegada, tres anys més tard, caldrà l’A2, que acredita que l’interessat fa servir frases d’ús habitual i es comunica en tasques senzilles. A partir del 2029, seran necessaris els mateixos nivells per a renovar tots els permisos, inclosos els passius.

La ministra Bonell ha explicat: “No es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català quan la persona ja resideix a Andorra, integrant-la en la societat gràcies al coneixement de la llengua oficial del país.” En aquesta línia, Escalé és del parer que es pot valorar perfectament en el futur de fer un increment al nivell B1, ja sigui en la segona renovació del permís de residència, al cap de tres anys, o en la tercera, al cap de cinc anys: “Els andorrans som persones cautes. Creiem, en general, en els passos incrementals. A poc a poc i bona lletra.”

“Un pas endavant ferm”

“Avui fem un pas endavant ferm“, assegura en declaracions a VilaWeb Sandra Riva, consellera de Demòcrates i ex-ministra de Cultura (2019-2023). “Reforcem els àmbits en què hem vist que calia seguir donant eines i recursos”, continua.

“Sabem que cal fer alguna cosa més enllà del que s’ha fet i, per tant, hi ha hagut aquest gran consens de la cambra i de les forces polítiques del país per a modificar el marc legal”, celebra.

Riva, en aquest sentit, constata que el català es troba en bon estat de salut a Andorra, però alerta que això no ha de convidar a la complaença. “L’augment progressiu del coneixement de la llengua queda constatat a les enquestes, però és veritat que necessitem anar un pas més enllà per assegurar la presència social de la llengua”, diu.

Sancions de fins a 60.000 euros

La nova llei preveu tres menes d’infraccions, les lleus, que impliquen a tot estirar una multa de 1.200 euros; les greus, fins a 6.000; i les molt greus, fins a 60.000. Les sancions, a més, poden obligar a retirar o modificar el rètol, el producte o el text. Si és una entitat subvencionada, l’ajut es pot reduir en cas que la infracció sigui greu o retirar-l’hi si és molt greu.

Mentre ha estat vigent la llei del 1999 no s’ha sancionat cap mena infracció. Ara això es vol canviar. “Ha de ser igual l’incompliment de la norma lingüística que el de qualsevol altra norma”, diu la ministra Bonell, i s’ha decidit que els òrgans competents per a instruir els expedients sancionadors siguin els d’inspecció competent en l’àmbit sectorial en el qual s’hagi comès la infracció, en coordinació amb el Departament de Política Lingüística.

Les responsables de garantir l’atenció al públic en català seran les empreses, amb el risc de sancions importants. També s’estableix que les comunicacions per altaveu als establiments comercials i públics s’hauran de fer en català, amb la possibilitat d’afegir-hi una traducció. Això inclou centres esportius, discoteques, locals de concerts o estacions d’esquí. Si un client s’adreça en català a un treballador, com ara un cambrer o un botiguer, aquest li haurà de respondre en català.

Segons l’enquesta de coneixements i usos lingüístics, un 75% dels ciutadans d’Andorra canvien de llengua si l’interlocutor no els respon en català. Sobre això, Escalé assegura que “no ens conformem únicament a ser atesos en català, esperem que el català sigui la llengua primària d’ús per una àmplia majoria de la població, tot protegint la diversitat cultural i la convivència”. I també  és partidari d’aportar més pressupost per a projectes compartits amb els altres territoris de parla catalana: “Això és especialment així per aquells productes per als quals, per una qüestió d’escala, tenim un consum compartit i hi ha un elevat cost de producció, com els llargmetratges i els videojocs”.

Polèmica per l’oposició de ‘youtubers’ i Andorra Endavant

Tot i demanar solament nocions bàsiques, el nou text ha suscitat reaccions contràries, com ara la de l’streamer espanyol Agustin51, que fa cinc anys que viu a Andorra i que s’ha queixat sobre el nou requisit lingüístic: “Però què és això? Una dictadura?”. També s’ha anunciat la creació de Convivència Cívica Andorrana, amb l’objectiu de fer oficial el castellà a Andorra.

La diputada Noemí Amador, d’Andorra Endavant, partit euroescèptic d’extrema dreta, ha explicat que donen suport al català i que cal facilitar la formació, però que la situació “ens obliga a ser flexibles per adoptar-nos als nostres visitants” perquè “som un país d’acollida i turístic” i que hi ha d’haver una coexistència amb altres llengües. Per tant, s’oposen a les sancions o obligar a fer exàmens perquè pot “frenar l’arribada de talents i residents passius” i pot crear tensar la relació amb l’estat francès i espanyol.

La cap de la formació, Carine Montaner, ha deixat clar que els tres diputats de la formació votaven en contra. S’oposen al fet que hi pugui haver sancions tan altes, que consideren “multes extremistes”: “Crec que estem relliscant cap a un país totalitari més que una altra cosa.” A més, Montaner ha dit que la nova llei del català podria obrir conflictes amb els estats veïns, “pels residents que ens vénen de la Unió Europea. Pot haver-hi queixes per aquesta previsió de llei”. Segons ella, a l’estat francès ja hi han hagut diputats que s’han queixat, en referència a la ultradretana Marine Le Pen, que va dir que podia tenir efectes nocius en els francesos que vulguin obtenir o renovar el permís de residència.