25.03.2018 - 15:32
|
Actualització: 26.03.2018 - 02:07
Després de la retenció del president de la Generalitat per les autoritats alemanyes s’obren molts interrogants sobre el seu futur. Aquestes són les principals preguntes i respostes a tenir en compte.
1. Des del punt de vista judicial:
—Per quin motiu ha estat retingut el president Puigdemont?
—Espanya ha enviat l’euroordre, en què demana a totes les policies de la Unió Europea que retinguin i identifiquin els polítics afectats. Això ha fet la policia alemanya.
—L’euroordre és un mecanisme homogeni que tothom ha d’aplicar igual?
—El procediment per a procedir a l’extradició depèn de cada estat de la Unió Europea.
En el cas alemany el funcionament habitual és el següent:
—És habitual és que si la persona que ha de ser extradita no consent de ser-ho, la cort regional que atén el cas consulti l’Oficina Federal de Justícia i del govern alemany abans de prendre cap decisió, tot i que no n’estan obligats. Això significaria, en principi, que no es prendria cap decisió ràpida sobre l’extradició del president Puigdemont.
En aquest sentit, el comunicat de la fiscalia general de l’estat de Schleswig-Holstein diu això:
—La justícia alemanya, d’acord amb la llei sobre cooperació internacional en afers criminals, ha definit dotze casos en els quals una extradició no s’ha de concedir i és il·legitima. Dos d’aquests casos poden ser importants en aquest cas. El primer és contingut en la llei alemanya, que diu que una extradició no es pot concedir si la demanda és ‘motivada per raons polítiques’. El segon es basa en la Convenció Europea dels Drets Humans. Diversos casos d’extradició a Alemanya han estat denegats d’acord amb l’article 6 d’aquesta convenció, perquè no hi ha condicions per a un judici just.
—Els delictes dels qual Espanya acusa Puigdemont existeixen en les lleis alemanyes?
—No hi ha els mateixos delictes, però sí que n’hi ha de semblants. El codi penal alemany inclou penes per traïció a l’estat, que es poden equiparar vagament amb les de rebel·lió que vol aplicar Espanya. Però cal tenir en compte també que, per una altra banda, a Alemanya la protecció de les opinions i actuacions polítiques, especialment en el cas dels parlaments, és molt gran.
—Quants dies té Alemanya per a prendre una decisió?
—Normalment, amb l’euroordre, si el detingut consent l’extradició, es fa en deu dies. Si no la consent i, per tant, ha d’intervenir-hi un jutge, la decisió es pot prendre durant els tres mesos següents.
2. Des del punt de vista polític:
Tot i que la decisió és bàsicament jurídica, la intervenció del govern alemany fa que calgui tenir en compte també factors polítics.
—Com és la relació entre els governs alemany i espanyol?
—La relació personal entre Angela Merkel i Mariano Rajoy és molt bona. La CDU i el PP formen part tots dos del Partit Popular Europeu. Però Merkel ha expressat prou vegades la seva incomoditat amb les posicions de Rajoy sobre Catalunya. L’octubre passat va demanar a Rajoy en el Consell Europeu que aclarís la seva posició i Rajoy s’hi va negar. I després de les eleccions del 21 de desembre el govern alemany va demanar en un comunicat que es deixés als independentistes formar govern a Catalunya.
—Qui dirigeix el Ministeri de Justícia en el govern alemany de coalició?
—El Ministeri de Justícia alemany és a les mans de la dirigent socialista Katharina Barley.
—La coalició de govern té una posició homogènia sobre Catalunya?
—No sé sap que en tingui. El nou govern alemany és format per tres partits, els demòcrata-cristians en coalició de la CDU i la CSU de Baviera i el Partit Socialdemòcrata (SPD). La CSU de Baviera té tres dels setze ministres i ha expressat unes quantes vegades el seu suport al govern català. Un d’aquests tres ministres és el d’Interior, responsable de la policia.
