27.03.2025 - 21:40
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) viu instal·lada en la tensió interna i el blocatge d’ençà que es va constituir el nou secretariat nacional. L’elecció de Lluís Llach com a president va ser més accidentada que en cap altre secretariat, i el ple es va haver de suspendre una setmana perquè no era capaç d’assolir el suport de dos terços dels secretaris, com exigeixen els estatuts. Finalment, es van elegir els quatre càrrecs orgànics, però la dimissió de Sílvia Ventura a final de l’any passat va tornar a obrir la capsa de Pandora i ja s’han encadenat tres plens sense haver elegit cap substitut. Al gener, Elnur Bayramzade, coordinador de la gestió econòmica i administrativa, es va quedar a tan sols cinc vots del càrrec, amb Josep Costa com a representant del sector crític al capdavant. La tensió va pujar al ple següent, quan Costa i alguns altres secretaris se’n van anar i van criticar públicament la direcció. “Fa un moment he abandonat la reunió del secretariat nacional de l’ANC en protesta per la gestió despòtica i antireglamentària que s’està fent de l’entitat”, va escriure Costa.
Fa un moment he abandonat la reunió del Secretariat Nacional de l’ANC en protesta per la gestió despòtica i antireglamentària que s’està fent de l’entitat.
La gent que ho va donar tot per guanyar l’1O no es mereix que la continuin potinejant els qui ens han portar fins aquí. Prou— Josep Costa (@josepcosta) February 8, 2025
El darrer ple, fet el 15 de març a Elna (Rosselló), tampoc no va servir per a elegir el nou secretari, però hi va haver canvis. D’una banda, Elnur Bayramzade va fer un pas enrere i va retirar la candidatura. S’hi va presentar Benet Oliva, fins ara fora del comitè permanent. Tampoc no va ser elegit, però d’aquell ple en va sortir un camí per a mirar de recosir el secretariat nacional. Es va aprovar la creació d’un grup de treball per a trobar acords estratègics i, arribat a un punt, poder pactar un nom que pugui ser avalat per dos terços del secretariat.
Segons que expliquen a VilaWeb fonts diverses del secretariat, es constata que hi ha grans discrepàncies que no faciliten els acords. Això, fins ara, ha afavorit una distància entre sectors com més va més gran, en què encara ressona la discrepància sobre la llista cívica. D’una banda, hi ha el sector majoritari, encapçalat per Llach, que va guanyar les eleccions amb la idea de recuperar l’ANC després d’haver estat a punt de fer el pas d’entrar en l’àmbit institucional. D’una altra, hi ha els que es consideren hereus de les direccions anteriors –amb Dolors Feliu i Elisenda Paluzie al capdavant– i que van empènyer a favor de la llista cívica. Josep Costa, que fou el segon secretari més votat –darrere Llach–, s’emmarca en aquest bloc, que és minoritari però aconsegueix de blocar les votacions que demanen un suport de dos terços. I, entremig, encara hi ha secretaris que no es decanten ni pels uns ni pels altres, i que voten segons allò que consideren a cada moment.
Amb aquesta polarització, el mètode pactat per a cercar el desglaç és discutir a partir del full de ruta aprovat recentment. Conscients que en l’any que queda de mandat de l’actual secretariat no es podran dur a terme totes les accions descrites, el grup de treball discutirà quines són les tres qüestions que consideren prioritàries. A partir d’aquestes converses, confien que podran arribar a acords i, de passada, reduir friccions i parlar de noms per als càrrecs orgànics. Ara com ara, hi ha tres persones encarregades del grup de treball, però tenen la missió de cercar-ne més: són Josep Costa –la cara visible del sector crític–, Benet Oliva –l’altre candidat a secretari que es va presentar al darrer ple– i Nohemí Zafra –la vice-presidenta de l’ANC. L’encàrrec que tenen és presentar el grup de treball a la resta del secretariat el 12 d’abril, quan es farà el següent ple.
No és la primera vegada que s’intenta de trobar el consens
Aquest grup de treball és l’intent de cercar acords que ha arribat més lluny, però no és el primer. A cada reunió d’ençà del blocatge del gener s’ha parlat de seure i negociar, i al febrer es va arribar a concertar una reunió telemàtica entre Costa i Julià de Jòdar –com a representant del comitè permanent– per a mirar d’acostar posicions. S’havia de fer dilluns 10 de febrer, però el dissabte anterior va ser el dia que Costa se n’anà del ple i criticà públicament la direcció de l’entitat. Una estripada que va impossibilitar cap intent de consens i que va deixar ferides obertes.
