Anàlisi: per què han fallat tant les enquestes?

Un dels fets més sorprenents d’aquest 26-J ha estat que les enquestes han fallat estrepitosament. Els pronòstics no s’han pas complert, amb algunes patinades molt importants, com ara la victòria de Podem damunt el PSOE o l’enfonsament de CDC, que no s’han produït. Com el podem explicar, aquest fracàs?

Abans, quan hi havia un domini clar del bipartidisme, les enquestes eren relativament fàcils de fer i la ‘cuina’ se centrava principalment a predir les tendències dels dos grans partits, una feina facilitada pel record de vot i un comportament electoral estable i previsible. En canvi, amb una situació inestable, amb noves aliances electorals, partits nous amb un comportament volàtil i uns votants de qui ignorem el comportament, la tasca de fer enquestes es complica molt.

Encara més amb un sistema de circumscripcions petites, com el de l’estat espanyol, que pot fer que un partit que baixi una mica en nombre de vots s’enfonsi en nombre d’escons. Habitualment, les enquestes tenen un marge d’error d’un 3% i com més partits, més errades hi ha. En el cas de Ciutadans, una caiguda mínima d’un punt (de 13,94% a 12,92%), que pot ser imperceptible en les enquestes, ha esdevingut una pèrdua de 8 escons, és a dir, gairebé un 25% dels diputats que tenia. Aquest canvi és gairebé impossible de percebre en una enquesta basada en 1.000 entrevistes. Amb una mostra tan petita, es fa difícil de saber si perdran escons o no allà on en realitat ballen.

La predicció encara és més difícil si hi ha tendències diferents als territoris. Per exemple, Units Podem creix al País Basc, però cau a gran part del territori espanyol. Si predir els canvis de tendència ja és difícil, encara ho serà més quan aquestes tendències són tan diverses segons el territori, amb un panorama de nous partits.

Un altre factor a tenir en compte és el canvi en el comportament electoral dels votants de cada partit. Fins ara era habitual el vot ocult en el PP. En canvi, el vot socialista no ho havia estat mai i, si n’hi havia en aquestes eleccions, només ho podíem saber amb els resultats a la mà. També hi ha el cas de CDC, amb uns votants habitualment fidels encara que dubtessin a l’hora de respondre les enquestes; tanmateix, aquesta fidelitat no es manté en les darreres eleccions. Per una altra banda, Ciutadans i Podem tenen uns simpatitzants molt mobilitzats que han originat una sobrerepresentació a les enquestes, una previsió que no es corresponia amb la realitat. Fins que no tinguin un comportament estable, els resultats d’aquests partits faran de mal predir.

Encara hi ha un altre factor a tenir en compte. Les enquestes de mitjans tenen generalment un biaix intencionat: volen crear un clima determinat per a afavorir una opció política, però que no és real. Hi ha un criteri qüestionable en molts mitjans per això.

Finalment, un detall que no és pas menor: encara que l’enquesta del dia de les eleccions és a peu d’urna, la majoria de les anteriors són fetes telefònicament. I, realment, al segle XXI és representatiu el nombre de persones que tenen telèfon?