[ANÀLISI] Per què el preu dels bitllets d’avió s’ha enfilat aquest estiu?

Després de dos anys marcats per les restriccions per la covid, aquest estiu hi ha hagut una fal·lera per viatjar entre una part important de la població, però molts, a l’hora de preparar el viatge, s’han trobat un entrebanc imprevist: el preu dels bitllets d’avió.

L’augment del preu no és pas una percepció, sinó que és ben real i ho reconeixen les aerolínies mateixes. També ho confirma el conseller delegat de Delta Air Lines, Ed Bastian, que preveu que durant els mesos d’estiu els preus augmentin d’un 30% respecte dels preus previs a la pandèmia. Un exemple concret: un bitllet d’anada i tornada entre Hong Kong i Londres amb Cathay Pacific per a final de juny enguany costava 5.234 euros, més de cinc vegades el cost habitual que tenia abans de la pandèmia. Això farà que, amb menys vols, les companyies tindran uns ingressos similars als d’abans de la pandèmia.

En gran part, volen recuperar-se després d’anys amb pèrdues colossals. A escala mundial, aquests tres anys, les aerolínies han perdut més de dos-cents mil milions de dòlars. Un cas concret és el de l’empresa International Airlines Group (IAG), a la qual pertanyen British Airways, Iberia i Vueling, que va registrar 6.923 milions d’euros de pèrdues el 2020 i 2.933 milions l’any passat.

L’augment del preu del bitllet és una manera de tornar a tenir beneficis, però aquest no és, ni de bon tros, l’únic factor que explica l’encariment, que va molt més enllà de la voluntat de les empreses de cercar beneficis.

Un esclat de la demanda amb menys avions i personal

Un estudi del Mastercard Economics Institute ha trobat que les reserves de vols de lleure i negocis superen les d’abans de la pandèmia, i a final d’abril, la compra de bitllets per lleure va superar la del 2019 d’un 25%.

Aquests mesos ha aparegut un fenomen que ha estat batejat “viatges de venjança”, un canvi de mentalitat en què, per a una gran part de la població que vol recuperar el temps perdut i fer activitats, allò que preval és el fet de viatjar, més que no pas la destinació. És a dir, que s’han vist afectats pels confinaments i han anhelat de viatjar durant dos anys i aquest estiu volen sortir de totes totes.

A més, estan disposats a gastar més en les vacances, en els bitllets i en els hotels. El mateix estudi troba que el viatger internacional gasta un 34% més en experiències durant el viatge que no pas el 2019, amb un augment especialment remarcable en bars i discoteques (+72%) i parcs d’atraccions, museus i concerts (+35%).

Els preus dels passatges són molt més alts, però opten per suportar un cost més gran. A més d’aquest augment de la demanda sense precedents, hi ha diverses causes que expliquen l’augment del preu dels bitllets, com ara el cost del combustible i l’escassetat de personal.

Ara com ara, hi ha menys avions en circulació que abans. Després de polítiques variades i canviants durant aquests dos anys, moltes companyies encara són prudents a l’hora de recuperar els avions inactius, i més tenint en compte que molts estats encara van aixecant restriccions i que la Xina continua fermament tancada.

Les aerolínies han fet servir models més petits i eficients en combustible, com ara els A350 i els 787 Dreamliners, que amb prou feines arriben a 300 passatgers, mentre que mantenen aturats els més grossos, com ara l’Airbus A380, amb capacitat per a 853 passatgers, i el Boeing 747-8, amb capacitat per a més de 500.

D’aquesta manera, ens trobem que ara no hi ha prou seients per a tothom qui vol volar. Tot i l’altíssima demanda, la capacitat en seients encara és un 6% per sota de les xifres anteriors a la pandèmia.

I cal afegir-hi una crisi de personal. L’aviació es va veure especialment afectada per la crisi de la covid, atès que el valor de les companyies va caure d’un 75% el març del 2020, l’activitat es va aturar gairebé del tot i van augmentar els acomiadaments. De fet, el setembre del 2021, un estudi de la consultora Oxford Economics revelava que el sector de l’aviació havia perdut 2,3 milions de llocs de treball d’ençà del 2019.

Centenars de milers de pilots, assistents de vols, personal de terra i més treballadors han perdut la feina. I amb la reactivació dels viatges, la indústria no pot contractar prou de pressa perquè les operacions siguin tan fluides com abans de la pandèmia. Molts treballadors han trobat feina en sectors menys volàtils i no estan disposats a tornar, o bé se’ls han de disputar per un cost més alt.

Els aeroports europeus s’enfronten enguany a un augment interanual de passatgers d’un 302% amb una força laboral que dista molt del seu antic esplendor pre-covid. El resultat és previsible: cues quilomètriques, muntanyes de maletes per recollir i congestions logístiques de tota mena. A més, la invasió russa d’Ucraïna ha fet augmentar encara més el preu del combustible. Si l’any 2019 representava vora un 27% de la despesa mitjana d’una companyia aèria, ara ja és el 38% i en alguns casos arriba a significar la meitat del pressupost. Segons la IATA, el preu del combustible per a avions ha augmentat d’un 150% en un any.

La gran incògnita és quant de temps poden mantenir-se aquests preus, encara que sembla que hi ha molts passatgers disposats a pagar-los. La majoria d’analistes consideren que els preus tornaran a baixar quan s’hagin resolt les causes que els han fet augmentar, com ara el combustible i la manca de personal i avions, però sempre hi ha el temor que un nou brot de la covid o un estancament de la guerra facin que n’hi hagi per estona.