13.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.02.2023 - 15:05
Els ciutadans andorrans tornen a les urnes el 2 d’abril, en unes eleccions que renovaran la cambra legislativa, el Consell General d’Andorra. La legislatura serà clau per al futur de l’estat, amb la previsible aprovació de l’acord d’associació amb la Unió Europea i enmig d’una intensa controvèrsia per l’encariment de l’habitatge i dels productes bàsics.
La campanya començarà d’ací a un mes, el 19 de març, just després d’acabar la Copa del Món d’esquí alpí, i la votació coincidirà amb el començament de les vacances escolars de Setmana Santa, fet que en pot afectar la participació. Enguany, el cens serà de 29.957 electors, que són els adults amb nacionalitat, en un estat de més de vuitanta mil habitants, i per primera vegada es generalitza el vot per correu, un mecanisme fins ara restringit als residents a l’estranger.
Un pacte que ho mou tot
El sistema electoral és diferent del de la resta del país, amb dos vots per elector. Dels 28 escons que hi ha en joc, 14 s’elegeixen en llistes territorials, en què la candidatura més votada en cada una de les set parròquies s’enduu dos consellers. Els altres 14 s’elegeixen en una circumscripció d’àmbit nacional, amb llistes tancades. Malgrat ser un sistema proporcional, hi ha una barrera electoral molt alta, del 7,14%, que hi dificulta l’entrada de formacions minoritàries i això promou la formació de grans coalicions.
El partit més votat és, d’ençà del 2011, Demòcrates per Andorra. N’és el candidat a la presidència Xavier Espot, l’actual cap de govern, que no es podria tornar a presentar més si enguany fos reelegit, a causa del límit constitucional.
El 26 de gener la política andorrana es va sacsejar, arran del pacte d’esquerres, tant a escala nacional com territorial, entre el Partit Socialdemòcrata (PS), el principal partit de l’oposició, i Progressistes SDP. L’acord cosia novament l’espai més progressista, després d’una dècada de divisió arran de l’escissió, el 2013, de Progressistes SDP, encapçalada per l’ex-cap de govern Jaume Bartumeu.
Com explica el politòleg Yvan Lara, l’aliança va fer passar la situació política d’una previsible còmoda victòria dels Demòcrates a la màxima incertesa; aquest fet ha facilitat la configuració d’acords també en l’espai de centre-dreta.
Els partits han hagut d’anar contra rellotge, perquè el calendari electoral deixa molt poc marge a la negociació, amb un termini d’una setmana entre la convocatòria electoral i la presentació de les candidatures, que acabava ahir. Finalment, Demòcrates d’Andorra s’ha coalitzat amb els Liberals en les llistes territorials d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Ordino; amb Ciutadans Compromesos (CC) a la Maçana; i amb Acció a Escaldes-Engordany. De manera que ràpidament s’han format dos grans blocs amb vista a la governabilitat de l’estat a partir del 2 d’abril.
Les aliances han deixat alguns partits enrere. La gran sorpresa pre-electoral ha estat la de Tercera Via, de l’històric Josep Pintat, que ha decidit de no concórrer-hi. El partit va obtenir un 10,4% dels vots ara fa quatre anys i governa a Sant Julià de Lòria. Es preveia que almenys en sortissin elegits els dos candidats del municipi. Ara la resta de partits competiran per aquest vot.
Yvan Lara explica que el pacte de Demòcrates amb els Liberals deixava Tercera Via sense espai, i les perspectives electorals van fer que molts militants cerquessin aixopluc en la candidatura de Demòcrates. Sense cares visibles, dificultats per a configurar llistes i amb mínimes diferències ideològiques, finalment han preferit de mantenir-se al marge de les eleccions generals, amb la vista posada en les comunals del desembre.
També provaran de tenir representació tres partits nous. Un és Andorra Endavant, de tarannà populista, que no es defineix amb una ideologia concreta i que mai no s’ha mesurat electoralment. També s’hi presenta Concòrdia, un partit amb uns dirigents joves que denuncia la pèrdua de qualitat de vida a Andorra i que aporta propostes ecologistes i sobiranistes i podria sortir beneficiat del desgast del govern.
Cerni Escalé (Concòrdia): “A Andorra ens hem venut els prats i boscos a inversors estrangers”
Finalment, hi ha Acció, una escissió dels liberals, amb un tarannà menys conservador. Poden aconseguir un escó a Escaldes-Engordany, arran d’un pacte amb Demòcrates.
Els feus locals, clau per a les majories
El PS va obtenir ara fa quatre anys un 30,6% dels vots, i enguany s’hi ha d’afegir el 5,87% dels Progressistes SDP, un suport semblant al que van aconseguir Demòcrates, amb un 35,1% dels vots. De manera que hi ha una igualtat electoral màxima.
Tot amb tot, com explica Yvan Lara, la clau no la trobarem en la primera força, perquè el repartiment es manté força estable, sinó que el gran desllorigador de majories està en les llistes territorials: “Si guanyes en quatre parròquies, és molt difícil de no obtenir sis escons en la llista nacional i això ja et deixa a les portes de la majoria absoluta.”
En aquest vot, hi aporten els mateixos escons Canillo, amb 1.198 electors, que Andorra la Vella, que en té 8.693. Demòcrates ja té garantit els dos escons de Canillo, perquè només hi ha una llista; a la Maçana són clars favorits, amb un pacte amb Ciutadans Compromesos, que fa quatre anys van obtenir el 56% dels vots al municipi, i a Escaldes-Engordany també parteix amb cert avantatge.
📜Aquest matí hem assistit a Govern per a la presentació de la candidatura nacional de PS SDP+ per a les properes eleccions generals #EG2023
➡️Hem comptat amb Jaume Bartumeu i Mariona González com a presentadors de la llista que s'ha entregat al cap de Govern pic.twitter.com/YRpCqA2O62— Partit Socialdemòcrata d'Andorra (@PSAndorra) February 13, 2023
De manera que es preveu que es decideixi en els altres quatre municipis. Fa quatre anys, molts duels electorals es van decidir per poques desenes de vots. A Andorra la Vella, el PS, en coalició amb els liberals, van aconseguir 1.702 vots, contra 1.690 dels Demòcrates; a Ordino van guanyar els Demòcrates per només 57 vots i a Encamp també, per solament 61.
Enguany, el PS, a escala territorial, ha canviat els liberals per Progressistes SDP, que es preveu que no els aportin tant com els anteriors aliats. L’acord del 2019 va ser purament tàctic per maximitzar vots, però després els liberals van acordar el govern amb Demòcrates, amb qui té més afinitat que no pas els socialdemòcrates.
Per una altra banda, Demòcrates pot ser víctima del desgast de govern. Com diu Lara, tot i que és poc probable, hi ha possibilitat d’una alternativa de govern: “Sempre pot passar que Concòrdia guanyi més vots a Demòcrates del que es preveu i que tot quedi més igualat entre el partit de govern i la coalició encapçalada pel PS. És poc probable, però aquesta vegada és possible.”
Qualitat de vida i acord d’associació
La campanya electoral es preveu que se centrarà en dos grans temes: el social, amb la pèrdua de qualitat de vida, i l’acord d’associació amb la Unió Europea. El PS ja ha dit que reivindicaria tres eixos bàsics: reduir l’endeutament de l’estat, aconseguir un bon acord amb la UE i “reparar la fractura social”.
La inflació ha fet augmentar els preus i el preu de l’habitatge s’ha enfilat. Per exemple, a Andorra la Vella s’ha passat de 2.128 euros el metre quadrat el 2016 als actuals 3.266 actualment. Amb un encariment del 18% només durant el 2022. De fet, es parla de “dues Andorres”, entre els que viuen còmodament i els que com més va més dificultats tenen.
L’altre gran tema és l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, que hauria d’arribar durant la segona meitat de l’any. El text haurà de ser votat en referèndum. Un sondatge d’Andorra + Innovació revela que un 46% dels andorrans són partidaris de fer un acord d’associació, més un 9% que voldria fins i tot ser membre de la UE. En canvi, un 29% mantindria l’estatus actual i un 4% voldria un vincle encara més dèbil i la UE.
Sobre l’acord, hi ha un consens entre els dos grans partits, Demòcrates i PS, que són netament europeistes, tot i que mantenen diferències sobre els punts a negociar. En canvi, els liberals, més conservadors, mantenen una posició més ambigua, igual que Concòrdia. I Andorra Endavant és el partit que s’hi manifesta més en contra.
La negociació amb Europa va començar el 2015 i ha de permetre l’accés al mercat europeu interior, amb la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. L’acord hauria de ser semblant al que tenen Islàndia, Liechtenstein i Noruega.
La voluntat és que hi hagi un acord marc per a Mònegue, San Marino i Andorra, i després protocols de país específics. Les negociacions se centren ara com ara en la lliure circulació de persones i la lliure prestació de serveis, amb alguns esculls. N’és un la circulació de persones, en què Andorra vol establir límits a la immigració, com ja fa Liechtenstein, amb quotes de residents amb feina i sense feina.
Sobre mercaderies, Andorra tindrà un període transitori de trenta anys per mantenir l’acord duaner del 1990, que exclou els productes agrícoles, I sobre la lliure circulació de capitals, s’haurien de poder instal·lar sucursals bancàries de més països en canvi que els andorrans tinguin, per exemple, accés a mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. Un altre escull és la voluntat d’Andorra de mantenir els dos operadors públics de telecomunicacions i electricitat.
Tot plegat fan d’aquesta legislatura una legislatura crucial, que modificarà els fonaments de l’estat d’Andorra i, per tant, posarà els fonaments del futur.
