L’endemà de la suspensió de Borràs: incògnites i ferides

I a partir d’ara, què? “Vacances”, responia un diputat del parlament. I no era una resposta banal. El terratrèmol polític per la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del parlament i diputada va enganxar la cambra al final del període de sessions, amb tot l’agost davant. La gestió del temps també influeix decisivament en política. I en això l’estiu, que ho pot cremar tot en espera d’una tardor amb males expectatives econòmiques i pandèmiques, pot anar contra els interessos polítics de Borràs. La determinació del PSC, ERC i la CUP de suspendre-la directament a la mesa, i de votar en contra de la petició de Junts perquè es debatés a la Comissió de l’Estatut dels Diputats i al ple, va tallar les pretensions de fer-ne una discussió parlamentària oberta i dilatada. Va ser molt ràpida i a porta tancada, com es reuneix habitualment la mesa. No hi ha cap més ple del parlament previst fins a final de setembre i els diputats de Junts se’n van anar del parlament sense nova data per a reunir-se, després d’haver escenificat durant tot el matí el suport a Borràs.

Perquè allò que va passar ahir al parlament va tenir molt d’escenificació. El final ja era escrit des de dimarts: la suspensió de Borràs anunciada per les sospites de corrupció que el PSC, ERC i la CUP veuen en el procés judicial per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, en aplicació de l’article 25.4 del reglament del parlament, una vegada li han obert judici oral. Junts va fer pinya davant de les càmeres. A mig matí, poc abans de la reunió de la mesa, es van trobar amb Borràs per donar-li suport. Hi havia el nucli dur de la direcció i la presència d’algun diputat i senador. Després van acompanyar-la davant el parlament, on es van congregar unes dues-centes cinquanta persones, convocades pel grup de suport a Borràs. Al capdavant, hi havia el secretari general del partit, Jordi Turull, que durant tot el matí va estar al costat de Borràs, cosa que feia evident la importància que té l’afer per a JxCat.

Borràs n’és la presidenta però no es preveu que això hagi de fer trontollar la continuïtat del govern amb ERC. El pacte congressual de Borràs i Turull es va traduir també en un acord estratègic. Junts va tancar el debat intern a l’Hospitalet de Llobregat tot mirant de recosir els dos sectors del partit en un sentit d’acció independentista a les institucions, més enllà del context. I Junts situa l’afer Borràs en el context, a diferència del futur de la taula diàleg, que sí que és nuclear. Tot apunta que prioritzaran, per tant, algunes altres variables en l’anàlisi. ERC té clar que això que ha passat no ha de tenir cap conseqüència sobre el govern: “Barrejar un judici per corrupció amb la lluita per la independència de Catalunya des del meu punt de vista no és acceptable: més enllà de la retòrica hi ha els fets, que s’ha aplicat el reglament del Parlament de Catalunya, com està previst per a casos com aquest”, va al·legar el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Aquesta era una crisi prevista des del principi de la legislatura. Arriba després de moltes altres que semblaven haver de marcar un punt de no-retorn i, en canvi, no van malmetre la mala salut de ferro de les relacions entre Junts i ERC; com va passar amb la pèrdua de l’escó de Quim Torra o la investidura fallida de Carles Puigdemont. Torra, precisament, es va traslladar al parlament per fer visible el seu suport a Borràs, amb qui va compartir despatx al grup parlamentari de JxCat quan ni l’un ni l’altre no tenien cap càrrec, durant els mesos convulsos que van succeir les eleccions del 21 de desembre de 2017.

Una altra cosa és com Junts tancarà el seu balanç de l’acord de govern i com encaixarà la previsió de consultar les bases. Però el sector institucional del partit, mentrestant, no veu trontollar la seva opció, menys encara ara que s’acosten les eleccions municipals. Serà determinant què faci Borràs d’ara endavant: si la bel·ligerància verbal que va expressar en la compareixença després de la seva suspensió tindrà una traducció política en fets. Perquè si Borràs no es mou per a sacsejar el govern, és difícil que ho facin les bases que li són afins. La remor de fons hi és. Portes enfora, el partit s’esforça a projectar una imatge d’unitat: JxCat va exhibir públicament el suport sense fissures que reitera oficialment, malgrat que internament –també a la direcció– hi ha qui no amaga les divergències amb la gestió que ha fet del seu cas.

Borràs va refusar d’apartar-se i diverses fonts del partit asseguren que estan disposades a respectar-ho no rellevant-la a la mesa del parlament. Això implica deixar l’òrgan rector de la cambra en una situació d’interinatge que es pot allargar. Ara és una vice-presidenta –la vice-presidenta primera, Alba Vergés– que assumeix les funcions de presidenta: com quan Aragonès va assumir les potestats de Torra, en el moment que l’ex-president va ser inhabilitat. Borràs ha perdut tots els drets i deures, incloent-hi el vot i el salari, però el seu càrrec no està vacant. Hauria de dimitir perquè ho estigués. El reglament estableix que és Vergés qui n’ha d’assumir les funcions. ERC voldria mantenir l’acord de legislatura que fixa que és JxCat que ha de presidir el parlament. Per això va instar en privat i en públic Junts, repetidament, a fer una proposta per a poder executar el relleu. Però JxCat ha optat per l’interinatge.

Durant la reunió de la mesa –aleshores sense Borràs perquè no podia participar en les deliberacions per a no incórrer en un conflicte d’interessos– la secretària segona, Aurora Madaula, va proposar que s’encarregués un informe als lletrats per a aclarir com quedaria la presidència amb la suspensió, segons fonts parlamentàries. Però la mesa no el va encarregar formalment, segons unes altres fonts, perquè l’article 40 del reglament és prou clar en aquesta qüestió: “En cas de vacant, absència o impediment del president del parlament, els vicepresidents, per ordre consecutiu, l’han de substituir amb els mateixos drets, deures i atribucions.”

Ara Borràs entra en una etapa política complicada. Ho constatava ella mateixa, reconeixent la dificultat que la situació es pugui revertir i recuperar els drets suspesos en cas d’absolució. Té davant un judici per prevaricació i falsedat documental però la batalla judicial no és la principal entre les que s’ha proposat de guanyar Borràs, sinó, sobretot, la de l’opinió pública. Concretament, la del seu electorat, insistint que el seu cas és de lawfare. Les conseqüències que pugui tenir la suspensió sobre la falta cronificada d’unitat estratègica de l’independentisme és una variable més. Encara al despatx d’audiències, en un discurs especialment dur amb la resta de partits independentistes, Borràs donava per fet que ERC i la CUP havien volgut eliminar una adversària política col·laborant amb la repressió de l’estat. Tot el moviment se’n pot ressentir a llarga. Però això dependrà, també, de la capacitat de Borràs d’insistir en el discurs que aquests dos partits han fet de jutges castigant-la abans que un tribunal, mantenint una part de la projecció pública que ha tingut fins ara. Ho podrà fer des de la presidència de JxCat, però en l’àmbit institucional li pot ser molt difícil. Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba condemnant-la amb una pena d’inhabilitació abans d’acabar-se la legislatura i la Junta Electoral espanyola hi intervé, també podria perdre l’escó i, per tant, les possibilitats de repetir com a candidata del partit en les pròximes eleccions. No són pocs, a JxCat, els que ja hi compten i han assenyalat el conseller Jaume Giró com a possible relleu. Per a qui ho volgués entendre, en qualsevol cas, Borràs va deixar clar ahir que, si es mor políticament, es morirà matant.