L’ANC s’enfronta a una crisi recurrent

Les turbulències amb les quals l’ANC acostuma a conviure s’han accelerat d’ençà de fa dues setmanes i avui podrien tenir un capítol decisiu. Si més no, aquesta és l’amenaça que fa un grup de membres del secretariat, que en la reunió que d’avui tenen previst d’exigir una qüestió de confiança al comitè permanent, encapçalat per la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu. Si no l’accepten, podrien dimitir uns quants membres.

Qui ha format part de secretariats anteriors sap que situacions d’inestabilitat com les que viu ara l’ANC són gairebé cícliques. “Això ha passat sempre. A cada mandat sempre hi ha algun motí que provoca algunes dimissions”, recorda l’ex-vice-president de l’entitat, David Fernàndez. Algunes vegades són fruit de les tensions en les relacions personals, unes altres, per la manera com es presenta l’embat als partits. Des que es va constituir l’entitat, les eleccions del secretariat i la discussió interna de les estratègies a seguir han ocasionat múltiples tensions internes. Sense anar més lluny, durant el mandat d’Elisenda Paluzie, van plegar set membres del secretariat perquè els havien rebutjat una proposta en què demanaven a l’ANC més implicació en les eleccions.

El malestar intern que hi ha ara es va cuinant de fa setmanes. En un intent de calmar les aigües, ahir Uriel Bertran va renunciar a la vice-presidència de l’entitat en favor de l’actual número dos, Jordi Pesarrodona, que havia de cedir-li el testimoni al maig. Amb aquest gest, Bertran pretenia de bastir ponts amb el sector crític, més proper a Pesarrodona. Fonts consultades per VilaWeb no creuen que serveixi per a apaivagar els ànims. De fet, alguns membres es plantegen de dimitir encara que Dolors Feliu se sotmeti a la qüestió de confiança.

Aquests darrers dies hi ha hagut unes quantes dimissions. Mònica Batalla ha abandonat el secretariat i Eloi Gispert i Joan Torres han deixat el comitè permanent, encara que de moment no han renunciat a continuar formant part del secretariat.

Tal com va anunciar VilaWeb, aquest grup de membres crítics del secretariat nacional es va constituir al voltant d’un col·lectiu que es fa dir Indesinenter. A la pàgina web esmenten com una de les fonts del conflicte la falta de respecte que exerceixen alguns membres sobre la resta de secretaris, amb desqualificacions i vets a les propostes i mocions presentades.

La qüestió de confiança

La proposta de sotmetre el comitè permanent a una qüestió de confiança no és prevista al reglament intern. Sí que es preveu una moció de censura, però perquè prosperi calen dos terços del secretariat i el sector crític no té prou suports. En el plenari extraordinari de final de gener es va fer visible quin era el pes exacte del sector crític. En una votació per a decidir si es formava un grup de treball per a començar a modelar la proposta de llista cívica, hi van votar en contra 29 secretaris. El sector proper a Feliu i que defensa la llista cívica es va quedar amb 28 i, per tant, la creació d’un grup de treball va queda ajornada.

D’ençà d’aleshores, la llista cívica ha emergit com el gran element que causa tensions i que remou les dues ànimes de l’entitat. Per una banda, els qui defensen la confrontació directa i sense la tutela dels partits, i per una altra, els qui advoquen per una estratègia que generi complicitats amb altres entitats i que no trepitgi el terreny electoral.

Debatre la creació d’una llista cívica és un compromís que va adquirir l’assemblea general de l’any passat. La proposta va néixer d’una esmena de les territorials que va rebre un suport molt ampli: “Saben que en les bases ho tenen perdut, i per això no ho volen ni discutir”, diu un membre del secretariat favorable a treballar una proposta de llista cívica. Falta veure com es resol la reunió d’avui i quantes baixes hi haurà. Segons això es podrà calibrar la transcendència de la crisi.