18.10.2022 - 17:24
|
Actualització: 19.10.2022 - 19:57
El jutjat mercantil número 11 de Barcelona ha confirmat les mesures cautelars que ordenaven el tancament de la pàgina web Consum Estratègic de l’ANC, que contenia un cercador de les empreses més compromeses amb l’autodeterminació i deslligades de les pressions de l’estat espanyol. L’entitat, que ha procedit a tancar la pàgina web de forma immediata arran de la sentència, disposa ara de vint dies per recórrer contra la sentència i enviar el cas a l’Audiència de Barcelona.
Què hi havia a la web de Consum Estratègic de l’ANC, censurada per la justícia espanyola?
La sentència, que qualifica la pàgina com a deslleial i “contrària a la bona fe”, també prohibeix tota actuació destinada a la difusió de la campanya, i demana a l’ANC que s’abstingui de fer campanyes de caràcter semblant en un futur.
D’aquesta manera, el jutjat confirma les mesures cautelars aprovades el 2019 arran d’una denúncia de la patronal Foment del Treball. Aleshores, la patronal va al·legar que l’estratègia de l’entitat independentista era conducta contrària a la bona fe i considerà que la pàgina web falsejava la lliure competència i afectava l’interès públic.
Ara, la jutgessa titular ha considerat que la conducta de l’ANC constitueix un acte obstaculitzador, en la modalitat de boicot i que, consegüentment, no es pot emparar en la llibertat d’opinió, tal com reclamava l’entitat. En aquest sentit, el tribunal al·lega que l’exercici de la llibertat d’opinió “no pot emparar la comissió de conductes constitutives d’il·lícits concurrencials“.
L’ANC titlla la decisió de precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació
En un comunicat publicat aquesta tarda, l’ANC ha denunciat que la sentència s’inscriu en la causa general contra el moviment independentista i que vulnera drets fonamentals en una societat democràtica, com ara la llibertat d’associació. “La llibertat d’expressió no només és la llibertat d’opinar, sinó que també inclou la cerca d’efectes sobre els ciutadans d’aquestes opinions. Amb aquesta sentència es perverteix el dret mercantil i el dret de la competència, convertint-los en un instrument més del dret de l’enemic”, lamenta el comunicat.
I segueix: “En aquest cas, l’instrument de la repressió ha estat la patronal Foment, que lluny de defensar els interessos de les empreses catalanes, traint la seva història, ha optat per defensar els interessos d’unes poques empreses oligopolístiques i amb seu a Madrid.”
Per a l’entitat, reivindica que la decisió de censura una campanya pensada “en positiu” i orientada a informar els consumidors suposa “un precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació.” I reivindica: “La pàgina consumestrategic.cat tenia com a objectiu promoure el consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0 o el respecte i promoció de la llengua catalana.”
Alhora, lamenta que la justícia considera l’ANC com a empresa a efectes de la sentència. “Recordem, també, que considerar l’Assemblea com a empresa en el sentit del dret de la competència, quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per a altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.”
El comunicat acaba reivindicant el rol de l’entitat: “És totalment legítim, i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió, que l’Assemblea analitzés la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i, d’acord amb els objectius polítics i socials de l’entitat, promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar en la línia d’aquestes conviccions”, sentencia.
Mesures cautelars del 2019
El 2019, en la resolució que ordenava el tancament cautelar de la pàgina web, la justícia ja va determinar que l’ANC havia incitat a la discriminació, una conducta que, segons que va afegir, no podia ser emparada per la llibertat d’opinió.
Durant la vista del setembre del 2019, l’advocat de l’ANC va dir a la jutgessa que la pàgina publicava les empreses que s’ajustaven a uns quants paràmetres socials, econòmics i nacionals, i que això no implicava un “boicot negatiu” a les que no hi apareixien sinó un “buycot positiu” –un terme que juga amb el verb anglès buy (“comprar”) per fomentar el consum dels productes de certes companyies. Així, l’entitat defensà que la pàgina era un exercici de la llibertat d’expressió, i que no discriminava per raons polítiques cap empresa.
