02.02.2023 - 13:03
|
Actualització: 03.02.2023 - 16:23
L’ANC ha presentat aquest matí la Conferència Nacional del Moviment Independentista, que es farà els dies 11 i 12 de març al campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona. L’entitat, en paraules del Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, pretén que la reunió serveixi per a ajudar a “constituir un pacte nacional del moviment cívic per la independència que serveixi per a consensuar actuacions i dur a terme accions per la independència”.
Àmplia representació de la societat civil
La conferència, que l’ANC ha presentat com “la gran trobada del moviment independentista”, pretén d’aglutinar les entitats del moviment civil que donen suport a la independència unilateral. Fins ara, segons que ha aclarit la presidenta, Dolors Feliu, s’hi han inscrit una quarantena d’entitats, entre les quals destaquen Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell per la República i la Intersindical.
Una xifra que podria augmentar considerablement les setmanes vinents, perquè el procés d’inscripció es va accelerant, segons que han explicat els responsables de l’ANC. L’objectiu de l’entitat, en aquest sentit, és que la conferència aglutini organitzacions d tot arreu dels Països Catalans.
Tres fronts d’acció i set ponències
La conferència s’estructurarà en tres fronts d’acció: el front civil (que examinarà com es pot bastir un front civil unitari de cara un nou embat independentista), el front institucional (que examinarà què han de fer les organitzacions de la societat civil per a empènyer els partits a revalidar la defensa de la independència unilateral) i, finalment, el front internacional (que examinarà el paper de la paradiplomàcia en la lluita per la independència de Catalunya).
S’hi faran set ponències que correspondran, precisament, a aquests tres àmbits. En el front civil, les ponències duran com a títol “Mobilització sostinguda i societat civil”, “Renovació del discurs ideològic en clau nacional i independentista” i “Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país”. En el front institucional, les ponències seran “Transició i sostenibilitat financera de les institucions”, “Impuls polític i institucional i lideratge de l’independentisme unilateral” i “Noves formes d’institucionalització de la independència”. Quant al front institucional, finalment, es farà la ponència “Geopolítica i independència”, que examinarà l’encaix de Catalunya en el context europeu i mundial i les vies en què aquest context pot jugar a favor o en contra del procés d’independència.
“L’exili ha posat en relleu la força dels arguments per la independència”
Quant a la polèmica oberta al si de l’ANC d’ençà del cap de setmana passat sobre el futur de la llista cívica, Feliu s’ha limitat a dir, en resposta a la pregunta d’un periodista: “La proposta que es feia aquest dissabte transcrivia les paraules del full de ruta de l’ANC sobre la llista cívica i feia referència a aportacions que es feia a la llista cívica en el debat que va haver-hi en assemblees de base.” I, sobre la possibilitat que les bases validin aquesta proposta, ha afegit: “És veritat que va haver-hi molt de debat, però sí que sóc optimista, perquè crec que és una proposta molt engrescadora per a arribar a la independència i somoure el front institucional que ara sembla que no es mou.”
Finalment, quant a la resolució dictada abans-d’ahir sobre el TJUE, la presidenta de l’entitat ha reiterat: “L’exili ha posat en relleu la força dels arguments per la independència i els arguments que rauen darrere la voluntat pacifica de fer la independència i els drets fonamentals que rauen rere voluntat pacífica de fer la independència davant els organismes institucionals. Evidentment, aquesta última resolució del TJUE amb la definició de grup objectivament identificable també va en aquesta línia.” I ha acabat dient: “Tot això, evidentment, alimenta la nostra posició favorable de cara al ressò internacional.”
