Els socis de l’ANC refusen la llista cívica per un marge molt estret

Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han refusat la proposta de presentar una llista cívica a les eleccions del 12 de maig. Hi ha votat a favor 3.660 socis (48,16%), en contra 3.758, el 49,45% i hi ha hagut 181 vots en blanc (2,38%). En total, hi han votat 7.599 socis, una participació de les més altes de les consultes internes de l’ANC. “La diferència entre el ‘sí’ i el ‘no’ és mínima, noranta-vuit vots, dins una importantíssima participació”, ha dit la presidenta, Dolors Feliu, que ha afegit que aquesta tan poca diferència entre el “no” i el “sí” era un “no, per ara”.

El resultat s’ha fet públic en una assemblea general en què no s’ha expressat la tibantor interna que ha acompanyat el debat de la llista cívica, i que ha avalat la gestió del secretariat nacional amb 403 vots a favor, 45 en contra i 29 en blanc. També s’ha avalat la convocatòria d’eleccions per a renovar el secretariat nacional del 14 al 18 de maig. Amb la negativa dels socis, desapareix un dels actors principals del que s’ha conegut com a quart espai independentista i obre un nou futur a l’ANC.

Feliu ha defensat que el resultat era un avís clar als partits i que el projecte es podria rescatar més endavant. “Aquests resultats s’han produït en un moment de gran convulsió del país i dels escenaris polítics. Ben segur que l’avançament electoral ha contribuït en l’avançament electoral d’una manera significativa”, ha afegit. De fet, ha atribuït a la proposta de la llista cívica part de la responsabilitat de l’avançament electoral: “Hem posat sobre la taula un projecte disruptiu, decidit, per a la independència efectiva i per a trencar l’escenari pactista.”

Ha reconegut que el projecte de la llista cívica ha tensat l’organització, però ha dit que era un debat pendent a les bases de feia temps i que ara havia pogut aflorar. “El debat i el projecte ha reactivat l’entitat”, ha dit, i ha reivindicat que només pel fet d’haver-lo proposat s’havia tornat a posar la qüestió de la independència al centre de la taula. “Avui no s’ha acabat res.”

Tot i que la llista cívica no s’hi presentarà, Feliu ha dit que collarien els partits polítics perquè les eleccions del 12 de maig servissin per a fer la independència: “Encara ara volem unes eleccions plebiscitàries per fer efectiu el projecte del Primer d’Octubre. Empenyerem els partits perquè ho facin, serem als carrers per a aconseguir-ho i no callarem.”

En acabat, Feliu ha fet una crida als socis perquè s’impliquessin i es presentin a les eleccions per a renovar el secretariat nacional de l’ANC. Però no ha aclarit si s’hi presentarà o no. “Ara més que mai necessitem una assemblea forta i aquest és un moment de renovació i compromís”, ha dit.

Un calendari electoral costerut

Presentar una llista cívica a les eleccions del 12 de maig hauria estat una tasca titànica pel poc marge de maniobra que els ha deixat l’avançament electoral. En solament vint dies a partir de dilluns haurien hagut de convèncer gent de la societat civil perquè fes el pas de presentar-se i de recollir vora 60.000 signatures d’aval. Tot plegat, abans del 8 d’abril.

La idea inicial era obrir un procés participatiu perquè qualsevol ciutadà pogués proposar el nom de cinc persones que li hauria agradat que fossin candidats de la llista cívica. Haurien pogut ser noms qualssevol, sense necessitat que s’haguessin proposat ni pretenguessin de fer el pas d’entrar en política institucional. De fet, l’únic requisit era que fossin independents de les direccions dels partits polítics i no haguessin tingut llocs de responsabilitats en àmbits polítics o de confiança al sector públic els cinc mesos anteriors a la presentació de la candidatura. Tampoc n’haurien pogut formar part membres del secretariat nacional de l’ANC del juny del 2022 fins a les eleccions ni càrrecs de les assemblees de base de l’ANC fins cinc mesos abans de la presentació de la candidatura.

Una vegada recollits tots els noms proposats, un grup promotor de l’ANC s’hauria hagut de posar en contacte amb els que tinguessin més suport per demanar-los que es presentin. De fet, el secretariat comptava que la pressió popular de ser proposats per milers de persones impressionaria els noms de la societat civil en qüestió i els ajudaria a fer el pas. Un procés de formigueta per a convèncer els candidats que potser s’hauria allargat mesos, però que ara haurien hagut de fer en poques setmanes.

Per si això no fos prou, també haurien hagut d’activar les bases perquè recollissin les signatures necessàries per a presentar-se com a agrupació d’electors. A diferència dels partits polítics, una agrupació d’electors no té vocació de permanència en el temps ni una estructura organitzativa ferma. L’inconvenient és que ha d’afrontar una barrera més alta per a poder-se presentar. Si els partits extraparlamentaris han de lliurar signatures del 0,1% del cens electoral de cada circumscripció d’aval, les agrupacions d’electors n’han de lliurar deu vegades més, un 1%. Traduït a xifres, i si es manté el cens electoral de les darreres eleccions, la llista cívica hauria necessitat 57.037 signatures, repartides per demarcacions així: 42.435 a Barcelona, 5.966 a Tarragona, 5.463 a Girona i 3.172 a Lleida.