31.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.02.2023 - 16:23
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està acostumada a conviure en un clima de debat intern que causa tensions més o menys passatgeres. Però hi ha debats que incideixen en l’essència de l’entitat, i aquests tenen la capacitat de forçar les costures de l’entitat. És el cas de la possible creació d’una llista cívica per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest compromís, pres a l’assemblea general ordinària de l’any passat, ha fet aflorar enfocaments diversos sobre la necessitat de fer entrar l’entitat en el terreny de la política.
Dissabte el secretariat va fer un plenari extraordinari per a decidir si es formava un grup de treball per a començar a modelar la proposta de llista cívica. Ho va proposar la comissió d’estratègia i discurs de l’entitat, encapçalada per Uriel Bertran, home de confiança de la presidenta, Dolors Feliu. Però la creació d’aquest grup de treball, que hauria permès de posar fil a l’agulla a la llista cívica, requeria l’aprovació de dos terços dels secretariat i el resultat fou de 28 vots a favor i 29 en contra.
L’ANC ha volgut llevar importància a la votació, tot explicant que en cap cas no implica un rebuig de la llista cívica. I és cert, perquè ara el debat començarà a les assemblees territorials. Però algunes veus assenyalen que la derrota en aquesta votació és un toc d’atenció a la direcció de l’entitat, que volia tirar pel dret.
“El full de ruta ens marca que hem de crear una llista cívica, no ens hi podem oposar. Però tampoc no podem potenciar-la. Per això es va rebutjar de crear un grup de treball sense consultar el territori abans”, declara un membre del secretariat que dissabte era present en la votació. Per ell, una decisió tan transcendental com la creació d’una llista electoral requereix un debat entre les bases, i això és el que passarà a partir d’ara. “No s’ha de decidir de dalt cap a baix, sinó al revés”, resumeix.
Aquesta nova situació és indomable i es fa molt difícil de saber si pot acabar cristal·litzant en una llista o, per contra, es rebutjarà. Ara mateix hi ha moltes discrepàncies i el full de ruta deixa clar que l’última decisió sobre la composició de la llista la tenen els socis, que són els que hauran de votar si fer-la o no. I és ací on apareix una dicotomia molt clara en el si del secretariat, una divisió quant a les estratègies sobre el paper que ha de tenir l’ANC: els que volen crear una llista que capitalitzi el malestar de la gent i castigar els partits independentistes i els que consideren que cal prioritzar la mobilització i no entrar en el terreny electoral.
Els partidaris d’aquesta segona opció recorden què va passar a Primàries i destaquen la dificultat de teixir un projecte electoral a tot el territori. Hi ha algun altre sector que considera que una llista cívica pot tenir cert sentit sempre que se cerqui l’aliança de més entitats i s’ompli de contingut, però que l’actual direcció ha volgut monopolitzar aquesta opció com un simple espantall als partits: “La visió estreta no ha estat capaç d’explicar com aconseguiran els seus diputats que es faci efectiva la independència. Si no rectifiquem es repetirà la gran decepció de la victòria del 52%”, diu en un article Joan Piñol, un dels setanta membres del secretariat nacional.
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, no ha amagat mai la voluntat de fer una llista cívica i ací és on hi ha ara mateix les principals discrepàncies entre els membres de l’ANC: “Hi ha una gran coincidència a considerar que hem d’estar implicats en la mobilització al carrer. Però alguns pensen que amb la mobilització sense res més s’arribarà a la independència. I aquesta visió difereix de la que tenen els qui creuen que cal una estratègia “, diu en declaracions a VilaWeb. Tot i que no interpreta la votació de dissabte com un toc d’atenció a la seva presidència, accepta que el grup de treball no era la fórmula per a tractar aquesta qüestió: “Com que la llista cívica és una opció bona, desperta passions i ha tingut aquesta repercussió.”
La llista cívica va entrar en el full de ruta de l’ANC el mes de març passat, quan l’entitat encara era presidida per Elisenda Paluzie. Es va proposar com una resposta a l’immobilisme dels partits independentistes. De fet, la proposta va tenir el suport d’un 96%: “Dels dubtes, la por i els riscs, en som conscients. Seria una irresponsabilitat pensar que serà la panacea i que amb una llista cívica ho resoldrem tot. Però o ens arrisquem una mica o no sortirem de la roda d’hàmster”, diu un membre del secretariat favorable a la via electoral.
Les territorials començaran aviat els debats sobre la llista cívica, en què apareixeran grans preguntes sobre com configurar-la, si deixar-hi entrar militants de partit o no, o si cal cercar aliances amb més entitats independentistes. És previst que la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que promou l’ANC pugui donar algunes pistes. Tot aquest procés haurà de culminar amb una consulta als socis, però encara hi ha moltes qüestions per a resoldre.
