L’escac de la CUP al govern: el refús al pressupost podria implicar un tomb en la legislatura

En una tauleta i enmig de la incertesa. Així és com arribarà el projecte de llei del pressupost al Parlament de Catalunya. El conseller d’Economia, Jaume Giró, el lliurarà aquest migdia a la presidenta de la cambra i començaran els tràmits parlamentaris que haurien de portar a aprovar-lo. ERC i JxCat no volen admetre ara per ara un tomb de guió arran de la possibilitat que les assemblees obertes parlamentàries de la CUP decideixin aquest cap de setmana de presentar-hi una esmena a la totalitat i s’esvaeixi, així, la majoria independentista que va fer possible la investidura de Pere Aragonès. Els socis de govern s’aferren al pla del principi. Esperen que la CUP opti per facilitar el primer tràmit del pressupost, que previsiblement serà el dia 22, i guanyin més temps per a entendre’s. Si la CUP no s’oposa als comptes, el marge de negociació es podria allargar fins a final de desembre, quan és prevista la votació final, si no és que algun partit de l’oposició en demana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que l’ajornaria unes setmanes.

Però la CUP s’hi ha situat molt lluny. Considera que el pressupost no executa el tomb a l’esquerra que creuen que era plasmat en el pacte d’investidura. Per això es qüestionen si han de garantir l’estabilitat d’un govern que, a més, critiquen perquè defuig la confrontació. La decisió de les bases condicionarà definitivament la política d’aliances d’un govern que s’havia de sustentar sobre el 52% dels vots independentistes. Probablement no hauria existit l’1-O si la CUP no hagués tombat els comptes del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras el 2016: a Puigdemont, no li hauria calgut la qüestió de confiança ni introduir un referèndum unilateral en el full de ruta. Però la situació actual no té res a veure amb la d’aleshores: s’assembla més a la de la legislatura anterior. Perquè si els anticapitalistes decideixen de presentar una esmena de refús als comptes, el govern no haurà de patir per la seva estabilitat. En termes parlamentaris, el procés d’independència forma part del passat i de mica en mica s’ha anat trencant la política de blocs.

Ara, el govern disposa de dos socis alternatius que s’han ofert a negociar: els socialistes catalans i els comuns. L’entrada en joc d’En Comú Podem no seria nova. Aragonès, a la Vice-presidència, ja va pactar-hi el darrer pressupost, amb la CUP decidida a fer d’oposició del govern de Quim Torra. Els comuns reclamen aquesta vegada un pacte d’estabilitat a totes les institucions, que inclogui el parlament, el congrés espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. No és un escenari allunyat de la realitat. ERC ja va facilitar la tramitació dels comptes a Pedro Sánchez i, malgrat dir que són molt lluny del pressupost, també es va abstenir en la primera aprovació de les ordenances fiscals de la batllia barcelonina. Ara, els comuns no volen negociar amb Giró sinó directament amb Aragonès, coneguda com és l’aparent incompatibilitat dels comuns amb Junts. No seria la primera vegada que Aragonès hi intervé. El president de la Generalitat, de fet, ja es va implicar en la negociació pressupostària amb la CUP, però l’enrocament va persistir.

Els socialistes mantenen la mà estesa a Aragonès d’ençà del principi de la legislatura. Salvador Illa li ha ofert reiteradament de negociar els comptes si els anticapitalistes cauen de l’equació, i estudiaran el seu posicionament amb independència d’allò que voti la CUP. “Farem tot allò que sigui possible perquè a Catalunya hi hagi un pressupost que ajudi a sortir de la pandèmia”, deia ahir el seu portaveu parlamentari adjunt, Raúl Moreno. Però a ERC no li convé una aliança amb els socialistes al parlament. Per una banda, perdrien força negociadora a Madrid amb el PSOE: la dependència mútua en podria afeblir la posició. Per una altra, un pacte pressupostari d’ERC i Junts amb els socialistes catalans implicaria el trencament definitiu dels blocs. D’esquerdes, ja n’hi ha hagut, i el darrer debat de política general en va ser una mostra més: ERC i el PSC van fer pinya en defensa de la taula de diàleg i JxCat i els socialistes amb l’ampliació de l’aeroport del Prat. El grup d’Illa va aprofitar les divergències entre els socis de govern per a esgarrapar bocins de centralitat a l’hemicicle.

La decisió de les bases de la CUP pot implicar un tomb definitiu per a la legislatura. Si es distancien definitivament del govern, repetiran l’esquema de passar a l’oposició i marcar perfil contra el rumb de l’executiu. Però, alhora, poden perdre capacitat d’influència sobre el transcurs polític del mandat. En l’acord d’investidura, ERC i la CUP van acotar l’avaluació de la taula de diàleg al primer semestre del 2023 i el compromís de negociar un nou “embat democràtic”. En una entrevista a VilaWeb, la portaveu de la CUP al parlament, Eulàlia Reguant, apuntava que les converses entre els actors independentistes, incloent-hi les entitats, han d’avançar a banda i, mentre no hi hagi un acord estratègic, han de donar marge d’acció parlamentària als partits. Però un altre trencament d’ERC i Junts amb la CUP pot complicar més els avenços del mandat en el terreny independentista.

L’escac de la CUP al govern encara pot tenir una conseqüència més. Aragonès també va fer servir l’entesa amb la formació per a marcar perfil propi d’ençà del principi, tancant abans de res un acord d’investidura amb la CUP. D’ençà d’aquell moment, els anticapitalistes es van convertir en una mena de prova del cotó de la transformació cap a l’esquerra que prometia ERC, que ara seria qüestionada. Una altra cosa són les sumes i les restes sense més consideració. El govern en tindria prou amb una primera abstenció de la CUP, el PSC o els comuns per a salvar el primer tràmit dels comptes. Però si la CUP es despenja del pressupost, el govern i la legislatura perdran alguna cosa més que una política d’aliances circumstancial.