Anant al gra

Ucraïna i Rússia van signar abans-d’ahir, divendres, un acord auspiciat per les Nacions Unides i Turquia. L’acord hauria d’evitar la crisi alimentària global i permetre que milions de tones de gra, i de fertilitzant, poguessin sortir dels dos països amb els vaixells ara atracats als ports per culpa de la guerra. El món ha rebut amb alegria aquest acord, perquè tots dos països són grans productors i exportadors de gra i de fertilitzants. D’algun gra, com ara el gira-sol, més de la meitat de la producció d’algun productes, és seva, i de moltes altres espècies, en produeixen un 25%, segons dades de la FAO, resumides en aquest informe recent. És tan important, tan copiosa, aquesta producció, que la invasió russa d’Ucraïna, i el blocatge dels ports posterior, n’ha desestabilitzat el mercat global, l’estoc no arriba, els preus s’han enfilat i la fam afecta milions d’individus.

A Occident fa mesos que expliquem que els russos impedeixen la sortida del gra ucraïnès i que, doncs, són ells que provoquen la crisi alimentària mundial. Resumit en un titular llampant: Morts de gana per culpa de Putin. Passa (sempre passa alguna cosa) que en llegint la nota informativa de l’acord, en llegint les paraules de l’ONU, i la lletra no tan petita de diaris com Financial Times, o d’agències com Reuters, la cosa no es veu pas tan clara.

Fills com som de la propaganda, també de la nostra, lamentem de no poder llegir l’acord íntegre, que no s’ha facilitat de moment, però l’ONU sí que ha fet una nota informativa, aquesta, en què es llegeix la sorpresa següent: “El pla de les Nacions Unides també aplana el camí perquè aliments i fertilitzants russos arribin als mercats mundials per ajudar a estabilitzar els preus dels aliments a tot el món i evitar la fam que afecta milions (…) Dos equips de les Nacions Unides es van constituir en paral·lel durant les converses: l’un, que es va centrar en la tramesa de gra ucraïnès a través de la Mar Negra, era dirigit pel cap d’aferss humanitaris de l’ONU, Martin Griffith; l’altre, centrat a facilitar l’accés als aliments i fertilitzants russos, era presidit per Rebecca Grynspan, secretària general de l’organisme de comerç i desenvolupament de l’ONU, UNCTAD.”

La pregunta surt sola: Occident evitava via sancions (o fins i tot via blocatge, no fet mai explícit) la sortida de gra i de fertilitzants russos? Les paraules de la ONU bé que semblen indicar-ho. I això és greu, perquè, segons la FAO, les exportacions russes de gra i de fertilitzants són molt més voluminoses, molt més importants, que no pas les ucraïneses (pdf). Tot seguit uns quants exemples que expliquen la importància del gra i dels fertilitzants russos a escala mundial (color groc al gràfic), en comparació amb els ucraïnesos (verd):

Reuters hi afegeix: “Un funcionari de l’ONU va dir que un pacte signat per separat divendres suavitzaria les exportacions russes i que les Nacions Unides havien vist amb bons ulls que els Estats Units i la Unió Europea haguessin aclarit que les seves sancions no afectarien aquests enviaments.” Si la UE i els Estats Units han d’aclarir que les sancions no afecten les exportacions russes… senyal que n’hi havia dubtes.

Som fills de la propaganda, també de la nostra. Sé prou quin és el meu bàndol, en aquesta guerra: l’occidental. Sé prou que l’imperialisme rus no em trobarà al seu costat. Però també sé prou, sobretot de divendres ençà (però ja d’abans, gràcies al gran Rafael Poch, Hambre y propaganda de guerra), que no era pas únicament Rússia que blocava els vaixells ucraïnesos plens de gra i de fertilitzants, causa de la fam mundial. Occident també els blocava. O dit d’una altra manera, i anant més al gra: nosaltres també ho fèiem.