07.09.2023 - 21:40
La diada nacional d’Andorra té enguany una connotació especial, amb la commemoració dels cent cinquanta anys de la proclamació de la Mare Déu de Meritxell com a patrona de les Valls d’Andorra per part del Consell General.
Enguany, el santuari de Meritxell serà més que mai el centre de la celebració. El discurs que cada any pronuncia el síndic general davant les autoritats institucionals es farà a la sala del Consell General del santuari, la tercera seu parlamentària. Fins a la ratificació de la constitució, l’any 1993, s’hi feien sessions protocol·làries, com ara la primera del nou curs polític, però d’ençà de llavors només s’hi ha fet una sessió, la del 8 de setembre de 2001.
El síndic general, Carles Ensenyat, ha dit que fer el discurs al santuari és una manera de reivindicar-lo, i ha avançat que es preveu d’obrir aquesta seu a la població a l’estiu, una vegada s’hi hagin fet les reformes necessàries. A més, això permetrà a les autoritats assistents de ser a lloc per a assistir a la missa posterior. Sobre això, enguany es destaca la presència del secretari d’estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, que presidirà les activitats religioses de la festa nacional i els actes que es faran en commemoració de la proclamació del 24 d’octubre de 1873.
La visita oficial de Parolin, que hi restarà el 7 i 8 de setembre, té de rerefons també les reformes d’Andorra. El secretari d’estat vaticà s’ha reunit una vegada amb l’ex-primer ministre Antoni Martí i dues amb l’actual, Xavier Espot, per tractar sobre l’avortament i l’encaix que s’hi pot trobar. També hi ha a l’horitzó el relleu de l’actual bisbe d’Urgell i copríncep, Joan-Enric Vives, que l’any vinent farà setanta-cinc anys i, en principi, s’hauria de jubilar.
Sobre això, Vives ha assegurat que cal nomenar un bisbe auxiliar per a preparar el seu relleu al capdavant de la diòcesi, una fórmula que ja va ser emprada quan ell va substituir Joan Martí Alanis l’any 2003.
Eleccions, acords d’associació i canvis estructurals
En l’àmbit polític, la diada nacional se celebra en un moment en què destaquen els canvis estructurals per al futur del país. Aquesta setmana mateix l’acord d’associació amb la Unió Europea ha entrat en la recta final i es preveu que s’acabin les negociacions abans de final d’any.
Andorra estreny vincles amb la Unió Europea: què és l’acord d’associació i què implica?
Abans-d’ahir, el cap de govern, Xavier Espot, es va reunir a Brussel·les amb el vice-president executiu de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, per a tractar sobre l’agenda de la negociació, que s’ha de fer durant el setembre i el desembre.
En relació amb això, el dia abans Espot va encapçalar una reunió amb els representants dels partits polítics que configuren el pacte d’estat per a la negociació d’un acord d’associació i explicar la posició que defensarà l’executiu en aspectes fonamentals com ara la lliure circulació de persones i telecomunicacions. La principal absència del pacte és Concòrdia, del cap de l’oposició, Cerni Escalé, que considera que ja s’ha negociat un 80% del que s’ha de pactar i que no s’adapta ni a les capacitats ni als interessos d’Andorra. De manera que se n’ha despenjat adduint que seria “hipòcrita” negociar un pacte d’estat sobre un acord amb el qual ja saben que no estaran d’acord.
Aquestes darreres setmanes hi ha hagut més canvis fonamentals del país, tot just mesos abans de les eleccions comunals, que s’han de fer a final d’any, i encara molt obertes tenint en compte que un 54% dels electors assegura que canvia el vot segons qui el convenç més en cada elecció.
Un primer canvi legislatiu important que es va anunciar va ser el d’una nova llei sobre el català que exigirà un nivell mínim tant per a obtenir el permís de residència i treball com per a renovar-lo. El nivell exigit serà molt inicial, inferior a un A2, i és previst que entri en vigor l’any vinent.
És una resposta del govern a la preocupació creixent perquè cada vegada s’atén més en castellà els ciutadans. Enguany, hi ha hagut un nombre de queixes sense precedents contra establiments que no atenen adequadament en català i les últimes dades d’usos lingüístics revelaven un retrocés en l’atenció de cara al públic en alguns sectors, com ara la restauració, les botigues i el lleure.
Quatre aspectes molt positius i un de negatiu de les noves dades del català a Andorra
Un segon canvi clau és la suspensió transitòria de la compra d’immobles amb inversió estrangera, una mesura que va anunciar dilluns el govern i que ahir va aprovar el Consell General. La manca de l’habitatge i les dificultats per a accedir-hi a preus assequibles és un mal que s’arrossega de fa temps a totes les comarques del Pirineu i a Andorra i no ha fet sinó augmentar aquests últims anys.
La inversió estrangera, que en gran part és de fons que compren amb finalitats especulatives i oferint lloguers desorbitats amb contractes de temporada, ha passat de ser residual l’any 2012 –quan la inversió estrangera en promoció immobiliària va ser de 70.000 euros– a atènyer els 16 milions el 2021 i 92 milions l’any passat. El govern, doncs, opta per fer una moratòria de la inversió mentre no s’estableixi un nou tribut que hauran de pagar els estrangers que vulguin invertir en immobles.
Reunió al màxim nivell entre Andorra i Catalunya
Paral·lelament, trobem una col·laboració com més va més estreta amb Catalunya. El cap de govern, Xavier Espot, es va reunir dimarts amb el president català, Pere Aragonès, a la Generalitat de Catalunya. És la tercera reunió entre tots dos mandataris, després de la represa el juny del 2021 de les trobades al més alt nivell. La següent serà l’any vinent a Andorra.
Els dos mandataris van acordar de crear quatre grups de treball temàtics amb l’objectiu d’intensificar les col·laboracions en infrastructures, gestió dels residus, salut i energia. També s’ha activat un grup de reflexió per a tractar de qüestions d’interès transfronterer. En relació amb això, el mes d’abril el govern català va nomenar la primera delegada a Andorra, amb la funció de reforçar i ampliar les relacions entre les dues institucions.
Les comunicacions són com més va més estretes. Hi ha hagut un augment del servei d’autobús entre la Seu d’Urgell i Andorra, que s’ha triplicat; s’estudia si és viable una connexió ferroviària al Pirineu que tindria un tram entre la Seu i Andorra i un altre entre la Seu i Alp; i, aquesta mateixa setmana, la comissió mixta de l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell ha informat que havia augmentat molt l’activitat i s’havia passat de 5.000 passatgers el 2021 a 11.000 l’any passat.
