Què hi ha en joc a Andorra el 15-D, a banda els governs comunals?

Andorra es troba abocada en una nova campanya electoral, la segona d’enguany. Si a l’abril els andorrans van elegir els representants al Consell General, el 15 de desembre triaran els dirigents dels comuns, les institucions locals que governen les set parròquies en què es divideix el Principat. Són les eleccions més concorregudes que hi hagut mai, perquè s’hi han presentat 21 candidatures.

Però les eleccions no seran tan sols per a saber el nou color polític dels comuns i, de retruc, qui gestionarà els més de cent milions d’euros anuals d’aquestes institucions, sinó que també es posa a prova la coalició de govern entre Demòcrates per Andorra (DA) i Liberals d’Andorra. El 2011 aquests darrers s’havien diluït dins de DA, però el 2015 van tornar-se a presentar separats.

DA vol revalidar la victòria a les cinc corporacions que domina des de fa quatre anys. I per aconseguir-ho ha format una candidatura conjunta amb els seus socis liberals a tres parròquies on fa quatre anys eren rivals. Enfront, l’amenaça del Partit Socialdemòcrata (PS), principal força de l’oposició i que amenaça de prendre els comuns de les dues parròquies més poblades: Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, on ja va causar sorpresa a les eleccions generals.

Tancar el cicle

Yvan Lara, politòleg i periodista del país, creu que els comicis serviran sobretot per a tancar el cicle polític. Explica que des que es va formar el govern de coalició de dretes a la primavera entre DA, liberals i Ciutadans Compromesos (CC) (força parroquial de la Massana que té dos diputats), hi ha la sensació que l’executiu no ha acabat d’entrar al fons d’algunes qüestions espinoses, a l’espera que passessin les eleccions comunals per a arrencar la legislatura de totes passades.

Lara opina que els partits també s’hi juguen força coses. A Demòcrates, afirma, el daltabaix electoral de l’abril li va fer molt de mal, perquè esperava quedar-se dos escons per sota de la majoria absoluta i pactar amb CC. Finalment va haver d’aliar-se també amb els liberals, que durant tota la legislatura els havien fustigat al Consell. ‘DA s’hi juga una mica l’autoestima i el múscul. Es prenen les comunals com un bon espai per a reforçar-se i dominar la política nacional amb confort.’

DA té el repte de defensar la feina feta però al mateix temps oferir noves propostes, oimés tenint en compte que en molts dels comuns governen d’ençà de fa vuit anys. Segons Lara, és el partit més s’hi juga però també el que té més números per a guanyar la jugada. Perquè té a favor les marques electorals locals –’els cavalls guanyadors’– de la majoria de parròquies, que asseguren un bon grapat de vots sigui qui sigui el candidat. ‘Sense que DA com a partit nacional aporti gran cosa a les candidatures territorials, l’èxit d’aquestes llistes pot anar molt bé per a reviscolar el partit.’

Reforçar el pacte de govern

Quant als Liberals, els comicis són una prova després de l’escissió del sector més conservador –que ha donat lloc a Terceravia–  i del pacte de govern amb DA. ‘És una manera de provar-se amb aquesta nova tornada a casa amb Demòcrates, i veure si aquesta fusió amb la coalició de govern i a la majoria de parròquies on es presenten, l’assaig general de les dues maquinàries juntes, funciona. Si anés bé, s’avançaria molt clarament a termini mitjà cap a la fusió de les dues forces en una de sola’, pronostica Lara.

El president de Liberals i ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, creu que és prematur d’imaginar-se aquesta fusió. No nega que alguns en comencen a parlar i que bona part dels quadres de DA van formar-se políticament a l’empara de l’antic Partit Liberal, el més veterà d’Andorra. De fet, admet que els programes electorals de les passades generals coincidien en un 80%.

Tanmateix, afirma que en aquestes eleccions el que s’hi juga el partit és reforçar la credibilitat després de decidir de formar el govern de coalició amb DA i CC. ‘Per a l’estabilitat no tenia sentit no traslladar aquesta decisió a l’àmbit comunal. Ens hi juguem que s’entengui que hem pres una decisió responsable per a la governabilitat del país.’

Gallardo no passa per alt que fou una decisió controvertida i que li va valer nombroses crítiques. Començant per la del seu aliat electoral fa uns mesos, Pere López, el dirigent del PS, que havia acceptat de compartir candidatures en algunes parròquies i no va entendre que després Gallardo pactés amb DA en comptes d’intentar desallotjar-lo del poder. Però també part dels militants liberals –i d’alguns que ara ja no ho són, com l’ex-secretari general– s’oposaven a pactar amb aquells que tant havien atacat.

Tampoc no és cap secret que alguns quadres Demòcrates maleïen un pacte amb el partit que tants disgustos els havia causat a l’hemicicle. La figura més destacada és sense dubte l’anterior cap de govern i ex-dirigent Demòcrata, Antoni Martí, que va intentar que el seu delfí i successor, Xavier Espot, pactés amb Josep Pintat, líder de Terceravia.

De fet, que a Escaldes –d’on Martí va ser cònsol– DA i liberals es presentin separats és en bona mesura culpa seva i del seu entorn. Si es guanya sense els de Gallardo, ho podran fer servir com a prova que el partit no els necessitava per a res. Si, a més, les tres candidatures conjuntes a la capital, Encamp i Ordino s’estavellessin, qui sap si Martí ho faria servir per a pressionar internament en pro d’un avançament electoral.

Per una altra banda, el ministre deixa clar que un mal resultat no esquerdaria el govern. ‘És un govern cohesionat –diu–, que treballa en equip, que ha marcat un full de ruta i que per sobre del projecte de partit ha sabut posar l’interès del país.’ Ara, no amaga que un mal resultat conjunt ‘augmentaria la pressió d’aquells que, des de l’oposició o des d’altres partits polítics, no volien aquest acord i desitgen que el govern fracassi en l’intent de fer per primera vegada en la història del país un govern de coalició’.

A banda de treballar amb menys pressió durant la legislatura, el president dels Liberals subratlla que amb uns comuns en consonància política al govern li serà molt més fàcil d’encarar les fites del país, ‘que són transversals’. La qüestió més urgent és la manca d’habitatge de lloguer a preus assequibles per a la majoria de la població. Una victòria fa ‘molt més fàcil’ que els comuns acceptin de cedir terreny per a construir-hi habitatges en la línia de la política governamental.

El PS vol consolidar-se com a alternativa de govern

El PS és l’altre actor que també s’hi juga molt, en aquestes comunals. De fet, segons Lara, s’hi juga la supervivència, tot i el bon moment a escala nacional, on són la principal força de l’oposició, amb set consellers. ‘Van fer un resultat molt bo a l’abril. Però sempre hi ha el risc de quedar fora de les institucions. A les darreres comunals va tenir molt poca presència, amb només tres consellers.’

Es tracta, diu, de veure si amb l’estirada que han fet a les generals poden arribar a guanyar alguna parròquia. ‘Si continuen en precari quatre anys més amb una mica més de força al Consell o bé si comencen a agafar força per a aspirar a coses més grans d’aquí a quatre anys’, resumeix. En aquest sentit, creu factible que s’enduguin el comú d’Escaldes i d’Encamp.

Precisament, el principal cop d’efecte dels socialdemòcrates ha estat la candidatura a Escaldes, presentada a última hora i encapçalada per Rosa Gili, fins ara consellera general. Gili ja va ser qui a les passades eleccions va obtenir, contra tots els pronòstics, la victòria en la llista territorial. Tota una fita, tenint en compte que la parròquia era el principal feu de DA. ‘L’efecte Gili’ és una de les principals cartes que juguen en aquesta campanya.

Com ja va passar fa quatre anys, també es preveu una dura batalla a la capital. La cònsol demòcrata, Conxita Marsol, vol revalidar mandat per reforçar encara més la seva posició dins el partit. La principal rival també és una dona socialdemòcrata, Dolors Carmona, que el 2015 va arribar a tres-cents vots de Marsol.

A Andorra la Vella, Lara veu gran favorita Marsol, perquè ha sabut teixir aliances amb liberals i fins i tot amb SDP, la força de l’ex-cap de govern socialista Jaume Bartumeu, de tendència progressista, que en comptes de concórrer amb el PS s’ha integrat a la candidatura de DA, el seu ase dels cops tota la passada legislatura.

A més, ningú no nega que l’actual cònsol ha canviat coses a la parròquia –un criteri que l’elector valora– i que el perfil propi que ha marcat tot el mandat respecte dels despatxos del partit l’ha reforçada com a dirigent de la capital. Un lloc d’importància política a Andorra i que li permetria d’acumular capital polític per a hipotètiques aventures en la política nacional, si mai l’actual cap de govern no volgués optar a la reelecció.

Sigui com vulgui, els socialdemòcrates creuen que hi ha en joc un canvi en el model de gestionar les parròquies i la manera de fer-hi política, tal com afirma Roger Padreny, parlamentari i cap de campanya del partit. Cal recordar que el sistema electoral andorrà atorga la majoria de consellers a la força més votada, per garantir la governabilitat.

D’aquí ve que el PS proposi un sistema de govern més plural i cooperatiu. De fet, el mandat anterior sovint ha denunciat que DA arraconava els consellers de la minoria, no compartia tota la informació i prenia decisions sense representar bona part dels ciutadans. ‘Les decisions més legítimes són aquelles que es prenen amb el màxim consens, que avui dia no existeix pel paper residual que es dóna a les oposicions’, denuncia Padreny.

A més, Lara assenyala l’anomalia democràtica ‘clara’ que significa que només puguin votar aquells que tenen la nacionalitat i l’edat per a votar. Són 28.000 persones, el 36% de les que es calcula que viuen al Principat. ‘És un problema de legitimitat’, afirma. I posa un exemple: en algunes parròquies amb quatre llistes, una força pot endur-se la majoria absoluta amb el 32% dels vots. Fent el prorrateig, ens trobaríem que té aquesta majoria malgrat haver estat votada només pel 10% de la gent que hi viu, tingui el passaport o no.