13.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.03.2023 - 07:51
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja ha començat un cicle de reunions amb les assemblees territorials per a parlar sobre la llista cívica que vol impulsar amb vista a les eleccions del Parlament de Catalunya. L’objectiu és reunir socis i simpatitzants perquè posin en comú els punts de vista sobre aquest projecte.
El segon d’aquests debats, al qual va assistir un periodista de VilaWeb, fou amb l’ANC de Sants-Montjuïc. Qui va explicar-hi el parer de l’ANC va ser Uriel Bertran, membre del secretariat i responsable de la comissió d’estratègia i discurs. Va servir per a parlar de les opcions que hi ha sobre la taula i com s’ha d’impulsar la llista. Segons l’entitat, la llista cívica, que es recull en el full de ruta de l’ANC, ha de ser independent dels partits. D’aquestes reunions, n’ha de sortir una proposta consolidada, que haurà de ser ratificada pels socis.
Bertran ha dit a VilaWeb que la idea és mantenir les reunions durant un any: “El full de ruta que s’aprovarà al maig abordarà la qüestió i definirà amb més precisió què entenem per llista cívica, però deixarà la qüestió en mans dels socis amb una consulta mesos abans de les eleccions. Els socis n’han de tenir tota la informació.” Segons ell, la proposta té un suport majoritari: “Per la gent que ve i pels qüestionaris recollits, es fa visible un suport molt ampli. Els debats ens van bé per a copsar l’opinió de primera mà. Hi ha una bona acollida, però tot seguirà el seu procés. Hi haurà un any de debats tranquils, els escenaris polítics poden variar i això pot reforçar o matisar la proposta. Volem seguir un procés tranquil.”
La llista, fruit del malestar amb els partits
El projecte sorgeix del malestar amb ERC, Junts i la CUP. L’ANC veu que, malgrat que els partits tenen majoria absoluta al parlament, d’ençà del referèndum del Primer d’Octubre no s’ha arribat a cap acord per a fer possible la independència. Segons l’ANC, fins el 2017 la mobilització popular va empènyer els partits i les institucions a fer els passos per a culminar la independència, sense èxit.
“No podem tornar a cometre el mateix error. El capital que representa l’esforç i la mobilització de la gent s’ha d’aprofitar per a materialitzar la independència i no podem tornar a confiar en els mateixos partits polítics”, diu el document de treball que l’ANC de Sants va repartir entre els assistents del debat.
En aquest text, la territorial expressa per quins motius vol la llista cívica. Entre més qüestions, diuen que la llista serà l’espai que agruparà l’opció de la via unilateral; que no s’ha de malbaratar la mobilització de la gent; que cal una opció guanyadora per a fer la independència; que s’ha de posar en pràctica una nova manera de fer política; i que s’ha de tornar a guanyar credibilitat en l’àmbit internacional. Sobre aquest darrer punt, diuen que l’octubre del 2017 Catalunya era en el punt de mira de tot el món, però que ara els actors internacionals consideren que el conflicte català és en via de solució.
Segons l’entitat, aquesta nova llista cívica no ha de servir per a gestionar el “mentrestant”, sinó per a culminar la independència, partint de la base que el dret de decidir ja s’ha practicat amb el referèndum i que solament cal aplicar els resultats del Primer d’Octubre.
El format, els lideratges i el paper de l’ANC
En el debat de Sants, Bertran va donar per sobreentès que la llista hauria de ser paral·lela als partits polítics. No obstant això, l’entitat ofereix als socis que triïn entre tres opcions. La primera és una agrupació d’electors, que hauria de tenir un suport mínim de seixanta mil signatures; la segona, una coalició de partits polítics existents; i la tercera, la creació d’un nou partit polític. Segons Bertran, per les reunions en què ha participat, l’opció que té més suport popular és l’agrupació d’electors. “En la conferència nacional també es va reflectir així. És la que encaixa més amb una durada determinada. La llista cívica s’entén com una cosa excepcional. El fet de requerir seixanta mil suports dóna confiança”, explica.
Més enllà d’ocupar l’espai dels electors que opten per la via unilateral, amb la llista també es volen generar nous lideratges. El mecanisme per a aconseguir-ho no s’ha definit, tot i que l’ANC sospesa dues opcions. Per una banda, una llista formada per ciutadans, independents de les direccions del partit, que hauran signat un compromís amb la DUI. I, per una altra banda, gent independent amb el suport de càrrecs polítics i institucionals.
L’ANC tampoc no veu clar quin paper ha d’adoptar. D’això, també se’n va parlar en l’assemblea oberta de Sants. Segons Bertran, hi ha dues posicions clares: els partidaris que l’ANC impulsi la creació de la llista i hi doni suport, però que no participi en l’organització electoral; i els qui volen que l’entitat tingui un paper més actiu, és a dir, que a part d’impulsar i participar en la configuració de la llista, també s’hi impliqui durant la campanya electoral i que faci de portaveu. Segons Bertran, els càrrecs nacionals de l’ANC no haurien de formar part de la llista electoral.
Si s’arriba al Parlament de Catalunya, l’ANC diu que la llista hauria de tenir prou capacitat per a blocar el funcionament normal de la cambra. Això significa, segons Bertran, blocar la investidura del president fins que no hi hagi un full de ruta per a fer la independència. Ho explica així: “Hi ha tres possibilitats: que hi hagi acord independentista, que algun partit independentista pacti amb els del 155 o bé que es repeteixin eleccions.”
Els socis tindran la darrera paraula
La llista cívica és un debat complex. A l’ANC hi ha gent molt diversa i els debats amb les territorials han començat fa poc temps. Serveixen per a copsar les expectatives polítiques dels socis i simpatitzants, però l’entitat deixa clar que els socis seran els qui hi tindran la darrera paraula. A final de maig és previst que l’ANC aprovi el nou full de ruta, on és previst que s’inclogui, entre més projectes, la llista cívica.
Per això aquest cap de setmana també es va parlar del projecte en la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, organitzada per l’ANC, que aplegà cinquanta-set entitats i unes cinc-centes persones a títol individual. En la cloenda, Bertran va dir que en el grup de treball havien sortit unes quantes condicions que s’haurien de complir, com ara la possibilitat d’arribar a acords amb les altres entitats, i que no s’ha de concebre com una fragmentació del sistema de partits.
