Deu interrogants no resolts que marcaran el post-28-A

Fi d’una campanya electoral caracteritzada per l’eslògan simplista i el nerviosisme. L’alta tensió permanent i la necessitat propagandística dels partits han barrat el pas als matisos i al debat sobre els problemes estructurals de l’estat espanyol, començant pel desllorigador del conflicte català, arma llancívola entre un PSOE tancat a la banda i un tripartit PP-Cs-Vox sense escrúpols a l’hora d’exagerar i ancorat en l’extrema dreta. Massa indecisos a pescar (un 40% al començament, segons el CIS) i massa interessos per a consolidar o revertir els vaticinis de les enquestes. La campanya s’ha encallat arreu amb la repetició de missatges i la incapacitat perquè el debat girés entorn de les propostes. La conflictivitat per les regles del joc ha donat un protagonisme inèdit a la Junta Electoral espanyola que, a diferència del 21-D, ha permès als presos polítics d’intervenir per videoconferència durant la pausa judicial, malgrat la desigualtat de condicions per la privació de llibertat. Aquesta campanya de terra cremada ha deixat sense resoldre deu interrogants que marcaran el post-28-A.

1. El PSOE sortirà de la trinxera?

El cavall guanyador d’aquesta cursa, Pedro Sánchez, s’ha atrinxerat en la defensa del sistema autonòmic, ha enterrat la reforma federal en el programa electoral i ha intentat arriscar-se mínimament per a no comprometre la victòria que li pronostiquen els sondatges. ‘No és no’, ha dit una vegada i una altra. Ni referèndum, ni independència, ni cap negociació fora de la constitució espanyola. Assetjat discursivament per un tripartit de dretes que reclama un 155 immediat, el candidat del PSOE s’ha escudat en l’amabilitat d’un cor vermell i una aparent moderació per a un diàleg limitat, molt allunyat de les demandes de l’independentisme. Segons Pablo Casado i Albert Rivera, Sánchez ja ho ha pactat tot amb els sobiranistes i Espanya es trencarà. És la matrioixca Sánchez, segons Casado: una nina russa on s’amaguen Unides Podem, els independentistes catalans i Bildu. Però els independentistes s’han mostrat confiats que cedirà i per això ERC i JxCat han reclamat el vot per poder-hi influir. Les sumes i restes que permetin els resultats de diumenge ho condicionaran tot. És una incògnita si, passat el cicle electoral del maig, el PSOE s’avindrà a reprendre una negociació de mínims per a abordar el conflicte català o el tancament a la banda que ha exhibit les darreres setmanes és el pròleg d’una nova etapa d’immobilisme.

2. ERC i JxCat: línies d’un vermell difuminat

‘En cap cas, ni per acció ni per omissió, no facilitarem un govern d’extrema dreta’, va dir Oriol Junqueras. ERC garanteix que no regalarà res al PSOE i que el referèndum i la fi de la repressió són ‘irrenunciables’ però, igual que JxCat, no ha dibuixat les línies vermelles amb precisió per quan arribi l’hora de negociar amb el PSOE. Les dues candidatures asseguren que no donaran xecs en blanc a Sánchez, però semblen prioritzar el diàleg a les demandes de màxims, havent tastat ja les dificultats de negociar amb el president espanyol de govern a govern i després de veure que el refús a la tramitació del pressupost espanyol portà el PSOE a precipitar el final de la legislatura. En paraules de Jordi Sànchez: ‘El referèndum és un instrument i ha de poder formar part de la taula del diàleg. Totes les portes han d’estar obertes, també al referèndum. Nosaltres no imposarem la solució abans de seure al diàleg però tampoc no acceptarem ningú que posi restriccions ni limitacions per a dialogar.’ JxCat i ERC arriben al 28-A sense haver-se lligat de mans.

3. L’ombra d’un pacte PSOE-Cs

Els independentistes han advertit una vegada i una altra que Pedro Sánchez podria acabar pactant amb Cs. Albert Rivera va descartar-ho fa setmanes. Inés Arrimadas ho ha negat del dret i del revés. Sánchez s’ha resistit a descartar-ho fins que, en el segon debat espanyol, el que va emetre Atresmedia, va declarar que no formava part dels seus plans entendre’ns amb qui ha posat un ‘cordó sanitari’ amb el PSOE. Sobre Sánchez, Jaume Asens ha elaborat la teoria del camaleó: ‘Adopta el color de qui té al costat: si hi som nosaltres, el PSOE es pot tornar lila, però si hi ha Ciutadans, es pot tornar carabassa.’ Les elits, diuen, pressionaran perquè tendeixi cap al carabassa. Ara, un acord PSOE-Cs no faria caure Rivera? Arrimadas ja ha desembarcat, en qualsevol cas, a la capital espanyola, tot i que ella també ha clamat contra el sanxisme.

4. Els indults dels presos polítics

Casado i Rivera han repetit que Sánchez indultaria els presos polítics quan fossin condemnats. Malgrat les insistents preguntes sobre això que Sánchez ha hagut d’afrontar als debats, el PSOE no ha volgut pronunciar-s’hi. Ha prioritzat el respecte al procés judicial. El PP i Cs li han recordat les declaracions de Miquel Iceta obrint la porta a l’indult, aquelles que després el PSOE va desautoritzar. Aquesta vegada, el silenci. JxCat també va incloure l’indult en el programa electoral: ‘Donem per fet que hi haurà absolució del presos polítics, però en cas contrari, exigim un immediat indult i excarceració.’ Però la número dos de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, ho va negar en una entrevista a TV3 i va atribuir la referència a les ‘presses’ i a les ‘anades i vingudes’ i al context de repressió. ‘De cap de les maneres són culpables i per això en demanem l’absolució’, va declarar.

5. Vox: l’extrema dreta que ho pot condicionar tot

Vox pot ser una de les grans sorpreses del 28-A. La JEC el va apartar de l’únic debat televisiu a què Sánchez volia anar de primer per reforçar el discurs amb què, tant ell com Meritxell Batet, han volgut tesar la campanya, demanant el vot útil al PSOE contra l’amenaça d’un pacte de les dretes a l’andalusa. Vox és l’amenaça d’un 155 indefinit per a Catalunya, de bracet del PP i de Cs, però els sondatges albiren que no tindran majoria absoluta al congrés espanyol. La força que tindrà Santiago Abascal en el nou congrés pot ser determinant per als anys vinents, tant si hi ha acord com si no, perquè donarà un altaveu permanent a l’extrema dreta, que ja ha estat capaç de condicionar els discursos dels seus adversaris tot i ser extraparlamentària.

6. El senat: majoria per al 155 i divisió independentista

Diu Casado que serà la primera cosa que farà si és elegit president: formular el primer requeriment a Quim Torra perquè s’apliqui un nou 155 a Catalunya. Ara, la divisió de la dreta en tres candidatures pot fer perdre la majoria absoluta al PP a la cambra baixa i caldrà veure la suma dels qui en són partidaris. El PSOE va avalar el 155, però ara es desmarca de la mà de ferro que reclamen els tres de la plaça de Colón. El resultat del senat també serà determinant per a l’independentisme, amb les crides confuses que s’han difós a les xarxes per a la divisió del vot per a ERC, JxCat i el Font Republicà. Una tria que és impossible de determinar si afavorirà o perjudicarà els interessos de l’independentisme.

7. Tancament al País Valencià i la força de Compromís

La campanya del 28-A es tanca a València, on diumenge també hi haurà urnes per a les eleccions a les Corts Valencianes i Ximo Puig es juga la revàlida a la presidència i la del pacte del Botànic. Sánchez, Casado i Rivera faran els últims mítings a València, on Abascal també s’ha fet sentir aquesta nit. Els 32 diputats que s’hi disputen seran també clau per a les futures aliances al congrés espanyol: una altra vegada, les sumes poden anar de ben poc. A més, Joan Baldoví encapçala el cartell de Compromís al marge de Podem i caldrà veure si, com preveia el CIS, només podrà mantenir dos escons dels quatre que tenia.

8. El Front Republicà, el PACMA i Veus Progressistes

Amb programes i objectius molt diferents, el Front Republicà intenta obtenir representació al congrés en les demarcacions del Principat, el PACMA és a prop d’obtenir un escó per Barcelona i València i Veus Progressistes podria esdevenir el primer partit de les Illes no sucursalista a obtenir-hi un seient. Les tres candidatures podrien ser algunes de les sorpreses del 28-A. Una altra: la residualització del PP a Catalunya, que pot acabar obtenint tan sols un escó per Barcelona. Cayetana Álvarez de Toledo ha volgut revertir la tendència a la baixa en una disputa aferrissada amb Arrimadas, mimetitzant-ne el missatge i les formes per a radicalitzar-los encara més.

9. El 26-M, segona volta del 28-A?

Un bon resultat de l’independentisme a Catalunya, amb la victòria que els sondatges pronostiquen per a ERC o la superació del 50% dels vots de les candidatures partidàries de l’estat català podrien reforçar el moviment. Però també Batet aspira a guanyar els comicis al Principat després d’una dècada sense aconseguir-ho; per això recorda amb insistència que aquells qui volen que Sánchez sigui el president han de votar els socialistes, i no els independentistes que el van deixar caure amb el pressupost espanyol. Sigui com sigui, ERC i JxCat tornen a disputar-se l’hegemonia independentista a les urnes, i caldrà veure fins a quin punt el Front Republicà (que propugna el blocatge al congrés espanyol) els pot desgastar. ERC sembla tenir garantit el suport majoritari. I les eleccions del 26-M (amb la candidatura de Carles Puigdemont que ja qüestionen el PP i Cs) es poden convertir en una mena de segona volta més favorable a JxCat si, com apunten les enquestes, diumenge perden diputats respecte de fa tres anys.

10. Els efectes sobre el govern de Torra

Els resultats del 28-A condicionaran el futur del mandat del govern de Quim Torra i Pere Aragonès. En la disputa electoral entre JxCat i ERC també hi ha una pugna per l’estratègia: definir els nous marges del conflicte amb l’estat o aturar-se per guanyar forces i perseverar més endavant? A tot això, s’hi afegirà el desenllaç del judici al Tribunal Suprem, com a revulsiu definitiu. El color del nou estadant de la Moncloa pot donar més aire o menys a la voluntat negociadora de la Generalitat. Si no hi ha res a dialogar amb el nou president, JxCat i ERC perdran un dels pilars argumentals per a la gestió del govern autonòmic, una vegada aparcada la unilateralitat. I la divisió estratègica s’agreujarà.