19.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 20.01.2019 - 10:58
Dimecres passat l’INE va fer pública l’opinió dels empresaris respecte del trimestre que comença dins l’Índex de Confiança Empresarial Harmonitzat (ICEA). El resultat ha sorprès una mica quant als catalans, perquè dins el clima de desacceleració en què estem immersos, són els qui presenten unes expectatives més positives (és a dir, diferència entre opinions optimistes i pessimistes a favor de les primeres). I això és molt ‘curiós’, perquè a l’estat espanyol el resultat global és negatiu. Tant és així que alguns analistes no han dubtat a assenyalar que hem entrat a la fase terminal del cicle alcista que va començar l’any 2014. De fet, dijous Funcas va rebaixar fins al 2,1% la previsió de creixement per a Espanya del 2019, perquè ‘el sector extern detraurà tres dècimes de creixement pel menor augment de les exportacions a causa de l’incert entorn internacional’.
D’altra banda, l’índex en si, del qual formen part les opinions citades, comparant el nivell actual de totes les comunitats espanyoles amb el del primer trimestre de l’any passat, demostra que Catalunya és l’única que no baixa (0%) –al costat de Castella la Manxa–, mentre que el total de l’estat espanyol és a 2,5 punts percentuals per sota. Les Canàries són la comunitat que presenta un indicador d’expectatives més negatiu –deu punt per sota d’un any enrere. Fins i tot a Madrid és més de dos punts inferior.
Probablement, les millors percepcions dels empresaris catalans tenen a veure amb el ritme del quart trimestre, del qual encara no hi ha dades, i en la força d’encarar el nou any. L’avanç de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) apunta un creixement del 0,67% del PIB del quart trimestre per a tot l’estat espanyol, de què s’infereix un creixement anual del 2,5%. A Catalunya, les dades dels tres primers trimestres del 2018 apunten que serà una mica superior, al voltant del 2,7%. Això implica haver començat l’any a una velocitat una mica més accelerada.
Sobre aquest mateix aspecte de percepció dels empresaris, divendres vam conèixer l’Enquesta de Clima Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat, feta a tres mil empreses catalanes. Les conclusions van en el mateix sentit que acabem de veure en l’altra enquesta. Així, el negoci de les empreses de Catalunya del quart trimestre del 2018 va registrar un saldo de respostes positives d’11,1 punts, un increment de 2,2 punts respecte de la situació del trimestre anterior. Per sectors d’activitat, tots van presentar saldos positius (recordem-ho, diferència entre respostes optimistes i pessimistes) en allò que esperen del negoci. Destaquen els sectors de la construcció i la resta de serveis, amb saldos de 17,1 i 15,2 punts, respectivament. A l’altre extrem del rànquing es va situar la indústria, amb un saldo de només 1,1 punts. D’una altra banda, les expectatives sobre el funcionament del negoci per al primer trimestre del 2019 també presenten un saldo positiu de 9,5 punts, amb tots els sectors en positiu. En destaca la construcció i un repunt lleu en les respostes de la indústria.
Així i tot, no es pot negar que hi ha un núvol en l’horitzó de la indústria, producte sobretot de les incerteses en l’exportació, atès l’alentiment anunciat en el comerç mundial. Per tant, si, en lloc de comparar l’índex amb el d’un any enrere, el comparem amb el del trimestre anterior, s’hi registra una disminució del 0,2% de l’esmentat índex de confiança global, que és degut al descens del 3,4% de la confiança empresarial de la indústria. En canvi, millora la confiança en els sectors de l’hostaleria i transport (1,8%), la construcció (1,7%) i el comerç (1,2%), mentre que a la resta de serveis es manté pràcticament estable (-0,1%).
La veritat és que les dades que tenim fins ara de tot el 2018 són poques, però alimenten, en certa manera, la idea que la desacceleració és més suau a Catalunya els primers mesos del 2018. En realitat, només coneixem les estadístiques referides al mercat laboral, procedents del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, que hem conegut aquesta setmana. Potser la dada més significativa és que el 2018 Catalunya va assolir 100.000 noves afiliacions a la Seguretat Social, una xifra important, perquè difereix molt poc de les dels anys anteriors en els quals l’activitat econòmica creixia a un ritme superior. Concretament van ser 104.000 el 2017, 115.000 el 2016 i 116.000 el 2015, però amb el creixement del PIB superior al 3% cada any. Faltarà veure què diu sobre aquesta dada i quines diferències hi ha amb la xifra d’ocupats de l’EPA al quart trimestre, que sabrem el dia 29 de gener. Val a dir que a la del tercer trimestre n’apareixien 140.000 més que no pas afiliats a la Seguretat Social, un 4% de diferència.
Al món laboral hi ha una dada que em sembla molt rellevant. L’any 2018 es van signar a Catalunya 411.500 contractes indefinits, una xifra elevada, més del 20% del total de l’estat espanyol, i un creixement del 12,5% respecte de l’any anterior. Això concorda amb la idea que els empresaris van consolidant el negoci i afronten el futur amb dosis més altes de tranquil·litat. Per a situar aquesta xifra, n’hi ha prou de saber que és el doble de contractes indefinits de l’any 2011 i que pràcticament s’ha situat al mateix nivell de la reflectida l’any anterior a la crisi, el 2007.
Quant als contractes indefinits és destacable que els signats per menors de 24 anys el 2018 van augmentar un 17% respecte de l’any anterior i que són un 19% del total. Pensem que els anys de la crisi vorejaven el 15%. L’actual encara és una xifra molt inferior de la desitjable, atesa la situació de precarietat de la majoria de joves, però és un petit pas en el camí correcte. Cal veure –i desitjar– si la tendència continuarà el 2019.
