Andorra vota a les comunals enmig d’una mobilització mai vista

Andorra renova diumenge els comuns de les set parròquies. En un moment de màxima transcendència política, amb debats oberts com mai en qüestions com l’habitatge, l’avortament i l’associació amb la Unió Europea, les eleccions comunals prenen una importància de dimensió estatal i esdevenen una prova de la popularitat del govern de Xavier Espot i de la majoria absoluta de Demòcrates al Consell General.

La crisi de l’habitatge és, ara com ara, el debat polític i social principal. Divendres hi va haver la tercera manifestació multitudinària d’aquests darrers mesos, per a demanar solucions en aquest àmbit. Amb el lema “Ja n’hi ha prou! Habitatge digne”, s’han vist algunes de les mobilitzacions més importants d’aquests darrers anys, amb milers de persones que demanaven la dimissió de la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i fins i tot d’Espot.

De fet, la majoria parlamentària ha pres mesures i ha impulsat una llei que regula temporalment el mercat de lloguer, garanteix pròrrogues de contractes de tres anys i congela la majoria de rendes per a l’any vinent. I dilluns el govern i el Consell General van engegar un grup de treball per a impulsar un pla sobre l’habitatge, tal com es va acordar en un debat monogràfic el 16 de novembre. Però, malgrat tot, bona part de la població troba que tot plegat és clarament insuficient.

Aquests darrers temps també ha revifat intensament la polèmica pel dret d’avortar. El 4 de desembre hi va haver un judici contra l’activista Vanessa Mendoza, acusada per la fiscalia d’un delicte de desprestigi de les institucions per la seva intervenció, l’any 2019, com a presidenta de l’associació Stop Violències, al comitè de la CEDAW, l’organisme de l’ONU que vetlla pels drets de les dones. Tot i que l’avortament no és el punt central del judici, les entitats consideren que Mendoza és perseguida, precisament, perquè és activista en defensa d’aquest dret.

El govern andorrà fa temps que negocia amb el Vaticà per fer compatible la despenalització de l’avortament amb el manteniment del copríncep episcopal com un dels caps d’estat d’Andorra. El secretari d’estat de la Santa Seu, Pietro Parolín, ha dit que serà un procés “lent i difícil” i el ministre d’Afers Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, va anunciar que la despenalització voluntària de l’embaràs podria ser efectiva a mitjan 2025.

A més, aquesta setmana s’ha presentat a Brussel·les l’acord d’associació amb la UE, que permetrà a Andorra d’entrar al mercat europeu en les mateixes condicions que la resta d’estats europeus. Ara s’obre un procés de debat i aprovació que s’acabarà la segona meitat del 2024 amb un referèndum.

Entre la dimensió local i el test per a Demòcrates

Les eleccions comunals d’enguany es destaquen per haver reduït dràsticament les opcions polítiques: tot serà un duel entre Demòcrates, actualment al govern, i l’oposició. Fa quatre anys es van presentar vint-i-una llistes entre les set parròquies, però aquesta vegada n’hi ha solament catorze, és a dir, de mitjana dues per parròquia.

Tot i que enguany han aparegut dues noves formacions al parlament –Concòrdia, principal partit de l’oposició, i Endavant Andorra–, hi haurà una concentració del vot. Un fet especialment important en un sistema electoral com el de les eleccions locals andorranes, en què la llista més votada en cada municipi ja s’enduu automàticament la meitat dels regidors i es garanteix la majoria absoluta. En total hi ha convocats 30.401 electors, i a totes les parròquies hi ha pel cap baix una llista de Demòcrates amb capacitat de governar.

Fa quatre anys les llistes que incloïen el partit de Xavier Espot van guanyar en cinc parròquies, en una van perdre i a Sant Julià de Lòria no s’hi van presentar. Ara el resultat de les eleccions posarà a prova la popularitat del govern i farà que en surti reforçat, si manté les parròquies o en guanya cap, o debilitat, si té una reculada.

En una parròquia, Canillo, Demòcrates ja té garantida la victòria, perquè s’hi presenten tots sols, de manera que el cònsol major, el batlle, serà Jordi Alcobé Font. A la capital, Andorra la Vella, hi ha un duel entre Enclar, que inclou Concòrdia, el Partit Socialdemòcrata (PS) i la plataforma Somveïns, que posa l’accent en la qüestió de l’habitatge i la participació ciutadana; i la llista de Demòcrates, que es torna a presentar coalitzada amb Progressistes SDP i independents, encapçalada pel cònsol major actual, David Astrié.

A la Maçana fa quatre anys hi va haver una sola llista, la de Ciutadans Compromesos i Demòcrates, però enguany, com a la capital, s’hi presenta una llista alternativa, Amb Seny, que inclou Concòrdia, el PS, Somveïns i Participa.

A Encamp i Ordino va haver-hi en cada una quatre llistes electorals, que van permetre a la candidatura que incloïa Demòcrates de guanyar còmodament, tot i quedar lluny del 50% dels vots. Enguany hi haurà solament una llista alternativa. A Encamp hi ha la llista Avancem, del PS, que incorpora la tiktoker Clàudia Cunill. Per una altra banda, a Ordino, la qüestió electoral principal és el projecte del laboratori d’investigació de Grífols. Això ha motivat un alineament difícil d’entendre a escala estatal, amb una candidatura que posa l’accent en l’oposició al projecte de Grífols, que compta amb el suport del PS i també d’Andorra Endavant, de tarannà populista.

Quant a les dues parròquies que no va guanyar el partit governant a Andorra, a Escaldes-Engordany repeteix la cònsol major Rosa Gili com a cap de llista, que es va imposar ara fa quatre anys a Demòcrates per deu vots i prou: 1.377 vots a 1.367. Llavors hi havia quatre llistes, però aquesta vegada solament n’hi ha dues, cosa que implica una pugna aferrissada entre governants i opositors. Una victòria de Demòcrates fins i tot podria reforçar l’actual govern andorrà, tot i les protestes.

Per una altra banda, Sant Julià de Lòria és l’única circumscripció amb tres llistes. La Unió Laurediana, que va guanyar fa quatre anys, però que va decidir de no presentar-se a les eleccions generals, ha pactat enguany amb Demòcrates. Enfront s’hi trobarà Desperta Laurèdia, que té el suport de Concòrdia i que va guanyar amb molta diferència les eleccions generals de l’abril, amb un 40% dels vots –contra un 27% de Demòcrates. La tercera candidatura en disputa és la de Per Sant Julià, amb el suport del PS i Progressistes SDP.