02.12.2022 - 13:00
|
Actualització: 02.12.2022 - 18:04
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) demana a l’independentisme que el 6 de desembre surti al carrer per manifestar-se a Barcelona en contra de la modificació del delicte de desordres públics que, segons que diuen, afectaria directament la mena de mobilització que ha fet fins ara el sobiranisme català. La manifestació sortirà a les dotze del migdia a Pla de Palau i acabarà davant el Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume. Allà, tant l’ANC com més entitats i moviments socials contraris al canvi del codi penal demanaran públicament que no s’aprovi.
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, diu que el nou text que es vol introduir al codi penal té uns quants punts per a penalitzar els desordres públics, especialment quan els fan “una multitud idònia per a alterar l’ordre públic”, una definició amb la qual l’ANC se sent especialment identificada per l’historial de manifestacions multitudinàries organitzades aquests darrers anys. A banda, també ha avisat del perill que implica l’augment de la pena mínima quan aquests desordres es fan en una multitud, que passa d’un any a tres. Aquesta diferència, segons que ha dit Feliu, implicaria un gran canvi per a aquells activistes condemnats a penes de menys de dos anys de presó, una circumstància en la qual l’ordenament jurídic espanyol permet que no entrin a la presó. “Amb aquesta nova pena mínima de tres anys no els podrien suspendre l’entrada a presó”, ha avisat.
La presidenta de l’ANC també ha recordat que diferents membres del govern espanyol han dit públicament que la intenció de la reforma penal era, d’una banda, poder continuar penalitzant fets com els del 2017 i, d’una altra, aconseguir l’extradició dels exiliats. “Que es faci en el marc d’un diàleg de la Generalitat i el govern de l’estat és greu. I que es faci en el marc d’un govern independentista, encara més. La independència no s’aconseguirà sense la mobilització”, ha dit. D’una altra banda, ha deixat clar que si la reforma es limités a derogar el delicte de sedició, l’aplaudirien, perquè compliria les peticions del Consell d’Europa.
“Quan aquest projecte de llei va sortir a la llum, hi va haver moltes veus que semblava que ho justificaven, i l’ANC ja va denunciar que era un augment de la repressió. A poc a poc s’ha afermat aquesta tendència i diverses entitats de drets humans també ho diuen”, ha dit Feliu, que ha encoratjat a mobilitzar-se perquè encara hi ha marge de modificar el text abans no es voti al congrés espanyol.
Uriel Bertran, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’ANC, ha incidit en el fet que el nou delicte de desordres públics també penalitzava la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. “Una reunió de l’ANC en què es proposessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”, ha dit, i ha afegit que no tan sols els preocupava la literalitat del text, sinó la lliure interpretació que després en pugui fer la judicatura espanyola, “que és especialment lliure”, ha dit.
“Volem que la manifestació sigui útil. Fem una crida a tots els ciutadans a moure’s per evitar que hi hagi prou majoria per a aprovar aquesta reforma, i que tot plegat es quedi en la derogació del delicte de sedició, com demanen les institucions europees”, ha dit. A banda, s’ha dirigit directament al govern espanyol i el de la Generalitat i ha dit que, si finalment s’aprovés la reforma, no faria que l’ANC deixés de mobilitzar-se: “Que tinguin molt clar que a l’ANC no tenim por. A les presons no hi ha prou lloc per a empresonar milers i milers d’activistes.”
També hi ha insistit Esther Güell, coordinadora de la Comissió de Mobilització i Accions Territorials, que ha fet un símil amb el text que es vol aprovar quan ha dit: “El dia 6 hauríem de ser una multitud idònia per a demostrar que no estem d’acord amb aquesta modificació del delicte de desordres públics agreujats. No ens l’empassarem.” També ha remarcat en la importància de la manifestació per mirar d’aturar l’aprovació de la reforma: “Si des de l’ANC i la ciutadania no se surt a protestar quan ens volen empaperar d’aquesta manera, potser després no hi serem a temps.”
Òmnium no s’adhereix a la manifestació
Dolors Feliu ha explicat que la manifestació tenia el suport de partits independentistes, com ara Junts i la CUP, o fins i tot d’un sector crític d’ERC, el col·lectiu Primer d’Octubre. D’una altra banda, ha dit que no havien aconseguit el suport d’Òmnium Cultural, que també va criticar la modificació del delicte de desordres públics perquè podia augmentar la repressió dels moviments socials. Sense donar-ne gaire detalls, Feliu s’ha limitat a dir: “No estan tant en la línia de pressionar el govern de la Generalitat.”
Feliu també ha parlat de la distància actual entre l’ANC i ERC i el govern de la Generalitat, però ho ha circumscrit en una discrepància en l’estratègia política i ha dit que no se sentien lluny de les bases i els votants d’ERC. “No estem d’acord en l’estratègia del fals diàleg amb el govern espanyol, de la qual surten coses com aquesta. És prou evident que aquesta reforma no serveix per a aconseguir la independència i que, de fet, va en el sentit contrari. Ens sembla un diàleg fals i acaba fent molt de mal tenir un govern implicat en aquestes negociacions i donant suport a aquesta iniciativa.”