03.07.2024 - 10:36
|
Actualització: 03.07.2024 - 11:14
El secretariat nacional de l’ANC ha aprovat dues declaracions polítiques en què exposa les línies mestres que guiaran l’organització independentista els dos anys vinents, sota la presidència de Lluís Llach. A més de fer una anàlisi de l’estat actual de l’independentisme i de les seves causes, parla de la situació immediata que haurà d’abordar: la investidura d’un president de la Generalitat, o nom i el retorn de l’exili de Carles Puigdemont.
L’ANC es posiciona clarament en contra d’una possible investidura de Salvador Illa, i recorda que va fer costat a l’aplicació de l’article 155 i que defensa les posicions del govern d’Espanya, dels tribunals i de la resta d’institucions espanyoles. A més, diu que, tot sovint, Illa canvia al castellà en els seus actes públics. “Un president de la Generalitat amb aquesta pràctica degradarà el prestigi i l’ús social del català”, diu l’ANC. Per això, demana a Junts, ERC i la CUP que no proporcioni cap suport actiu o passiu a la investidura d’Illa, i diu que respondrà a una eventual presidència de la Generalitat intensificant el seu pla de mobilitzacions, “que és aplicable tant si hi ha investidura de Salvador Illa, únicament amb els 68 escons unionistes, com si hi ha repetició d’eleccions com a resultat del seu fracàs per a crear un bloc de govern”.
També parla del possible retorn de Puigdemont, que diu que mereix un reconeixement del poble català pels seus anys d’exili i per la projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya que ha fet. Ara bé, tenint en compte que el Tribunal Suprem espanyol s’ha negat a amnistiar-lo i manté en vigor l’ordre de detenció, l’ANC afegeix que aquest acte “esdevindrà una defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intenta arrestar-lo.” També deixa clar que aquest reconeixement del poble català exigirà d’allunyar “qualsevol ombra de partidisme en el plantejament de la seva tornada”.
L’ANC també es marca com a objectiu l’increment de la projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya, i es proposa de fer campanyes de denúncia de l’espoliació fiscal i les conseqüències socials que té i per a promoure una llei integral de protecció de la llengua catalana.
La campanya per la sobirania fiscal i de denúncia de l’espoliació començarà la Diada de l’Onze de Setembre, “en una primera fase de conscienciació de la connexió dels nostres problemes socials amb l’explotació colonial-fiscal de Catalunya”. La idea és explicar com el dèficit fiscal té efectes concrets en l’educació, la sanitat, la dependència, l’habitatge social, els trens de Rodalia, les infrastructures, la recerca i més àmbits. Després, en una segona fase, l’ANC promourà manifestacions i actes de lluita no-violenta per a impedir que els diputats independentistes al congrés espanyol votin a favor “d’uns pressupostos espanyols que impliquen 22.000 milions de dèficit fiscal”. I exposaran la independència com a única eina per a assolir la sobirania fiscal necessària.
A més, l’ANC proposa d’elaborar una “carta de la llengua catalana“, una llei que hauria de garantir l’ús social del català: “La immersió lingüística, el deure legal de conèixer el català, la territorialitat de la llengua en aspectes clau com els canals de televisió, retolació, etc.” L’ANC s’imagina una llei integral sorgida de la base, primer a partir d’un congrés de la carta de la llengua catalana que aplegui les associacions de la llengua i els especialistes en sociolingüística i en dret lingüístic, però també grups locals d’activistes pel català a les poblacions i a les xarxes locals. A partir d’aquests consensos, redactaran una Iniciativa Legislativa Popular amb el contingut de la carta perquè s’aprovi al parlament. Reconeixen que probablement serà declarada anticonstitucional, però l’objectiu, diuen, és demostrar que només la independència pot garantir la supervivència de la llengua.
